Manannán mac Lir
  | |
| Tipus | deïtat aquàtica personatge mitològic irlandès |
|---|---|
| Context | |
| Present a l'obra | Leabhar Gabhala Érenn |
| Mitologia | mitologia irlandesa |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Pare | Lir |
| Altres | |
| Part de | Tuatha Dé Danann |
| Propietari de | Enbarr |
Manannán mac Lir és una deïtat aquàtica en la mitologia irlandesa. És el fill de Lir (en irlandès el nom és "Lear" que vol dir "mar";[1] "Lir" és el genitiu de la paraula). És vist com un psicopomp i està estretament lligat amb l'Altre Món. És comunament associat amb Tuatha Dé Danann, encara que la majoria dels experts consideren que Manannán pertany a una raça més antiga de deïtats. Té fortes associacions amb l'Altre Món. Manannán apareix àmpliament en la literatura irlandesa, apareix també en llegendes escoceses i manx. És l'equivalent de la deïtat gal·lesa Manawydan fab Llŷr.[2]
Folklore i mites
[modifica]Segons el llibre «Leabbar Ghabbalá» seria un guerrer dels Tuatha Dé Danann, descendent d'Elatha i possiblement rei dels Fomorés:
Manannán és presentat com a rei d'Emain Ablach (que significa "Illa de les Pomes"), sovint identificada com "Terra Promesa", "Illa de les Dones" o Avalon per la seva semblança. A nivell geogràfic se la sol identificar amb l'Illa de Man, però és probable que l'illa hagi pres el nom després basant-se en la tradició. A més Mac Lir governa sobre els mars circumdants d'Emain Ablach.[3]
Manannán es va casar amb Fand, una dona del poble dels Danann qui posteriorment seria identificada com a "reina de les fades". Ella l'enganyaria amb l'heroi del cicle d'Ulster, Cu Chulainn. Una altra dona amb qui es diu que va estar casat va ser amb Aife (o Aiofe) i després de la seva mort la pell va ser utilitzada per crear el sac o bossa màgica de Mac Lir.[4]
De vegades es diu que Mac Lir va estar casat o va tenir un romanç amb Áine, la deessa solar de l'amor.[4] En altres ocasions, Manannán se'l presenta com a pare d'Áine, Niamh i Clíodhna.[5]
Atributs
[modifica]Mac Lir és un poderós bruixot,[4] posseeix una capa que canvia de color segons en el paisatge en què es trobi, mimetitzant-se. Posseeix un casc que enlluerna als seus enemics, una cuirassa invulnerable, una bossa màgica feta de pell de grua que conté molts tresors, també posseeix l'espasa Frecraid o Fragarach (que significa "la que respon") amb un tall capaç de traspassar qualsevol malla o armadura i posseeix un vaixell que solca el mar sense necessitat de tenir rems ni veles.[6]
Ell té el grau de "Feth Fiada" o "Amo de la Boira" que utilitza quan vol amagar-se a si mateix o alguna cosa.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Dublin city, univ. coll. The Atlantis: a register of literature and science, 1858, p. 380.
- ↑ Koch, J.T.. Celtic Culture: A-Celti. ABC-CLIO, 2006, p. 238. ISBN 978-1-85109-440-0.
- ↑ Manannán mac Lir Arxivat 2008-10-11 a Wayback Machine. (en anglès) Ancient Worlds. Consultat el 21 d'octubre de 2013.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Manannán Mac Lir (en anglès) Timeless Miths. Consultat el 21 d'octubre de 2013.
- ↑ Tuatha de Danann Arxivat 2013-10-15 a Wayback Machine. (en anglès) GothAmbNight. Consultat el 21 d'octubre de 2013.
- ↑ 6,0 6,1 El mago más grande de Irlanda Letras Libres. Consultat el 20 de octubre de 2013.
Bibliografia
[modifica]- Serglige Amb Culainn, ed. Myles Dillon (1953). Serglige Amb Culainn. Mediaeval and Modern Irish Series 14. Dublin: DIES. http://www.ucc.ie/celt/published/G301015 .; tr. Jeffrey Gantz (1981). Early Irish Myths and Sagas. London: Penguin. pp. 155-78.
- Moore, A.W.. Folklore of the Isle of Man, 1891.
- Gods and Fighting Men, Lady Gregory; 1904 en línia
- The Manx Notebook online