Miniatures olmeques

Les miniatures olmeques són una sèrie de figures petites arquetípiques produïdes pels habitants de Mesoamèrica durant el període preclàssic. Tot i que pot ser que moltes d'aquestes figures no les hagen produït els pobles del nucli olmeca, tenen les característiques i motius de la cultura olmeca. Malgrat que es desconeix el control que exerciren els olmeques sobre les zones més enllà del seu territori base, les figures del període preclàssic amb motius olmeques estaven molt difoses entre els segles 1000 a 500 ae, amb una consistència d'estil i temes al llarg de quasi tota Mesoamèrica.

En general es troben aquestes figuretes a la zona d'abocadors domèstics, en zones de farciment de construccions antigues, i en tombes (fora del territori olmeca), tot i que moltes figuretes d'estil olmeca, sobretot les d'estil Las Bocas o Xochipala, foren saquejades i no és possible establir-ne el lloc d'origen.

La majoria d'estauetes tenen un disseny simple, solen estar nues o amb un vestit mínim, i han estat modelades amb argila local. Gran part de les peces són fragments: cap, braç, tors, o una cama. Sembla, per la troballa de busts de fusta descoberts a El Manatí, que també eren tallades en fusta, però si fou així, cap no ens n'ha arribat.^[1]

Més durables i conegudes pel públic són les estatuetes tallades, amb certa habilitat, en jade, serpentina, roca verda, basalt, i altres minerals i roques.

Les peces de "rostre de bebè són característiques de la cultura olmeca; s'han trobat de manera consistent en llocs on s'observa una influència olmeca, tot i que sembla que se'n troben quasi exclusivament en el període olmeca inicial i, per exemple, estan absents a La Venta.^[2][3]

És fàcil reconéixer aquestes figures de ceràmica pel cos rabassut, el rostre rodó propi d'un bebè, la boca corbada cap avall i ulls inflats i menuts. El cap sol tenir una lleu forma de pera, que semblaria una deformació craniana artificial. Sovint presenten un casquet al cap amb semblances als dels caps colossals olmeques. En general les figuretes de rostre de bebè estan nues, però no tenen genitals. Rares vegades els cossos presenten el grau de detall que se n'observa als rostres.^[4][5][6]

Aquestes estatuetes solen fer entre 25 i 35 cm d'alt^[7] i estan polides en to blanc o crema. Molt difícilment es troben en un context arqueològic.^[8]

L'arqueòleg Jeffrey Blomster divideix les peces de rostre de bebè en dos grups segons les seues característiques: les del Grup 1 són més afins als objectes olmeques de la costa del golf de Mèxic. Les del Grup 2 són més esveltes, no tenen la cara grossa o el cos rodó, i els cossos són més llargs en proporció amb els caps.^[9]

Per la gran quantitat de figuretes de rostre de bebè que s'han trobat, no hi ha dubte que tenien un rol social molt especial en la cultura olmeca, però se'n desconeix què representaven. Michael Coe afirma: "Un dels grans enigmes de la iconografia olmeca és la naturalesa i significat dels bebès grans i buits de ceràmica blanca".^[3]

• Bailey, Douglass. Prehistoric Figurines: Representation and Corporeality in the Neolithic. Routledge Publishers, 2005. ISBN 0-415-33152-8. 
• Blomster, Jeffrey «Context, Cult, and Early Formative Period Public Ritual in the Mixteca Alta, Analysis of a Hollow-baby Figurine from Etlatongo, Oaxaca». Ancient Mesoamerica, 9, 2, 1998, pàg. 309–326. DOI: 10.1017/S0956536100002017 [Consulta: 14 desembre 2012].
• Blomster, Jeffrey «What and Where is Olmec Style? Regional perspectives on Hollow Figurines in Early Formative Mesoamerica». Ancient Mesoamerica, 13, 2002, pàg. 171–195. DOI: 10.1017/S0956536102132196 [Consulta: 14 desembre 2012].
• Bradley, Douglas E; Joralemon, Peter David «The Lords of Life: The Iconogaphy of Power and Fertility in Preclassic Mesoamerica». . Snite Museum of Art, University of Notre Dame, 1993.
• Bradley, Douglas E. Celebrating Twenty-five Years in the Snite Museum of Art: 1980-2005. Snite Museum of Art, University of Notre Dame, 2005. ISBN 978-0-9753984-1-8. 
• Castro-Leal, Marcia. «The Olmec Collections of the National Museum of Anthropology, Mexico City». A: Benson. Olmec Art of Ancient Mexico. Washington D.C: National Gallery of Art, 1996, p. 139–143. ISBN 0-89468-250-4. 
• Coe, Michael D. «The Olmec Heartland: Evolution of Ideology». A: Sharer. Regional Perspectives on the Olmec. Cambridge University Press, 1989. ISBN 978-0-521-36332-7. 
• Covarrubias, Miguel. Indian Art of Mexico and Central America. Nova York: Alfred A. Knopf, 1957. OCLC 171974. 
• Kubler, George. The Art and Architecture of Ancient America. 3rd. Yale University Press, 1990. ISBN 0-300-05325-8. 
• Miller, Mary; Taube. The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya: An Illustrated Dictionary of Mesoamerican Religion. Londres: Thames & Hudson, 1993. ISBN 0-500-05068-6. OCLC 27667317. 
• Pohorilenko, Anatole. «Portable Carvings in the Olmec Style». A: Benson. Olmec Art of Ancient Mexico. Washington D.C.: National Gallery of Art, 1996. ISBN 0-89468-250-4. 
• Pool, Christopher A. Olmec Archaeology and Early Mesoamerica. Cambridge and New York: Cambridge University Press, 2007 (Cambridge World Archaeology). ISBN 978-0-521-78882-3. OCLC 68965709. 
• Scott, Sue. «Figurines, Terracotta». A: Evans. Archaeology of Ancient Mexico and Central America. Taylor & Francis, 2000, p. 266. ISBN 9780815308874. 
• Solis, Felipe. «La Costa del Golfo: el arte del centro de Veracruz y del mundo huasteco». A: García. México en el mundo de las colecciones de arte: Mesoamerica (en castellà). 1. México, D.F.: Secretaría de Relaciones Exteriores, Instituto de Investigaciones Estéticas-UNAM, and Consejo Nacional para la Cultura y las Artes, 1994, p. 183–241. ISBN 968-6963-36-7. OCLC 33194574. 
• Tate, Carolyn; Bendersky, Gordon «Olmec Sculptures of the Human Fetus». Perspectives in Biology and Medicine, Spring, 1999, pàg. 1–20. PMID: 12966945 [Consulta: 14 desembre 2012].
• Xu, Mike H. «La Venta Offering No.4: A Revelation of Olmec Writing?». Pre-Columbiana, 1, 1-2, 1998, pàg. 131–143.