Natabuela

Natabuela

Tipus	grup humà
Població total	1.862
Llengua	castellà, Caranqui i quítxua del nord
Geografia
Estat	Equador

Els natabuela constitueixen un dels pobles ètnics de la nacionalitat indígena kichwa de l'Equador. Habiten principalment en el cantó Antonio Ante de la província d'Imbabura, a la Sierra nord equatoriana.

Sobre l'origen del poble Natabuela i el seu etnónimo es tenen dues versions: d'una banda, que va poder provenir d'algun grup humà cayapa provinent de Maragdes, perquè en aquesta llengua barbocoana, nata significaria «ancestres» i buela, unitat col·lectiva. L'altra hipòtesi sosté que el poble seria fruit del mestissatge indígena caranqui-inca, i que «Natabuela» significaria en quítxua «aborigen del bosc».^[1]

DDurant la Colònia i gran part de la vida republicana de l'Equador, fins a l'època de la Reforma Agrària, la major part de les generacions anteriors de l'actual poble van treballar com a peons de la hisenda Anafo. La seva aportació també va ser indispensable en la construcció d'un tram del ferrocarril de la Revolució Liberal i de la carretera Ibarra-Quito.^[2]

Es troben assentats en 17 comunitats de la província de Imbabura, en les següents parròquies:

• San Francisco de Natabuela
• Andrade Marín
• San José de Chaltura

• San Antonio de Ibarra

L'agricultura és la principal activitat d'aquest poble, destacant el cultiu de blat de moro, hortalisses i altres cereals. S'exerceixen a més com a obrers de construcció i artesans en les veïnes ciutats d'Ibarra i Atuntaqui, on també han contribuït com a mà d'obra del sector tèxtil.

El poble Natabuela ha abandonat l'ús de la llengua quítxua, a diferència de les altres comunitats indígenes de Imbabura i la Serra equatoriana. No obstant això, no han deixat altres pràctiques i celebracions, com l'Inti Raymi o festa del solstici d'hivern de l'hemisferi sud, o altres festivitats sincréticas com a Setmana Santa, Corpus Christi o la festa de la Verge del Carmen.

La indumentària tradicional natabuela és un dels símbols més visibles d'aquest poble. Destaca per l'ocupació per part dels homes d'un barret de llana premsada i ala ampla, molt semblant en proporció al barret charro mexicà, que complementen amb una camisa i pantalons blancs, amb ponxos de colors rosat i celeste. Les dones empren bruses bordades de colors vius.^[3]

La medicina tradicional o Jambi Yachak és una altra pràctica que s'ha preservat, igual que la minga o treball comunitari.