La Libre Belgique
  | |
 Frontis del juny 1915 | |
| Tipus | diari |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | francès |
| Data d'inici | febrer del 1915 |
| Redactor en cap | Francis Van de Woestyne (2013-…) |
| Fundador | Victor Jourdain |
| Adreça | Rue des Francs, 79 1040 Brussel·les (Bèlgica) |
| Lloc de publicació | Brussel·les |
| Estat | Bèlgica |
| Dades i xifres | |
| Format de periòdic | tabloide |
| Periodicitat | quotidià |
| Gènere | Diari d'informació general |
| Editorial | Groupe Multimédia IPM |
| Tiratge | 38346 |
| Difusió | 165400 |
| Identificadors | |
| ISSN | 1379-6992 |
| Lloc web | www.lalibre.be |
| |
La Libre Belgique és un diari belga en llengua francesa que va ser creat el febrer del 1915 com a diari clandestí de la resistència contra l'ocupant prussià durant la Primera Guerra Mundial, editat, segons el primer número en «un celler automòbil».[1] Després de la guerra, Paul Jourdain, el fill del fundador del diari clandestí, amb carta blanca del cardenal Désiré-Joseph Mercier, en va fer un diari normal que fins a la fi dels anys 1960 va ser el diari més influent de Bèlgica.[2]
| « | Anuncis: Com que els negocis són nuls sota la dominació alemanya, hem suprimit la pàgina d'anuncis i aconsellem als nostres clients estalviar els seus diners fins a temps millors. | » |
| — La Libre Belgique, febrer 1915 | ||
Als anys 1960, tenia una tirada de més de cent mil exemplars, i tot i ser publicat en francès, la meitat es venia a Flandes. Vers la fi de la dècada, l'ocàs en va començar, i va haver de col·laborar, per meres raons econòmiques, amb el fins aleshores enemic jurat, el diari liberal i «ateista» La Dernière Heure.[2] Fins a l'any 1999 era d'estricta ideologia catòlica,[3] monàrquica i conservadora, però aleshores es va modernitzar i adaptar a la nova realitat d'una societat aconfessional i emancipada, cosa que va contribuir a la desaparició de diaris de partit o d'ideologia, igual com va passar amb la premsa socialista.[4] Durant molt de temps va ser el darrer bastió de l'unionisme belga, llegit a ambdós costats de la frontera lingüística per la burgesia conservadora, però a poc a poc es va adaptar a la realitat del nou estat federal i de la desaparició dels «pilars» polítics. Segueix una línia redaccional de centredreta i accepta en les seves columnes crítiques a l'ala més conservadora de l'Església catòlica o la dogmàtica moral sexual, cosa que era inimaginable al segle xx.[5]
Bibliografia
[modifica]- Bastin, Jean-François. Le phénomène «Libre Belgique» (en francès). Brussel·les: Éditions Vie Ouvrière, 1972, p. 172.
- Millard, Oscar E. Uncensored; the true story of the clandestine newspaper "La Libre Belgique" (en anglès). Londres: R. Hale, 1937, p. 287.
- Stéphany, Pierre. La Libre Belgique: histoire d'un journal libre, 1884-1996 (en francès). Louvain La Neuve: Duculot, 1995, p. 576. ISBN 9782801111406.
Referències
[modifica]- ↑ NN. «La Libre Belgique» (facsímil de l'edició original del primer número) (en francès), 01-02-1915. [Consulta: març 2016].
- ↑ 2,0 2,1 Stéphany, Pierre. Les années 60 en Belgique (en francès). Lannoo Uitgeverij, 2006, p. 398. ISBN 9782873864873.
- ↑ Bastin, 1972.
- ↑ Vegeu la història semblable del diari de centre esquerra De Morgen, eixit dels desapareguts diaris del Partit Socialista Belga.
- ↑ Vegeu per exemple:
Meurice, Jacques «Le dogme, cancer de l'Eglise catholique» (en francès). La Libre Belgique, 08-02-2016.
Davin, José «Homosexualité: l'Eglise doit progresser!» (en francès). La Libre Belgique, 22-10-2014.
Enllaços externs
[modifica]
- «La Libre Belgique. Bulletin de propaganda patriotique - régulièrement irrégulier» (arxiu digital de les edicions clandestines) (en francès, neerlandès, anglès). The Belgian Warpress. CEGESOMA, Centre for Historical Research and Documentation on War and Contemporary Society.