Magnavox Odyssey
 Magnavox Odyssey | |
|---|---|
  | |
 | |
| Sèrie | Odyssey series (en)  |
| Desenvolupador | Magnavox (en) |
| Dissenyador | Ralph Baer |
| Fabricant | Magnavox |
| Data d'anunci | 22 maig 1972 |
| Llançament | setembre 1972
1973
octubre 1973
|
| Final de vida | 23 juliol 1975 |
| Unitats venudes | 350.000 |
| Estat | Discontinuat |
| Característiques de Connectors | |
Representació esquemàtica  | |
| Característiques | |
| CPU | Cap |
| Sistema operatiu | cap valor |
| Emmagatzematge | targeta gràfica extraible |
| Entrada | pistola de llum |
Comercialitzada per la filial de Philips als Estats Units, la 'Magnavox Odyssey' és la primera videoconsola de la història. Va ser desenvolupada per Ralph Baer (sobrenomenat "el pare dels videojocs casolans") i llançada a les botigues nord-americanes a finals de l'any 1972, convertint-se en un èxit de vendes en molt poc temps.
El prototip d'aquesta consola, desenvolupat en 1968, és conegut com a "Brown Box" (Caixa Marró) entre els col·leccionistes de videojocs.
La Magnavox Odyssey va ser el primer sistema casolà de videojocs.
El 27 gener de 1972, Magnavox va començar la producció de la màquina, i el sistema va ser llançat al maig. Es van vendre aquest any 100.000 unitats a uns $ 1500 per unitat.
El llançament de l'Odyssey va generar un cas sever de la "bogeria de Pong", i companyies per tot el món van començar a desenvolupar les seves pròpies màquines. La Magnavox Odyssey va ser venuda només en els magatzems de Magnavox, dient a més als clients que l'Odyssey treballaria només en televisions de la seva marca. Una mentida que va contribuir a la quantitat d'unitats venudes.
El 1974, l'empresa barcelonina Inter Electrónica en comercialitzà un clon amb el nom d'Overkal a un preu de vora deu mil pessetes —quasi mil euros en 2020— i huit variants del joc: encara que l'any de producció de l'Overkal és discutit, es tractaria de la primera imitació de l'Odyssey de les tres comercialitzades a tot el mon, i l'única a Europa.[1]
Característiques
[modifica]- Els seus jocs (vint títols diferents en total) eren d'una senzillesa extrema: ping-pong, "tennis de taula", voleibol, etc.
- Donat el seu reduït maquinari, no tenien so i els jugadors havien de memoritzar les seves puntuacions.
- A vegades eren necessaris alguns dispositius addicionals per a executar determinats videojocs de la plataforma.
- No contenia cap unitat central de processament o memòria d'accés aleatori. La màquina es componia de transistor és, resistències i condensadors.
- La Odyssey utilitzava cartutxos intercanviables per als jocs, portava d'origen sis jocs de jocs, i un manual d'usuari de 36 pàgines per als dotze jocs oferts pel sistema.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Exposició: Història del videojoc català». Cultura Digital. [Consulta: 10 novembre 2024].
Enllaços externs
[modifica]
- Everything about the Odyssey, by Ralph Baer's associate and videogame historian David Winter
- Artículo sobre la Margnavox Odyssey en castellano, la primera consola de la historia Arxivat 2009-03-10 a Wayback Machine.