[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Maximià de Ravenna

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaximià de Ravenna
Imatge
Mosaic a San Vitale (Ravenna), s. VI, amb el bisbe Maximià Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementτης Ραβένας (Maximianos tis Ravenas)
498 Modifica el valor a Wikidata
Pula (Croàcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 febrer 556 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Ravenna (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCapella Arquebisbal de Sant'Andrea, al Palau arcivescovile (Ravenna) 
Arquebisbe de Ravenna
546 –
← Pere Crisòleg
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot Modifica el valor a Wikidata
bisbe i confessor
CelebracióEsglésia Catòlica, Església Ortodoxa, anglicanisme
PelegrinatgeRavenna
Festivitat22 de febrer
IconografiaPal·li de bisbe
Obra
Obres destacables

Maximià de Ravenna (Pula, Ístria, Croàcia, 498 - Ravenna, Itàlia, 21 de febrer de 556) fou un eclesiàstic italià, primer arquebisbe de Ravenna entre 546 i 557. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.[1]

Biografia

[modifica]

Fou nomenat arquebisbe de Ravenna quan la ciutat fou presa pels romans d'Orient de Justinià I i convertida en capital d'Itàlia, en 554.[2] Maximià fou un dels principals representants del poder imperial a Occident.

Va acabar amb l'empremta de l'arrianisme dels ostrogots. Va fer refer els mosaics de la Basílica de Sant'Apollinare Nuovo,[3] amb els frisos de màrtirs i verges, i els de San Vitale,[4] amb els retrats de la cort imperial, i els de Sant'Apollinare in Classe.[5]

Se'n conserva en bon estat la seva càtedra episcopal d'ivori,[6] tallada en 546-556, una obra mestra de l'art paleocristià conservada al Museo arcivescovile di Ravenna.[7]

Referències

[modifica]
  1. Watkins, Basil. The Book of Saints: A Comprehensive Biographical Dictionary (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2015-11-19, p. 513. ISBN 978-0-567-66415-0. 
  2. Ring, Trudy; Watson, Noelle; Schellinger, Paul. Southern Europe: International Dictionary of Historic Places (en anglès). Routledge, 2013-11-05, p. 554. ISBN 978-1-134-25958-8. 
  3. Urbano, Arthur «Donation, Dedication, and Damnatio Memoriae : The Catholic Reconciliation of Ravenna and the Church of Sant'Apollinare Nuovo». Journal of Early Christian Studies, 13, 1, 2005, pàg. 71–110. DOI: 10.1353/earl.2005.0004. ISSN: 1086-3184.
  4. Barber, Charles «The imperial panels at San Vitale: a reconsideration» (en anglès). Byzantine and Modern Greek Studies, 14, 1990/ed, pàg. 19–43. DOI: 10.1179/byz.1990.14.1.19. ISSN: 0307-0131.
  5. Schoolman, Edward McCormick «The monastic conversion of Romuald of Ravenna and the church of Sant’Apollinare in Classe». Journal of Medieval History, 43, 3, 27-05-2017, pàg. 285–297. DOI: 10.1080/03044181.2017.1318413. ISSN: 0304-4181.
  6. Hassett, M. «Cathedra». CATHOLIC ENCYCLOPEDIA:, 1908. [Consulta: 25 setembre 2022].
  7. González Hernando, Irene «El nacimiento de Cristo». Revista digital de iconografía medieval, 2, 4, 2010, pàg. 41–59. ISSN: 2254-7312.