[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

La vil seducción

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa vil seducción
Fitxa
DireccióJosé María Forqué Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticWolfgang Burmann Modifica el valor a Wikidata
ProduccióAlfredo Matas Modifica el valor a Wikidata
GuióJuan José Alonso Millán i José María Forqué Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLou Bennett Modifica el valor a Wikidata
FotografiaFrancesc Sempere i Masià Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMercedes Alonso Modifica el valor a Wikidata
ProductoraProducciones Cinematográficas Orfeo
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena11 octubre 1968 Modifica el valor a Wikidata
Durada91 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
ColorEastmancolor Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enLa vil seducción (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0063773 FilmAffinity: 811501 Letterboxd: la-vil-seduccion TMDB.org: 221745 Modifica el valor a Wikidata

La vil seducción és una pel·lícula espanyola de comèdia amb tint lleugerament eròtic del 1968 dirigida per José María Forqué amb un guió basat en l'obra de teatre homònima estrenada per Juan José Alonso Millán l'any anterior i protagonitzada per Analía Gadé, Fernando Fernán Gómez i Milagros Leal.[1]

Sinopsi

[modifica]

Alicia és una actriu que es troba de gira pels pobles d'Espanya representant l'obra "Don Juan Tenorio", però està farta que només li ofereixin papers per la seva bellesa i no li agrada el paper que representa. Una nit de pluja, i després d'un assaig tèrbol, escapa disfressada de Donya Inés i s'aixopluga a casa d'Ismael, un ric fabricant de licor que viu amb la seva mare Elvira. Ambdós creuen que és una monja de veritat, però la seva desimboltura dona lloc a moltes situacions equívoques. Finalment Alicia sedueix Ismael, però l'endemà Ismael li demana matrimoni per tal d'evitar "la seva deshonra". Alicia aleshores escapa, però Ismael ha tocat el seu cor.[2]

Repartiment

[modifica]

Premis

[modifica]

Als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1968 Milagros Leal va rebre el premi a la millor actriu principal.[3]

Referències

[modifica]
  1. La vil seducción, a ABC.es
  2. La vil seducción a Fotogramas
  3. Félix Martialay El cine español durante el franquismo, p. 162-166