Laureà Miró i Trepat
  | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Nom original | (es) Laureano Miró (ca) Laureà Miró i Trepat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Naixement | 31 desembre 1882 Barcelona | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mort | 15 març 1916 (33 anys) Barcelona | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Diputat al Congrés dels Diputats | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 22 maig 1907 – 15 març 1916 ← Josep Roig i Bergadà – Antoni Jansana i Llopart → Circumscripció electoral: Districte electoral de Sant Feliu de Llobregat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | polític, advocat, futbolista | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Partit | Solidaritat Catalana UFNR Partido Reformista | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Esport | futbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Posició a l'equip | Davanter | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Família | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Germans | Josep Maria Miró i Trepat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Laureà Miró i Trepat (Barcelona, 31 de desembre de 1882 - Barcelona, 15 de març de 1916[1]) fou un advocat i polític català.
Biografia
[modifica]
Va néixer al carrer Balmes de Barcelona, fill de Joan Miró i Murtró, natural del Pont d'Armentera, i de Teresa Trepat i Teig.[2]
De ben jove es va afiliar al Partit Republicà Democràtic Federal de Francesc Pi i Margall, i el 1901 fou vicepresident de l'Associació Escolar Republicana.[3] El 1903 va ingressar a la nova Unió Republicana i, amb el seu germà Josep Maria, fou mecenes del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona. També fou jugador del segon equip del club la temporada 1901-02 i la 1903-04.[4]
A les eleccions generals espanyoles de 1907 fou elegit diputat dins les files de la Solidaritat Catalana pel districte de Sant Feliu de Llobregat. Refusà ingressar al Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux per a ingressar en la UFNR, amb el qual novament fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1910. Oposat al Pacte de Sant Gervasi, el 1912 ingressà al Partido Reformista de Melquíades Álvarez, dirigí el diari La Publicidad i fou novament elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1914. Morí sobtadament el 1916. Té una avinguda dedicada a Sant Feliu de Llobregat i Esplugues de Llobregat.
Es va casar amb Odila Ferrés i Sala; van tenir dos fills: Laureà i Otília.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Esquela de defunció». La Vanguardia, 23-03-1916, pàg. 1.
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1882, número de registre 6798. En la inscripció de naixement el cognom de la mare consta com Trapat.
- ↑ Solé i Sabaté, Josep Maria; Villarroya, Joan. «Lluís Companys i Jover». A: Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 98. ISBN 84-412-0885-9.
- ↑ «1904». periquito.cat. [Consulta: 9 abril 2019].
Enllaços externs
[modifica]- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
Antoni Sedó Pàmies (1876-1879/1884) · Miquel Elías i Marchal (1881) · Josep Ramoneda i Nonés (1886) · Josep Comas i Masferrer (1891) · Joan Martí i Torres (1891) · Josep Maria Cornet i Mas (1896) · Josep Roig i Bergadà (1898/1901/1905) · Lluís Sedó i Guichard (1899) · Josep Lletget Sardà (1903) · Laureà Miró i Trepat (1907-1914) · Antoni Jansana i Llopart (1916) · Antoni Miracle i Mercader (1918-1923) |  | |
- Polítics barcelonins contemporanis
- Diputats catalans al Congrés dels Diputats per la Solidaritat Catalana
- Diputats pel districte de Sant Feliu de Llobregat
- Futbolistes del RCD Espanyol de la dècada de 1900
- Futbolistes barcelonins
- Morts a Barcelona
- Diputats catalans al Congrés dels Diputats pel PRDF
- Naixements del 1882