Marialva (Mêda)

Marialva

Tipus	freguesia i vila de Portugal
Localització
40° 54′ 36″ N, 7° 13′ 54″ O / 40.91°N,7.2317°O / 40.91; -7.2317
Estat	Portugal
Districte	districte de Guarda
Municipi	Mêda
Geografia
Superfície	19,15 km²

Marialva és una freguesia portuguesa del municipi de Mêda, al districte de Guarda, Riba Interior Norte. Té 19,15 km² d'àrea i 255 habitants (al cens del 2011). La densitat de població n'és de 13,3 hab/km².

En el cens de 1864 figura al municipi de Vila Nova de Foz Côa. Va passar a l'actual municipi per decret de 04/12/1872

• 
  Evolució de la Població 1864 / 2011
• 
  Variació de la Població 1864 / 2011

Anomenada Cividade dos Áravos (en llatí Civitas Aravorum) a l'època romana,[2] fou reconstruïda en temps de Trajà i Hadrià, i era un punt de confluència i cruïlla de vies, entre aquestes, la via imperial de Guarda a Numão.

Els gots s'instal·laren a la regió i li canviaren el nom per Sâo Justo; els succeïren els àrabs, que li canviaren el nom, Malva, i fou conquerida per Ferran I de Lleó, el 1063, i novament rebatejada en Marialva.

Alfons I la va manar repoblar, i li concedí el primer foral el 1179. Se'n coneix una nova repoblació durant el regnat de Sanç I, al segle xiii, moment en què el poble vessaria els murs, i se'n formà així el Raval.

Durant el regnat de Dionís I se'n creà la Fira (1286) i rep nous furs (1512) ja en temps de Manuel I. Ambdós feren obres en el castell.

Possiblement a causa de la situació fronterera -i estimulada per la fira el 15 de cada mes, que concedia privilegis als residents i firaires- al segle xii hi vivia població jueva.

Fou vila i seu de municipi entre 1157 i 1855. La componien les freguesies de Aldeia Rica, Barreira, Carvalhal, Coriscada, Gateira, Marialva (Santiago), Marialva (Sâo Pedro), Pai Penela, Rabaçal i Vale de Ladrôes. Tenia, el 1801, 2.919 habitants.

Després de les reformes administratives de l'inici del liberalisme se li agregaren les freguesies de Chãs i Santa Comba. Tenia, el 1849, 4.042 habitants i ocupava una superfície de 166 km².

• Església de Sâo Tiago;
• Capella de Sâo Joâo;
• Capella de Santa Bàrbara;
• Església de Sâo Pedro;
• Capella da Senhora da Guia;
• Capella da Senhora do Mileu.

L'economia es basa principalment en l'agricultura, sobretot en la creïlla, els cereals, el vi i l'oli.^[2]

El poble es fundà "en zona muntanyosa i granítica de topografia irregular, i baixa fins al marge esquerre de la ribera de Marialva. S'alça en una muntanya envoltada de turons i cingles."^[3]

• Saa, Mário. As grandes vias da Lusitania: o itinerário de Antonino Pio. 5. Lisboa: desconhecido.