Mel·lita
 Mel·lita | |
|---|---|
 Mel·lita provinent de Luschitz (República Txeca) | |
| Fórmula química | Al₂[C₆(COO)₆]·16H₂O |
| Epònim | mel  |
| Classificació | |
| Categoria | substàncies orgàniques |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 10.AC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 10.AC.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IX/A.02 |
| Dana | 50.2.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Hàbit cristal·lí | prismàtic bipiramidal allargat; forma nòduls i revestiments, de gra fi, massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 15.53 Å, c = 23.19 Å; Z = 8 |
| Grup puntual | tetragonal (4/mmm (4/m 2/m 2/m)) - ditetragonal dipiramidal |
| Color | groc mel, marró daurat, marronós a vermellós |
| Exfoliació | dolenta/indistingible - indistingible en {023} |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | lleugerament sèctil |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | vítria, sedosa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Densitat | 1,64 g/cm³ (mesurada); 1,65 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-), pot ser anormalment biaxial |
| Índex de refracció | nω = 1,539 nε = 1,511 |
| Birefringència | δ = 0,028 |
| Pleocroisme | feble; O = marró groguenc; E = groc |
| Fluorescència | groc pàl·lid a blau (ona curta i ona llarga) |
| Altres característiques | piroelèctrica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Mel |
| Referències | [1] |
La mel·lita és un mineral de la classe de les substàncies orgàniques. També és molt coneguda, en anglès, com a honey-stone (pedra mel). Va ser descoberta l'any 1789 a Artern, a l'estat de Turíngia (Alemanya). Rep el seu nom del llatí mel (mel) pel color del mineral.
Característiques
[modifica]L'estructura química de la mel·lita és d'una sal d'àcid orgànic, un derivat del benzè. Cristal·litza en el sistema tetragonal, formant cristalls prismàtics bipiramidals allargats. Els cristalls són translúcids, de color mel, que poden ser polits i facetats per formar gemmes. També s'hi troba de manera massiva. És un mineral tou, amb una duresa de 2 a 2,5 a l'escala de Mohs. Té un baix pes específic, d'1,6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mel·lita pertany a «10.AC - Sals d'àcids orgànics: sals benzines» juntament amb els següents minerals: earlandita i pigotita.
Formació i jaciments
[modifica]Apareix com a mineral secundari molt poc comú en jaciments de carbó i lignit, que siguin rics en alumini típicament provinent de l'argila.
Referències
[modifica]