Mélo
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Alain Resnais  |
| Protagonistes | |
| Producció | Marin Karmitz |
| Dissenyador de producció | Jacques Saulnier |
| Guió | Alain Resnais i Henri Bernstein |
| Música | Philippe-Gérard |
| Fotografia | Charles Van Damme |
| Muntatge | Albert Jurgenson |
| Vestuari | Catherine Leterrier |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 1986 |
| Durada | 112 min |
| Idioma original | francès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | Mélo (en)  |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | París |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
       
| |
Mélo és una pel·lícula francesa d'Alain Resnais, estrenada l'any 1986, adaptació de la peça del mateix títol de Henri Bernstein de 1929. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]Un solter i una parella confronten les seves vides respectives: el primer no té més que els records, els segons no tenen més que compromisos. Ell es tapa la cara quan el seu millor amic, Marcel, sedueix la seva dona. La tragèdia cova sota aquests falsos semblants… En cada cas, el fracàs és enorme, els arrepentiments alteren el dia a dia. N'hi ha prou que l'heroïna cedeixi a la tentació de rectificar el seu destí perquè l'apocalipsi s'abati sobre els caps del trio maleït.[2]
Repartiment
[modifica]- Sabine Azéma: Romaine Belcroix
- Fanny Ardant: Christiane Lesveque
- Pierre Arditi: Pierre Belcroix
- André Dussollier: Marcel Blanc
- Jacques Dacqmine: el metge Rémy
- Hubert Gignoux: un sacerdot
- Catherine Arditi: Yvonne
Premis
[modifica]- Dos Césars 1987 per Sabine Azéma (millor actriu) i Pierre Arditi (millor segon paper).[3]
- Mostra de Venècia 1986, selecció oficial, fora de competició.
Al voltant de la pel·lícula
[modifica]- Com en L'Any últim a Marienbad i abans Smoking / No Smoking, la pel·lícula d'Alain Resnais s'interroga sobre la casualitat i el lliure arbitri.
- Resnais ret homenatge al teatre i als seus artificis a través de decorats visibles i d'actors que es donen com tals (la cortina vermella s'obre i es tanca sobre ells).
Unes altres adaptacions
[modifica]- La peça de Bernstein va ser objecte d'una primera adaptació cinematogràfica, dirigida per Paul Czinner, estrenada el 21 d'octubre de 21; adaptació Paul Czinner i Carl Mayer, imatges de Jules Kruger i René Ribault, amb Gaby Morlay, Pierre Blanchar, Victor Francen.
- El 1937, Paul Czinner va dirigir a la Gran Bretanya una nova adaptació de la peça, sota el títol Dreaming Lips, interpretada per Elisabeth Bergner, Raymond Massey i Romney Brent.