Torneig d'escacs Memorial Capablanca
El Memorial Capablanca és un torneig d'escacs que ha tingut lloc anualment a Cuba des del 1962. José Raúl Capablanca y Graupera (1888–1942) va ser un famós mestre d'escacs cubà que fou campió del món del 1921 el 1927. El Memorial Capablanca (in Memoriam) va esdevenir en un temps el millor torneig del món més ben pagat. Che Guevara podia haver cobert els costos com a director del Banc Nacional i Ministre d'Indústries.[1] Des del 1974 es fan torneigs per grups B i C.[2][3][4]
Torneig 1962
[modifica]El primer Memorial José Raúl Capablanca va tenir lloc del 20 d'abril al 20 de maig de 1962 a l'Hotel Habana Libre a l'Havana, Cuba. Miguel Najdorf fou campió en un grup de 22 jugadors, seguit de Lev Polugaievski i Borís Spasski, Svetozar Gligorić i Vassili Smislov, Borislav Ivkov, etc.[5]
Torneig 1965
[modifica]El quart torneig que es va fer el 1965 va estar marcat per una circumstància inusual. El campió dels Estats Units Bobby Fischer va ser convidat a jugar i se li va oferir 3000 dòlars per a ser present, però el Departament d'Estat dels Estats Units no va deixar-lo viatjar a Cuba a causa de la tensió de les relacions entre Cuba i Estats Units. El GM americà Larry Evans se li va permetre jugar en el torneig l'any abans, com també va actuar com a periodista. El Departament d'Estat dels Estats Units sovint permetien els periodistes a viatjar a països fora dels límits, però no es va moure amb Fischer tot i que havia fet arranjaments per escriure sobre l'esdeveniment per al Saturday Review. Així i tot, Fischer va poder jugar les seves partides per telex des del Marshall Chess Club a Nova York. El fill de Capablanca, Dr. José Raúl Capablanca Jr va retransmetre els moviments a l'Havana. Quan la participació de Fischer semblava assegurada, el President cubà Fidel Castro ho va reclamar com una "gran victòria propagandística per a Cuba", per fer titulars. Quan Fischer ho va sentir, va telegrafiar a Castro amenaçant-lo amb la retirada a menys que Castro deixés de fer declaracions polítiques sobre la seva participació. Una resposta cablejada de Castro va alleujar la preocupació de Fischer i finalment es va unir al grup de vint jugadors, amb tretze Grans Mestres i set Mestres Internacionals. Jugar per teletip va afegir emoció al torneig. Encara que la revista anglesa CHESS magazine va creure que era un avantatge per Fischer que es va haver d'acostumar a aquesta forma de jugar (cadascun dels seus oponents només ho varen fer una sola vegada), altres ho consideraven un obstacle per a Fischer que va haver de suportar la mà d'obra addicional en cada partida. L'excampió del món Vassili Smislov (Unió Soviètica) va guanyar el torneig amb 15½ punts de 21. Borislav Ivkov (Iugoslàvia), Iefim Hèl·ler (Unió Soviètica) i Fischer varen compartir el segon lloc, mig punt el darrere. Tot i que Fischer no va guanyar, el seu performance va ser considerat com un èxit donades les condicions de joc i el fet que Fischer estava jugant el seu primer torneig internacional després de tres anys.[6][7]
Guanyadors
[modifica]# Any Ciutat Guanyador 1 1962 L'Havana Miguel Najdorf
2 1963 L'Havana Víktor Kortxnoi
3 1964 L'Havana Wolfgang Uhlmann
4 1965 L'Havana 5 1967 L'Havana Bent Larsen
6 1968 L'Havana 7 1969 L'Havana 8 1971 L'Havana Vlastimil Hort
9 1972 Cienfuegos 10 1973 Cienfuegos 11 1974 Camaguey Ulf Andersson
12 1975 Cienfuegos 13 1976 Cienfuegos 14 1977 Cienfuegos Guillermo Garcia Gonzales
15 1979 Cienfuegos 16 1980 Cienfuegos Alonso Zapata
17 1981 Cienfuegos 18 1983 Cienfuegos 19 1984 Cienfuegos 20 1985 L'Havana Borislav Ivkov
21 1986 L'Havana Julio Granda Zúñiga
22 1987 Camagüey Denis Verduga
23 1988 L'Havana 24 1989 Holguín 25 1990 L'Havana 26 1991 L'Havana 27 1992 Matanzas 28 1993 Matanzas Mark Hebden
29 1994 Matanzas Loek van Wely
30 1995 Matanzas 31 1996 Cienfuegos 32 1997 Cienfuegos Péter Lékó
33 1998 L'Havana Robert Hübner
Ivan Morovic
Yaacov Zilberman
34 1999 L'Havana 35 2000 Varadero Alexander Volzhin
36 2001 L'Havana Francisco Vallejo Pons
37 2002 L'Havana 38 2003 L'Havana 39 2004 L'Havana 40 2005 L'Havana Vassil Ivantxuk
41 2006 L'Havana 42 2007 L'Havana 43 2008 L'Havana 44 2009 L'Havana 45 2010 L'Havana 46 2011 L'Havana Lê Quang Liêm
47 2012 L'Havana 48 2013 L'Havana 49 2014 L'Havana Wesley So
50 2015 L'Havana Yu Yangyi[9][10]
51 2016 Varadero
Referències
[modifica]- ↑ «Tots el tonejos d'escacs Memorial Capablanca». Arxivat de l'original el 2009-10-13. [Consulta: 22 setembre 2014].
- ↑ «Memoriał Jose Raul Capablanca Hawana 1962-2006». Arxivat de l'original el 2013-02-03. [Consulta: 22 setembre 2014].
- ↑ Palmarès del Capablanca in memoriam
- ↑ Història del Campionat Capablanca in Memoriam
- ↑ Litmanowicz, Władysław & Giżycki, Jerzy (1986, 1987). Szachy od A do Z. Wydawnictwo Sport i Turystyka Warszawa. ISBN 83-217-2481-7 (1. A-M), ISBN 83-217-2745-X (2. N-Z)
- ↑ Brady, Frank. Bobby Fischer, Profile of a Prodigy. Dover, 1973, p. 85–91. ISBN 0-486-25925-0.
- ↑ Pachman, Luděk. Decisive Games in Chess History. Dover, 1975, p. 215–19. ISBN 0-486-25323-6.
- ↑ http://www.chessbase.com/newsdetail.asp?newsid=8160
- ↑ «Yu Yangyi Wins Capablanca Memorial». chess.com. [Consulta: 30 juny 2015].(anglès)
- ↑ «Capablanca Memorial won by Yu Yangyi». chessbase.com. [Consulta: 30 juny 2015].(anglès)
- ↑ «Vassily Ivanchuk se corona por séptima ocasión en el Memorial Capablanca de Ajedrez». cibercuba.com. [Consulta: 25 juliol 2016].
- ↑ «Memorial Capablanca 2016». chess24.com. [Consulta: 25 juliol 2016].
Enllaços externs
[modifica]- Van Reek, Jan. «Tots els torneigs Memorial Capablanca» (en anglès). Endgame.nl. Arxivat de l'original el 2009-10-13. [Consulta: 30 gener 2012].
Principals torneigs d'escacs periòdics internacionals | |
|---|---|
| Principals (actuals) | |
| Altres (actuals) |
|
| Cancel·lats recentment | |
| Principals (antics) | |
| Campionats de ciutats | |
