L'Alcúdia

L'Alcúdia
Tipus	municipi del País Valencià
Localització
	39° 11′ 45″ N, 0° 30′ 26″ O / 39.195833333333°N,0.50722222222222°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Ribera Alta
Capital	La Alcudia (en)
Conté la subdivisió	Montortal
Població humana
Població	12.197 (2023) (514,64 hab./km²)
Gentilici	alcudiana, alcudià
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	23,7 km²
Altitud	40 m
Limita amb	Tous ; Guadassuar ; Carlet ; Benimodo ; Massalavés
Partit judicial	Carlet
Dades històriques
Dia de mercat	divendres
Festa patronal	de l'1 al 8 de setembre
Organització política
• Alcalde	Andreu Salom Porta
Identificador descriptiu
Codi postal	46250
Codi INE	46019
Codi ARGOS de municipis	46019
Altres
Agermanament amb	Nieder-Olm (en) ; Giurgiu
Lloc web	lalcudia.com

L'Alcúdia és un municipi del País Valencià situat a la Ribera Alta. El seu terme limita per l'oest amb Tous, pel nord-oest amb Benimodo, pel nord amb Carlet i per l'est amb Guadassuar, enmig del qual està enclavat el nucli pedani de Montortal que limita pel sud amb Massalavés.

El nom de l'Alcúdia ve de l'àrab magribí الكدية (al-kudiya) i significa «l'alteró». El topònim valencià actual manté l'article àrab, ja que el prefix al- correspon a l'article determinat en aquell idioma.

Geografia

Situada al marge esquerre del riu Xúquer, l'Alcúdia s'estén per l'oest fins als contraforts de la serra de Tous. La Séquia Reial del Xúquer dividix el terme en dos: el sector nord, més extens, està travessat pel riu Magre; el sector sud correspon al poble de Montortal, prop del qual passa el barranc del mateix nom. El territori és pla, al·luvial i sense altures importants; el clima és mediterrani.

Història

Alqueria d'origen musulmà, l'any 1238 va ser donada per Jaume I a Pere de Montagut, qui atorgà carta pobla el 17 de gener de 1252 a cinquanta-quatre repobladors cristians, cada un dels quals va rebre una casa, setanta-dos fanecades de regadiu i dos de secà a cens de vint sous i una gallina pel Nadal; el senyor es reservava quatre-centes seixanta-nou fanecades i el castell, el monopoli sobre forns i molins i els drets de lluïsme, justícia, etc. El 1344 Pere de Montagut i Vilanova li va confirmar els Furs de València.

El 1382 es va separar de la jurisdicció d'Alzira. El 1393 va signar un acord amb el senyor pel qual quedava lliure de la majoria de les peites personals a canvi del pagament de 33 lliures anuals. L'any 1404, Martí I li atorgà privilegis per a utilitzar la Séquia Real. El 1428 obtingué d'Alfons V el privilegi de celebrar mercat setmanal i el 1433 se li atorga el títol de vila. Durant la Revolta de les Germanies demostrà la seua militància agermanada, deguda al gran nombre de menestrals dedicats a la seda que s'enfrontaren al senyor, Joan de Montagut, i es negaren a pagar els drets feudals: este, amb la repressió posterior, hagué de ser indemnitzat amb 10.000 ducats; i el rei, amb 2.000.

L'any 1645, el senyor de l'Alcúdia, Gonçal Escrivà d'Íxer, fou agraciat amb el títol de comte de l'Alcúdia. La crisi del segle xvii provocà un fort endeutament de la vila que, el 1680, encetà un plet contra el comte sobre les regalies i el senyoriu directe que, a pesar de vore's interromput per la Guerra de Successió Espanyola (durant la qual el duc de les Torres hi va instal·lar la caserna de les tropes borbòniques), acabà amb la concòrdia de 1711, per la qual el comte, llavors Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu, cedia a la vila les regalies i el senyoriu directe a canvi del pagament de 400 lliures anuals i establia que les terres de reg pagarien 10 sous per cada 36 fanecades; les de vinya de pansa, un sou per fanecada; les de vinya de vi, 1/25 de la collita; i les terres de secà, 1/15.

