Manuel Riu i Riu

Manuel Riu i Riu

Biografia
Naixement	25 març 1929 Manresa (Bages)
Mort	2 gener 2011 (81 anys) Sant Llorenç de Morunys (Solsonès)
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació	professor d'universitat, escriptor, historiador, arqueòleg
Ocupador	Universitat de Barcelona (1969–1981) Universitat de Granada (1966–1969)
Membre de	Institut d'Estudis Catalans (1990–) Escola Oficial de Periodisme (1957–1958) Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Reial Acadèmia de la Història
Obra
Obres destacables Història de la confraria laical de la Mare de Deu dels Colls, de Sant LLorenç de Morunys
Família
Fills	Maria Carme Riu de Martín
Premis
(2003)  Creu de Sant Jordi

Manuel Riu i Riu (Manresa, 25 de març de 1929 - Sant Llorenç de Morunys, 2 de gener de 2011) fou un historiador medievalista i arqueòleg català.

El seu pare era de Sallent i la seva mare de Sant Llorenç de Morunys, procedents de la petita burgesia catalana. El seu pare era mestre i els avantpassats fusters, tallistes i dauradors d'altars. El 1966 fou catedràtic d'història medieval i va ser destinat a la Universitat de Granada i el 1969 a la Universitat de Barcelona. De l'any 1983 al 1994 va dirigir el Departament d'Història Medieval i Paleografia.^[1] Especialitzat en la història monàstica catalana i de l'Andalusia oriental, són importants les seves hipòtesis sobre l'origen del feudalisme a Catalunya, les fonts de l'estadística demogràfica medieval o l'estudi de la producció llanera i ramadera. També es va dedicar a l'arqueologia medieval. Va dirigir o codirigir, amb el Dr. Alberto del Castillo, excavacions dels jaciments del Mas A de Vilosiu, del vilatge de Caulès, del monestir de Sant Sebastià del Sull, del poble abandonat i castell de Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall, del Castell de Mataplana, Casampons (o Casa-en-Ponç), Marmuyas (o Mazmúllar)^[2] a Màlaga, entre d'altres. De reconegut prestigi, va dirigir la publicació bibliogràfica Índice Histórico Español i codirigir les revistes Quaderns d'Estudis Medievals i Acta historica et archaelogica Mediaevalia; així mateix, va col·laborar a Catalunya Carolíngia. Fou membre de la secció historico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de l'Acadèmia d'història de Madrid. El 2003, va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 2006 va rebre el premi ciutat de Berga a la Cultura.^[3] És fill adoptiu de Sant Llorenç de Morunys, on té un carrer dedicat des de 2007.^[4]

• La vida, las costumbres y el amor en la Edad Media (1959).
• Historia de las religiones (1961).
• Historia del cristianismo (1967).
• La pobreza y la asistencia de los pobres en la Cataluña medieval (1982)
• Ceràmica grisa y terrissa popular de la Catalunya medieval (1984)
• Lecciones de historia medieval (1986).
• El antiguo reino nazarí de Granada (1232-1340) (1974). En col·laboració amb Cristóbal Torres Delgado.
• 409-1491 : la feudalización de la Sociedad (1978). En col·laboració amb J. Vernet et alii.
• La Alta Edad Media: del siglo V al siglo XII (1985).
• La baja edad media (siglo XIII al XV) (1986).
• Castells, guaites, torres i fortaleses de la Catalunya medieval (1987)
• L'arqueologia medieval a Catalunya (1989).
• Història de la ciutat de Manresa (1900-1950) (1991).
• Ferran Soldevila (1894-1971). Historiador de Catalunya (1994).
• Historia de las religiones (2000)