Lacèrtids

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquidites	Viquidites
Viquiespècies	Viquiespècies

Lacèrtids
Lacertidae
	; Llangardaix petit de les Canàries (Gallotia caesaris gomerae)
	Takydromus tachydromoides fotografiat a Osaka (Japó)
Període
	Paleocè/Eocè - recent
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Reptilia
Ordre	Squamata
Superfamília	Lacertoidea
Família	Lacertidae ; Gray, 1825
Subfamílies
	Gallotinae; Lacertinae;

Els lacèrtids (Lacertidae) són una família de rèptils escatosos del subordre del saures, oriünds d'Europa, Àfrica i Àsia. Inclou diverses espècies popularment anomenades llangardaix o lluert, i sargantana o serenalla,^[2] (sanglantana/singlantana a Catalunya del Nord, singratalla/sarnalla al Pallars).

*Nucras caesicaudata* fotografiat al sud de Zimbàbue.

Hàbitat i distribució

Totes les espècies són terrestres. Les espècies europees i mediterrànies viuen en boscos i en matolls. Les espècies dels gèneres Eremias i Ophisops habiten en praderies i deserts d'Àsia. Les espècies africanes viuen en àrees àrides i rocoses.

Morfologia

L'única espècie del gènere Holaspis, Holaspis guentheri, és una de les poques espècies arbòries de lacèrtids, i és planadora, de poc vol, amb una ampla cua i cos aplatat com un perfil aerodinàmic.^[3] Els lacèrtids són petits, mesurant usualment menys de 9 cm de longitud total, encara que algunes espècies excedeixen els 15 cm (com Timon lepidus).

Cos llarg i àgil (entre 10-70 cm de longitud).
Cap ben diferenciat.
Cua llarga, punxeguda, fràgil i regenerable.
Ulls amb parpelles mòbils.
El timpà és molt destacat.
La llengua és bífida i evaginable.
Les dents es troben soldades a la vora interna de les mandíbules.
Potes fines i ben desenvolupades, proveïdes de cinc dits prims i amb ungles.
El cap està cobert de grans escates, i també el ventre, mentre que el dors presenta petites escates granulars.^[4]

Identificació

Les sargantanes comunes de mur són petites, primes i molt variades en colors i patrons. La seva coloració és generalment marró o grisenca, i ocasionalment tenen color verd. En alguns individus les files de taques en el seu llom formen una línia, altres tenen un patró reticulat amb punts negres i blancs, i una mica de blau en les seves espatlles. La cua és marró, gris o rovellada. La regió ventral té 6 files de grans rectangles vermellosos, rosats o ataronjats. Poden tenir marques negres a la gola.

Alimentació

Els lacèrtids són primàriament insectívors, encara que l'espècie Meroles anchietae menja regularment llavors, que no és un aliment indesitjable en el Desert de Namíbia.

Reproducció

Almenys 4 espècies del gènere Lacerta són partenogenètiques,^[5] i tots els lacèrtids són ovípars, excepte algunes poblacions de Zootoca vivipara.

Classificació

*Mesalina guttulata* fotografiat al sud del desert del Nègueb (sud d'Israel).

Família Lacertidae
- Subfamília Gallotiinae
  - Gènere Gallotia
  - Gènere Psammodromus
- Subfamília Lacertinae
  - Gènere Acanthodactylus
  - Gènere Adolfus
  - Gènere Algyroides
  - Gènere Australolacerta
  - Gènere Darevskia
  - Gènere Eremias
  - Gènere Gastropholis
  - Gènere Holaspis
  - Gènere Heliobolus
  - Gènere Iberolacerta
  - Gènere Ichnotropis
  - Gènere Lacerta
  - Gènere Latastia
  - Gènere Meroles
  - Gènere Mesalina
  - Gènere Nucras
  - Gènere Ophisops
  - Gènere Pedioplanis
  - Gènere Philochortus
  - Gènere Podarcis
  - Gènere Poromera
  - Gènere Pseuderemias
  - Gènere Takydromus
  - Gènere Timon
  - Gènere Tropidosaura
  - Gènere Zootoca

Referències

↑ Čerňanský, Augé i Phelizon, 2020, p. 1.
↑ DIEC
↑ Zug et al. 2001
↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 68. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546
↑ Bell, Graham. The Masterpiece of Nature: The Evolution and Genetics of Sexuality (en anglès). CUP Archive, 1982, p. 326. ISBN 0856647535.

Bibliografia

Čerňanský, A.; Augé, M. L.; Phelizon, A. «Dawn of Lacertids (Squamata, Lacertidae): New Finds from the Upper Paleocene and the Lower Eocene» (en anglès). Journal of Vertebrate Paleontology, 40, 1, 2020. DOI: 10.1080/02724634.2020.1768539.