Medicare

Medicare

Dades
Tipus	programa governamental assistència sanitària pública
Història
Creació	30 juliol 1965
'	Social Security Amendments of 1965 (en)
Governança corporativa
Autoritat executiva	Centers for Medicare and Medicaid Services (en)
Part de	Centers for Medicare and Medicaid Services (en)
Altres
Número de telèfon	+1-800-633-4227
Lloc web	medicare.gov

Medicare és el nom d'un programa d'assegurança mèdica administrat pel Govern federal dels Estats Units, que cobreix a persones de 65 anys o més que compleixin amb certs requisits. Medicare és un programa estatunidenc d'assegurança mèdica per a persones majors de 65 anys. Algunes persones menors d'aquesta edat poden beneficiar-se del pla, per exemple alguns pacients amb insuficiència renal i amb discapacitat. És possible registrar-se per una part del pla anomenada part A (assegurança hospitalària) i per una part del pla anomenada part B (assegurança mèdica). La part C, coneguda com a Medicare Advantage, ofereix plans d'atenció mèdica administrats per asseguradores privades i contribueix al pagament de medicaments amb recepta mèdica. La part D contribueix al pagament dels costos dels medicaments, redueix els costos dels medicaments receptats i protegeix contra un augment en la despesa dels medicaments.^[1]

La llei de Medicare va ser aprovada, juntament amb el programa Medicaid, el 30 de juliol de 1965 pel president Lyndon B. Johnson com una esmena a la llei de la seguretat social. En el moment de signar la llei, Johnson li va donar la targeta de Medicare a l'ex-president nord-americà Harry Truman, el qual va esdevenir el primer beneficiari del programa Medicare. El pla es finança a nivell federal gràcies a les contribucions dels treballadors i els empresaris. Els principals beneficis de la llei són l'assegurança hospitalaria i l'assegurança mèdica de franc. Després de l'augment significatiu de la població hispano-americana en els Estats Units, el govern ha traduït el lloc web al castellà.

El programa Medicare té diverses fonts de finançament.

La cobertura asseguradora dels serveis hospitalaris a la part A i de les cures d'infermeria qualificades es finança principalment amb els ingressos d'un impost sobre la nòmina del 2,9%, que es cobra als empresaris i als treballadors (cadascun paga el 1,45%).^[2][3] Fins al 31 de desembre de 1993, la llei preveia una quantitat màxima de compensació sobre la qual es podia cobrar l'impost de Medicare anualment, similar a l'impost sobre la nòmina per a la seguretat social.^[4] A partir de l'1 de gener de 1994 es va eliminar el límit de compensació. Els treballadors per compte propi han de calcular tot l'impost al 2,9% sobre el guany net del treball per compte propi (ja que són tant treballadors com empresaris), però poden deduir la meitat de l'impost dels ingressos en calcular l'impost sobre la renda. Des de 2013, la taxa de l'impost de la part A sobre els ingressos superiors a 200,000 dòlars per a persones físiques va augmentar al 3,8% per pagar part del cost de les subvencions per a persones que no utilitzen el programa Medicare, previst per la Llei d'Atenció Mèdica Assequible.^[5]

Medigap (també conegut com a assegurança complementària de Medicare o assegurança suplementària de Medicare) fa referència a diversos plans privats d'assegurança mèdica venuts com a complement al programa Medicare als Estats Units.^[6] L'assegurança Medigap proporciona cobertura a moltes quotes i algunes formes de coinsurance,^[7] relacionades amb hospitals coberts pel programa Medicare, centres d'atenció mèdica qualificats, atenció mèdica domiciliària, ambulàncies, equip mèdic durador i pagament de serveis mèdics. El nom Medigap es deriva de la idea que existeix per cobrir la diferència o "escletxa" entre les despeses reemborsades als proveïdors de la part A i la part B del programa Medicare, i la quantitat total permesa per cobrar aquests serveis per part dels Centres de Medicare i Medicaid Services (CMS) dels EUA.^[8][9]

• www.es.medicare.gov/ (anglès)