Lligabosc etrusc
Lonicera etrusca  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Dipsacales |
| Família | Caprifoliaceae |
| Gènere | Lonicera |
| Espècie | Lonicera etrusca Tausch, 1838 |
| Nomenclatura | |
| Exautor | hort. |
El lligabosc etrusc (Lonicera etrusca)[1] és un arbust lianoide caducifoli de la família de les caprifoliàcies. També rep el nom de gallarets pl., mareselva, xuclamel o xuclamel etrusc.[2]
Descripció
[modifica]És un arbust de fins a 3 metres d'alçada. Té les tiges llargues, primes, enfiladisses i de color vermellós.
Les fulles, de 3 a 9 cm, són oposades, primes, toves, obtuses i el·líptiques. Les superiors estan soldades per parells per la base, i les inferiors peciolades.
Les flors són grogues o blanques, de vegades amb tons roses per fora. Tenen la corol·la tubular, de 3 a 4 cm, obertes en dos llavis desiguals, l'inferior enter i el superior dividit en 4 lòbuls, amb 5 estams que sobresurten de dins del tub de la corol·la. S'agrupen en inflorescències llargament pedunculades a l'extremitat de les tiges.
El fruit és una baia ovoide vermella. A diferència del lligabosc mediterrani que els té enganxats al darrer parell de fulles, al lligabosc etrusc es distribueixen en tres petites tiges que surten del darrer parell de fulles.
Hàbitat
[modifica]És una planta que forma part del sotabosc dels alzinars i les rouredes. A la comarca del Garraf se'l veu a les terres obagues on abunden el bosc d'alzines i acompanyant alguns roures prop de les rieres. Creix habitualment entre el 0 i els 1.400 metres d'altitud.[3]
Floració i fructificació
[modifica]Floreix entre els mesos de maig i juliol.[4] Fructifica a finals d'estiu.
Propietats
[modifica]Les baies no són comestibles, però les flors són calmants.
Referències
[modifica]- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 209-210. ISBN 84-7306-407-0.
- ↑ «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2011-02-27. [Consulta: 8 gener 2016].
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 8 gener 2016].
- ↑ «Herbario Virtual - Universitat de Valencia» (en castellà). [Consulta: 8 gener 2016].
- Borrego, Juan Carlos i Carbó, Pilar: Guia de camp d'arbres, arbustos i altres plantes del Garraf. Col·lecció de muntanya El Puig de l'Àliga, núm. 3, pàgina 45. Vilanova i la Geltrú, 26 de novembre de 2004.
Enllaços externs
[modifica]