L'humanoide perdut

L'humanoide perdut

Man to Man
Fitxa
Direcció	Régis Wargnier
Protagonistes	Joseph Fiennes Kristin Scott Thomas Cécile Bayiha (en) Iain Glen Hugh Bonneville Flora Montgomery Hubert Saint-Macary Ron Donachie Patrick Mofokeng Alistair Petrie The Commandant (en) Peter Egan Sello Motloung (en) Frank Gallagher Gary McCormack Garry Sweeney
Guió	William Boyd, Régis Wargnier i Michel Fessler
Música	Patrick Doyle
Fotografia	Laurent Dailland
Dades i xifres
País d'origen	Argentina, Regne Unit, Sud-àfrica i França
Estrena	2005
Durada	122 min
Idioma original	anglès
Rodatge	Edimburg
Descripció
Gènere	drama
Lloc de la narració	Àfrica

L'humanoide perdut (títol original: Man to Man) és un llargmetratge dirigit per Régis Wargnier. Ha estat doblat al català.^[1]

La pel·lícula comença el 6 de maig de 1872 i explica com el jove metge Jamie Dodd i l'aventurera Elena Van Donin Ende viatgen al cor de la inexplorada Àfrica Equatorial, en el límit entre les actuals Algèria i Costa d'Ivori, a la recerca dels orígens de la humanitat. Tornen a Edimburg amb dos pigmeus capturats, Toko i Likola, que són considerats com les baules perdudes entre l'home i el simi, i exposats posteriorment en el Zoo de Gal·les com a animals. Jamie s'embarcarà en una croada per defensar als pigmeus, proclamant-los éssers intel·ligents, sensibles i humans, amb la intenció de retornar-los a Àfrica i que tornin a ser lliures. El seu camí es veurà dificultat per l'Alexander qui diu que Jamie només està delirant i que els pigmeus realment no són humans. Quan les coses es posen pitjor Elena decideix posar-se del seu costat, més enllà que en cap moment digui obertament que està d'acord amb la idea de Jamie i decideix mostrar el seu suport i ajudar-lo perquè els altres puguin veure que Toko i Likola són tan humans com ells.^[2]

• Joseph Fiennes: Jamie Dodd
• Kristin Scott Thomas: Elena Van Den Ende
• Iain Glen: Alexander Auchinleck
• Hugh Bonneville: Fraser McBride
• Lomama Boseki: Toko
• Cécile Bayiha: Likola
• Flora Montgomery: Abigail McBride

• Premis 2005: Festival de Berlín: Secció oficial de llargmetratges
• Crítica: "Una història que explicada des de l'òptica dels pigmeus hagués pogut resultar enlluernador. (...) Joffé mostra el seu habitual academicisme formal carregat de tedi i una delirant falta de versemblança en les escenes de masses."^[3]