[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Limmat

Plantilla:Infotaula indretLimmat
(de) Limmat; Limet Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
País de la concaSuïssa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativacantó de Zúric (Suïssa) i Argòvia (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLlac de Zúric Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaBerna (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAar Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 47° 21′ 59″ N, 8° 32′ 36″ E / 47.366342°N,8.543351°E / 47.366342; 8.543351
47° 30′ 06″ N, 8° 14′ 11″ E / 47.501794°N,8.236313°E / 47.501794; 8.236313
Afluents
Sihl, Schäflibach (en) Tradueix, Reppisch (en) Tradueix, Furtbach (en) Tradueix, Gottesgraben (en) Tradueix, Fürtlibach (en) Tradueix, Länggenbach (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficaconca del Rin Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió140 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica2.416 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Cabal101 m³/s Modifica el valor a Wikidata

El riu Limmat (alemany: Limmat; antigament Lindemagus) és un curt riu, de 140 km de longitud, que discorre pel nord-oest de Suïssa, un dels principals tributaris del riu Aar. El nom del riu es va originar de la contracció del nom dels seus dos afluents, el Linth i el Maag. Aquests dos rius confluïen en la plana del Linth, entre Glaris i Weesen, abans de ser efectuada la correcció i canalització de tots dos cursos fluvials a principis del segle xix.

Geografia

[modifica]

El riu Limmat naix en els glacials del massís del Tödi, en els Alps de Glarus, rebent el nom Linth fins a la seua desembocadura en el llac de Zuric. Només a partir de la seua eixida del llac, a l'altura de la ciutat de Zúric, se li diu Limmat. En aquesta ciutat el riu rep les aigües del riu Sihl, fluint a continuació en direcció nord-oest per la vall del Limmat (Limmattal). Desemboca en el riu Aar, prop de Gebenstorf, cantó d'Argòvia.

El cabal del riu està regulat per múltiples preses, que són utilitzades al seu torn per a la generació d'energia hidroelèctrica.

Les localitats de més rellevància situades en el seu curs són Glarus, Zúric, Dietikon, Wettingen i Baden.

En les seues ribes es troba el monestir de Fahr (Kloster Fahr), un exclavament del cantó d'Argòvia en territori zuriqués.