Las Eisiás de Taiac,[1] o Las Aisiás de Taiac e Siruèlh (en francès Les Eyzies-de-Tayac-Sireuil) és un municipi del Sarladès (Guiena, Occitània), al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània. Té 37,44 km² i 909 habitants (1999).
És cèlebre pels jaciments i les coves prehistòriques que han estat trobades des de les excavacions començades el 1862 per Édouard Lartet.[2] Els jaciments més importants són els de Cròs Manhon, La Mota, descobert el 1894, on hom pot seguir l'evolució del gravat rupestre des de les representacions zoomòrfiques fins a les geomètriques, L'Aujariá Bassa, descobert el 1872, on hom trobà l'anomenada Venus Impúdica. Les coves principals són les de Las Combarèlas i la Font-de-Gaume, centres molt importants de la Pintura rupestre.
