[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Mubal·litat-Xerua

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMubal·litat-Xerua
Biografia
Família
CònjugeBurnaburiaix II Modifica el valor a Wikidata
FillsKarakhardash, Kurigalzu II Modifica el valor a Wikidata
PareAixuruballit I Modifica el valor a Wikidata


Mubal·litat-Xerua va ser una princesa d'Assíria, filla d'Aixurubal·lit I.

Biografia

[modifica]

Mubal·litat-Xerua era una filla del rei assiri Aixurubal·lit I (regnant c. 1363 i c. 1328 aC).[1] El seu pare va ser el primer a adoptar el títol de rei d'Assíria.[1]

Estava casada amb el rei babilònic Burnaburiaix II, que en aquell moment ja havia estat involucrat en matrimonis reials diverses vegades, enviant diverses de les seves filles a altres corts.[1] Segons Amanda Prodany, el rei babiloni probablement ja tenia una edat mitjana quan es va casar amb Mubal·litat-Xerua.[1] Amb ell va tenir Karakhardaix, que va accedir al tron babilònic però va ser assassinat poc després durant una rebel·lió.[2][3] La seva mort va ser venjada més tard pel seu propi avi, el rei assiri.[4] Com que Karakhardaix havia estat assassinat en una rebel·lió, els assiris van col·locar al tron babilònic a un tal Kurigalzu, que podria haver estat fill o nét de Burnaburiaix.[5]

Hi ha debat sobre si Mubal·litat-Xerua es va casar amb Burnaburiaix o amb el seu fill, és a dir, Karakhardaix,[6][7][8] ja que les fonts històriques es contradiuen.[9] Una font antiga (Crònica P) anomena el fill de Mubal·litat-Xerua (i Karaindaix) Kadaixman-Harbe,[4] el pare de Kurigalzu, segons aquesta crònica.[10] L'altra font principal (la Història Sincrònica), però, afirma que Kurigalzu era fill de Burnaburiaix.[10][11] Tanmateix, aquesta font també es pot interpretar que expressa que el pare de Kurigalzu era Karakhardaix.[11] Kadaixman-Harbe, doncs, podria ser un altre nom per a Karakhardaix.[11] Cap de les dues fonts registra explícitament qui era el marit de Mubal·litat-Xerua.[10]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Podany, 2022, p. 390.
  2. Erskine, 2012, p. 184.
  3. Grayson, 1972, p. 50.
  4. 4,0 4,1 «Five Royal Seal Cylinders» (en anglès). Penn Museum, original escrit el 1922. [Consulta: 26 abril 2024].
  5. Oates, 1986, p. 91-92.
  6. Kuhrt, 2020.
  7. Liverani, 2013.
  8. Collins, 2008, p. 65.
  9. Grayson, 1975, p. 211.
  10. 10,0 10,1 10,2 Chen, 2020, p. 207-208.
  11. 11,0 11,1 11,2 Radau, 1908, p. 56-61.

Bibliografia

[modifica]