[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Mestre de Baltimore

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMestre de Baltimore
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementdesconegut
NacionalitatDesconeguda
Activitat
Lloc de treball Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, il·luminador, miniaturista Modifica el valor a Wikidata
Artart gòtic

El Mestre de Baltimore fou un miniaturista i pintor gòtic d'identitat desconeguda, actiu a Catalunya durant el segle xiv i proper a l'entorn d'Arnau Bassa.[1] Se'l coneix per aquest nom a causa d'una de les seves obres mestres, un tríptic amb escenes de la Mare de Déu, que es conserva al Walters Art Museum de Baltimore, als Estats Units.[2]

Hi ha alguna teoria que el relaciona amb Jaume Cascalls, gendre de Ferrer Bassa i col·laborador en algun dels seus treballs,[3] si bé altres historiadors no hi coincideixen.[4] Fins i tot, Ferdinando Bologna va situar-lo com originari de la Liguria, si bé instal·lat a Catalunya.[5]

Context històric

[modifica]

La presència d'artistes italians a Avinyó, els lligams amb Mallorca, l'activitat d'artistes italians al Principat, així com els viatges d'artífexs catalans a Itàlia, especialment l'efectuat per Ferrer Bassa entre els anys 1325 i 1332, són factors importants que cal ponderar en l'aproximació a l'evolució estilística italianitzant a Catalunya. La mort de Ferrer i d'Arnau Bassa en dates properes al 1348, permet l'aparició de diversos artistes, entre els quals destaquen, en un primer moment, el Mestre de Baltimore i Ramon Destorrents. La influència de l'art produït des del taller dels germans Serra va arribar a tot el Principat, el Rosselló, Aragó i terres de València.[6]

Obres atribuïdes

[modifica]
Imatge Dades
Tríptic de la Mare de Déu
c. 1340 Tremp sobre taula
126,8 x 184,9 cm
Walters Art Museum, Baltimore
L'escena central representa la Verge entronitzada amb el Nen, flanquejats per àngels. El Nen Jesús sosté una petita cadernera, símbol de la seva resurrecció. L'ocell està lligat, ja que aquests animals eren mascotes pels nens al segle xiv. Els àngels del costat presenten a Maria uns calzes amb flors blanques, en al·lusió a la seva puresa.

A l'ala esquerra es representa l'Anunciació i la Crucifixió, i a la dreta hi ha la Presentació de Jesús al Temple i la coronació de la Mare de Déu. La delicada decoració i les esveltes i elegants figures revelen la influència de la pintura sienesa.[7]


Anunciació i reis de l'Epifania
c. 1340 Tremp sobre taula
126,8 x 184,9 cm
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
És la taula lateral esquerra del desmembrat Retaule de Sant Vicenç de Cardona, adquirida pel MNAC el 1906.[8]
Nativitat
Nativitat

Existeix una altra taula amb l'escena superior del carrer dret, que presenta La Nativitat,[9] i que es troba al Fogg Museum de la Universitat Harvard (Cambridge, Massachusetts).


Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra
c. 1340 Miniatura il·luminada
Biblioteca Marciana, Venècia
Participació, junt amb Ferrer i Arnau Bassa. Se li atribueix la realització de les imatges de la marginalia a la major part dels folis.[10]


Referències

[modifica]
  1. Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Editat pel MNAC, 2004. pàgina 88. ISBN 84-8043-136-9
  2. AINAUD DE LASARTE, Joan- Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, Volum 1 Publicacions L'Abadia de Montserrat, 1998. pàgina 324 ISBN 8478269649
  3. Rosa Alcoy. Jaume Cascalls, Un nombre para el Maestro del Tríptico de Baltimore
  4. Español, Francesca «Jaume Cascalls reservado: nuevas consideraciones y obras» (en castellà). Locus Amoenus, Núm. 2, 1996. ISSN: 1135-9722 [Consulta: 7 agost 2013].
  5. Alcoy i Pedrós, 1988, p. 119, nota al peu.
  6. «Col·lecció gòtica del MNAC». Arxivat de l'original el 2012-04-19. [Consulta: 25 setembre 2012].
  7. Tríptic de la Mare de Déu Arxivat 2011-10-01 a Wayback Machine., Walters Art Museum, Consultat el 20-08-2013
  8. Fitxa de l'obra 15855 al web del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
  9. La Nativitat, Fogg Museum, Consultat el 20-08-2013
  10. Alcoy i Pedrós, 1988, p. 118.

Bibliografia

[modifica]
  • Alcoy i Pedrós, Rosa. «Los maestros del Libro de Horas de la reina Maria de Navarra: avance sobre un problema complejo». A: Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar : obra social de la Caja de Ahorros de Zaragoza, Aragón y Rioja. (en castellà). XXXIV. Zaragoza: Museo e Instituto Camón Aznar, 1988, pp. 105-134. ISBN 8460025306 [Consulta: 19 agost 2013]. 

Enllaços externs

[modifica]