[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

L'hora 25

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaL'hora 25
La Vingt-cinquième Heure
Fitxa
DireccióHenri Verneuil
Protagonistes
Director artísticRobert Clavel
ProduccióCarlo Ponti
Simon Schiffrin
GuióHenri Verneuil
François Boyer
Wolf Mankowitz,
adaptació de La Vingt-cinquième Heure de Virgil Gheorghiu
MúsicaGeorges Delerue
Maurice Jarre
Dissenyador de soAntoine Petitjean
FotografiaAndréas Winding
MuntatgeFrançoise Bonnot
VestuariRosine Delamare
ProductoraLes Films Concordia (França)
Compagnia cinematografica mondiale (Itàlia)
Compagnia cinematografica champion
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança, Itàlia i República Federal Socialista de Iugoslàvia
Estrena1967
Durada134 minuts
Idioma originalFrancès, anglès i romanès
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama i cinema bèl·lic
TemaSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióRomania, Alemanya i Hongria Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientacióSegona Guerra Mundial i segle XX Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0062445 FilmAffinity: 125123 Allocine: 37189 Rottentomatoes: m/la-vingtcinquieme-heure Letterboxd: the-25th-hour Allmovie: v114700 TCM: 2853 AFI: 23368 TMDB.org: 66568 Modifica el valor a Wikidata

L'hora 25 (títol original en francès: La Vingt-cinquième Heure) és una pel·lícula franco-italo-iugoslava dirigida per Henri Verneuil, estrenada el 1967. És una adaptació de la novel·la de Virgil Gheorghiu apareguda el 1949. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

El 1939, en un poble romanès, un home, Iohann Moritz, és denunciat com jueu - tot i que no ho és- pel cap de la policia local que cobeja la seva dona. Moritz és llavors enviat a un camp de treball. La seva dona Suzanna és obligada a demanar el divorci per conservar amb què educat els seus fills. Evadint-se amb altres presoners jueus cap a Hongria, país on la vida és menys dura per als jueus, és pres per espia romanès. Torturat, és llavors enviat com a treballador hongarès «voluntari» a Alemanya. Un metge de les SS el treu de la cua, com a mostra excepcional de puresa de la família heroica , llunyana descendència de la raça ària. Acaba la guerra com SS i es deixa casar amb una alemanya, abans d'ajudar presoners francesos a escapar-se dels seus carcellers i permetre'ls així unir-se als americans. Considerant-ho llavors com súbdit d'una nació enemiga, aquests l'internen una vegada més com a presoner de guerra. Iohann Moritz és alliberat el 1949, tretze anys després d'haver entrat en el sistema dels camps.[2]

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «L'hora 25». esadir.cat.
  2. «La 25e heure». The New York Times.