Marshall Stone
Marshall Stone (anglès: Marshall Harvey Stone) (Nova York, 8 d'abril de 1903 - Chennai, 9 de gener de 1989) va ser un matemàtic estatunidenc.
Vida i Obra
[modifica]Stone era fill del prestigiós jurista Harlan Fiske Stone, membre del Tribunal Suprem dels Estats Units des de 1925 i el seu president des de 1941 fins a la seva mort el 1946. Quan va néixer Stone el 1903, vivien a Nova York, on el seu pare era professor de la Universitat de Colúmbia,[1] i sempre va mantenir una extremada admiració pel seu pare.[2] El 1919, amb només setze anys, va ingressar a la universitat Harvard, en la qual es va graduar el 1922 i on va obtenir el doctorat el 1926, amb una tesi dirigida per George Birkhoff.[3]
Durant uns anys va ser professor ajudant a diferents universitats successivament, Harvard, Yale, Colúmbia i Stanford, fins al 1933, en que va ser nomenat professor a Harvard, on va romandre fins al 1946, tot i que durant la Segona Guerra Mundial va fer tasques secretes de recerca militar.[4] El 1946, recent acabada la guerra, va ser nomenat cap del departament de matemàtiques de la universitat de Chicago,[5] càrrec que va deixar el 1952 en mans de Saunders Mac Lane, per poder continuar amb intensitat les seves tasques administratives, treballar en el restabliment de la Unió Matemàtica Internacional i servir en diverses comissions sobre l'ensenyament de les matemàtiques i de la ciència.[4] En arribar a l'edat legal el 1968, Stone va passar a ser professor emèrit, però va acceptar una càtedra de matemàtiques a la universitat de Massachusetts a Amherst, on va donar classes durant els següents dotze anys.[6]
El 1982 va rebre la Medalla Nacional de la Ciència de mans del president Reagan per la seva original síntesi d'anàlisi, àlgebra i topologia, un nou camp vital en la matemàtica moderna.
Va morir el 1989 a Madràs (Índia), durant un viatge a un país que estimava força.[7]
Stone és recordat sobre tot per les seves aportacions a l'anàlisi matemàtica, entre les quals destaca el seu teorema de 1937 (teorema de Stone-Weierstrass) que s'ha convertit en un pilar de l'educació de qualsevol graduat en matemàtiques.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Parshall, 2009, p. 461.
- ↑ Weil, 1992, p. 117.
- ↑ Mackey, 2004, p. 17.
- ↑ 4,0 4,1 Mackey, 2004, p. 22.
- ↑ Parshall, 2009, p. 469.
- ↑ Mackey, 2004, p. 23.
- ↑ Liebig i Rajan, 2012, p. Acknowledgments.
- ↑ Burckel, 1984, p. 22.
Bibliografia
[modifica]- Burckel, R.B. «Bishop's Stone-Weierstrass Theorem» (en anglès). The American Mathematical Monthly, Vol. 91, Num. 1, 1984, pàg. 22-32. DOI: 10.1080/00029890.1984.11971331. ISSN: 0002-9890.
- Liebig, Phoebe S.; Rajan, S. Irudaya. An Aging India (en anglès). Routledge, 2012. ISBN 0-7890-2239-7.
- Mackey, George W. «Marshall H. Stone: Mathematician, Statesman, Advisor, and Friend». A: Robert S. Doran, Richard V. Kadison (eds.). Operator Algebras, Quantization, and Noncommutative Geometry (en anglès). American Mathematical Society, 2004. ISBN 0-8218-3402-9.
- Parshall, Karen Hunger «Marshall Stone and the internationalization of the American mathematical research community» (en anglès). Bulletin of the American Mathematical Society, Vol. 46, Num. 3, 2009, pàg. 459-482. DOI: 10.1090/S0273-0979-09-01242-7. ISSN: 0273-0979.
- Weil, André. The Apprenticeship of a Mathematician (en anglès). Springer, 1992. ISBN 978-3-0348-9707-5.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Marshall Stone» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Heise, Kenan. «Marshall H. Stone, 85, U. of C. Math professor». Chicago Tribune, 1989. [Consulta: 10 juliol 2021]. (anglès)
- Ruiz, Ángel. «Marshall Stone». Comité Interamericano de Educación Matemática. [Consulta: 10 juliol 2021]. (castellà)
- Kilpatrick, Jeremy. «Marshall Harvey Stone». History of ICMI- Università di Torino, 2008. [Consulta: 11 juliol 2021]. (anglès)