Fagina
Martes foina  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Longevitat màxima | 18,2 anys |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 29672 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Mustelidae |
| Gènere | Martes |
| Espècie | Martes foina (Erxleben, 1777) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Mustela foina |
| Distribució | |
 | |
La fagina[2] o gorjablanc (Martes foina) és un mamífer de la família dels mustèlids i l'espècie més comuna del gènere dels marts a l'Europa central, també dita gat fagí a la Catalunya del Nord, o mart d'Eivissa a les Balears.
Morfologia
[modifica]
En estat adult la fagina fa entre 40 i 50 cm de longitud, la cua fa entre 21 i 27 centímetres, i el seu pes és d'1-2 kg. Molt semblant a la marta (Martes martes), no en va tenen avantpassats comuns, però és lleugerament més camacurt i corpulenta, té el musell més camús i les orelles més petites, i es distingeix d'aquella pel seu pitet de color blanc que s'obre en forquilla cap a les extremitats davanteres. Té una excel·lent oïda i molt bona vista i olfacte.
- Té una llargada de 42 a 56 cm i una cua de 20 a 30 cm[3]
- Pesa fins a 2 kg.
- El seu pelatge marró té una marca en forma de forca a la zona de la gola, que la distingeix de la marta (Martes martes), la marca de la qual és més cremosa i arrodonida.
Ecologia
[modifica]Viu en zones molt assolellades, normalment prats i zones muntanyoses i rocalloses amb poca vegetació. S'ha adaptat a llocs on viu l'home i caça en granges, però també es pot trobar en boscos com alzinars. Es troba des de Dinamarca, la península Ibèrica i Itàlia fins a Mongòlia i l'Himàlaia, incloent-hi les illes de Creta, Rodes i Corfú.[4] N'hi ha, també, una població establerta a Wisconsin (Estats Units) fundada per individus fugits del comerç de mascotes.[5][6] A la península Ibèrica se'n troba al nord del Principat de Catalunya, Àlaba, Càceres i Granada.[7] No viu ni a les Balears ni a les illes Canàries.
Etologia
[modifica]Molt sovint viu sola al seu cau (un forat entre roques, en un arbre o ocupat anteriorment per un altre animal), marca el seu territori que, normalment, és de 80 hectàrees i és bàsicament nocturna i silenciosa. S'alimenta de petits mamífers, ocells, ous, fruita i mel.
Les fagines esdevenen sexualment madures entre els 18 mesos i els 3 anys. La fagina té dues èpoques de reproducció anuals, la primera durant el mes de febrer i l'altra entre juny i agost. La primera època, al mig de l'hivern, no es reprodueix. Durant l'eixida veritable, els mascles es barallen i xisclen, recorren llargues distàncies fins a trobar una femella. Aquest període d'eixida dura uns 15 dies. La femella retindrà els espermatozoides vius del mascle dintre seu fins, si fa no fa, el mes de gener a causa de la implantació retardada. Té una gestació de 56 dies.[8] Cria a partir del mes de març en coves o bé sota les cavitats dels blocs de pedres. Pot tenir d'entre 3 a 7 cries. Les alimenten gràcies a llurs quatre glàndules mamàries.
Subespècies
[modifica]- M. f. bosniaca (Brass, 1911).[9] Euràsia[10]
- M. f. bunites (Bate, 1906).[11] Creta[12]
- M. f. foina (Erxleben, 1777).[13] Europa i sud-oest d'Àsia[12]
- M. f. intermedia (Severtzov, 1873).[14] Àsia central[12]
- M. f. kozlovi (Ogniov, 1931).[15] Est del Tibet[12]
- M. f. mediterranea (Barrett-Hamilton, 1898).[16] Península Ibèrica[12]
- M. f. milleri (Festa, 1914).[17] Illa de Rodes[12]
- M. f. nehringi (Satunin, 1906).[18] Caucas[12]
- M. f. rosanowi (Martino i Martino, 1917).[19] Crimea[12]
- M. f. syriaca (Nehring, 1902).[20] Síria[12]
- M. f. toufoeus (Hodgson, 1842).[21] Euràsia[10][22]
Referències
[modifica]- ↑ Entrada «Martes foina» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Amb les variants fonètiques faïna, fuïna, fuina, fusina, fugina, fe(t)gina, feixina, fi(t)gina, ubina, uina.
- ↑ «Institut d'estudis catalans Fagina». Arxivat de l'original el 2008-09-05. [Consulta: 25 febrer 2009].
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Grizimek, B., 1990. Martes foina. P. 411–412,416,442 a B. Grizimek, ed. Grizimek's Encyclopedia of Mammals, Vol. 3, Sisena edició. Boston, els Estats Units: McGraw-Hill.
- ↑ Virgos, E., F. Garcia. 2002. Patch occupancy by stone martens Martes foina in fragmented landcapes of central Spain: the role of fragment size, isolation and habitat structure. Acta Oecologica - International Journal of Ecology, 23(4): 231-237.
- ↑ Fauna Ibérica - Garduña (castellà)
- ↑ [«Sierra de Baza. Fagina (castellà)». Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 26 febrer 2009]. Sierra de Baza. Fagina (castellà)]
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ 10,0 10,1 Don E. Wilson & DeeAnn M. Reeder (editors). 2005. Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference. Tercera edició.
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 12,7 12,8 www.funet.com (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ «Martes foina». Catalogue of Life. (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Abràmov, A. V., Kruskop, S. V. i Lissovski, A. A., 2006. Distribution of the stone marten Martes foina (Carnivora, Mustelidae) in the European part of Russia. Russian Journal of Theriology 5(1): 37–41
- Kryštufek, B., 2004. The Cretan Stone Marten Martes foina bunites. Small Carnivore Conservation 30: 2–4.
- Kryštufek, B., 2004. The Stone Marten Martes foina milleri on the Island of Rhodes. Small Carnivore Conservation 31: 6–8.
- Long, C. A., 1995. Stone marten (Martes foina) in southeast Wisconsin, U.S.A. Small Carnivore Conservation 13: 14.
- Rabinowitz, A. i Tun Khiang, S., 1998. Status of selected mammal species in North Myanmar. Oryx 32(2): 201-208.
