Llei de Graham

La llei de Graham també coneguda com a llei de l'efusió fou descoberta pel químic escocès Thomas Graham (1805-1869) l'any 1829 a partir dels resultats dels seus experiments, i diu que:

Les velocitats d'efusió dels gasos són inversament proporcionals a les arrels quadrades de les respectives densitats.^[1]

Matemàticament s'expressa com:

$${\displaystyle {{\mbox{v}}_{1} \over {\mbox{v}}_{2}}={\sqrt {\rho _{2} \over \rho _{1}}}}$$

on:

• ${\displaystyle v_{1}}$ és la velocitat d'efusió del gas 1.
• ${\displaystyle v_{2}}$ és la velocitat d'efusió del gas 2.
• ${\displaystyle \rho _{1}}$ és la densitat del gas 1.
• ${\displaystyle {\ce {\rho_2}}}$ és la densitat del gas 2.

La densitat dels gasos es pot posar en funció de la massa molar de cada gas, ${\displaystyle M_{1}}$ i ${\displaystyle M_{2}}$, emprant l'equació dels gasos ideals. La nova equació és:

$${\displaystyle {{\mbox{v}}_{1} \over {\mbox{v}}_{2}}={\sqrt {M_{2} \over M_{1}}}}$$