[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Marco Barbo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarco Barbo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1420 Modifica el valor a Wikidata
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 març 1491 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Cardenal bisbe de Palestrina
6 novembre 1478 – 2 març 1491
← Angelo CapranicaJean de la Balue →
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
9 gener 1478 – 9 gener 1479
← Oliviero CarafaJuli II →
Patriarca d'Aquileia
18 març 1470 – 2 març 1491
← Ludovico TrevisanoHermolao Barbaro →
Patriarca
1470 (Gregorià) – 1491 (Gregorià)
Patriarca d'Aquileia
1470 (Gregorià) –
Cardenal prevere San Marco
2 octubre 1467 – 2 març 1491
← Pau IILorenzo Cybo de Mari →
Bisbe de Vicenza
17 setembre 1464 – 18 març 1470
← Pau IIGiovanni Battista Zeno →
Bisbe de Treviso
14 novembre 1455 – 17 setembre 1464
← Marino ContariniTeodoro de Lellis →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Participà en
26 agost 1484conclave de 1484
6 agost 1471conclave de 1471 Modifica el valor a Wikidata

Marco Barbo (Venècia, 1420 - Roma, 11 de març de 1491) fou un cardenal i patriarca catòlic italià.

Biografia

[modifica]

Provenint d'una de les principals famílies venecianes, Marco era el fill gran del patrici Paolo Barbo i la filla del comte Lascaris de Ventimiglia. Segons altres, era fill de Marino di Marco i Filippa della Riva. També era parent del papa Pau II.

Va ser creat cardenal pel papa Pau II el 18 de setembre de 1467, tot i que sembla que el papa hauria volgut que fos cardenal ja al primer consistori de 1464. Va rebre el títol de Sant Marc, deixat vacant pel mateix papa.

L'any 1470 fou ascendit a patriarca d'Aquileia, on tanmateix no residí, donada la seva impossibilitat per abandonar la cúria. Va governar el Patriarcat a través del vicari Angelo Fasolo, bisbe de Feltre. L'any següent se li va oferir la diòcesi de Verona, però va preferir declinar l'oferta.

Després de la mort de Pau II, el 1471, Marco va encarregar el monument funerari a Mino da Fiesole.

Està enterrat a la basílica de San Marco Evangelista al Campidoglio de Roma.

Bibliografia

[modifica]