El segle xviii fou una època pròspera per a la vila que, gràcies a l'artesania de la seda, propicià una burgesia agrícola il·lustrada que controlava el govern municipal: així, en 1730 encetà un plet contra el comte per incorporar la vila al Reial Patrimoni. Est esplendor es va reflectir en la construcció de l'església parroquial, encetada el 1746 i que, per la seua grandiositat (tan sols menor que la Catedral de València i la Seu de Xàtiva), és coneguda com «la Catedral de la Ribera». El 1812, aprofitant els decrets de les Corts de Cadis sobre els senyorius, l'Alcúdia va pledejar de nou contra la senyoria, és a dir, contra la Duquessa d'Almodóvar, aleshores titular del comtat de l'Alcúdia.

El senyoriu passà successivament dels Íxer i Escrivà d'Íxer, als Castellví, a la susdita duquessa d'Almodóvar i als Saavedra.

En 1980, l'Alcúdia recuperà el seu topònim històric amb sengles decrets del Consell de la Generalitat Valenciana i del Consell de Ministres d'Espanya (3 d'octubre de 1980) i BOP número 1, de 2 de gener de 1981, que definixen el nom de l'Alcúdia en valencià, ja que des de mitjans del segle xviii era coneguda oficialment com a Alcudia de Carlet; actualment, eixa denominació encara té un ús diferenciador.

El 28 de desembre de 1983, tres jóvens moriren atropellats pel trenet de València mentre passaven la via de la Feve.^[1]

L'any 2002 l'Alcúdia celebrà el 750 aniversari de la seua carta pobla amb un seguit d'actes i esdeveniments commemoratius que culminaren en l'agermanament amb les altres localitats espanyoles amb les quals compartix topònim: Alcúdia, l'Alcúdia de Cocentaina, l'Alcúdia de Crespins, Alcudia de Guadix, Alcudia de Monteagud, l'Alcúdia de Veo i Valle de Alcudia.^[2]

Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007	2013
10.313	10.584	10.648	10.511	10.455	10.584	10.692	10.654	10.838	11.005	11.105	11.563

Economia

Anteriorment, l'Alcúdia era un poble dedicat exclusivament a la producció agrícola, la qual va anar evolucionant al llarg del temps: el segle xix, els principals productes que donaven els camps de l'Alcudia eren la morera i els cereals, especialment el blat, l'arròs i la dacsa; a les zones de secà predominava l'olivera i el garrofer.

Durant el segle xx es va introduir el conreu de la taronja, com a la resta de la comarca i prompte es convertí en una font de riquesa molt important per als llauradors de l'Alcúdia, alguns dels quals van fer molts diners en poc de temps, a causa de l'alt preu del producte i el baix preu de la mà d'obra. Durant la dècada del 1980 va tindre lloc una crisi aguda al sector amb l'aparició de distintes plagues que van fer malbé les varietats més tradicionals i per la dura competència d'altres països com ara Marroc, Israel o Argentina, que van provocar un estancament si no davallada dels preus i, per tant, la recerca de noves varietats més primerenques o més tardanes que pogueren fer front a la competència. Tot i això, la producció de cítrics a la població està en franca disminució; per això en els darrers anys s'ha intentat introduir altres alternatives com el caqui, que això no obstant, queden condicionades, més que mai, a la mancança d'aigua cada volta més acusada.

Als anys 60 i 70 del segle xx el poble va patir una transformació econòmica que va fer que, tot i dependre de l'agricultura com a principal font de recursos, s'instal·laren diferents empreses i indústries, especialment de transformació de productes agrícoles, com Frudesa, d'indústria mecànica com Istobal o de transformació de la fusta. Amb les successives crisis, algunes d'eixes empreses han anat tancant o deslocalitzant-se; mentrestant, han sorgit altres dedicades a la transformació de productes metàl·lics, on destaquen Imecal i Viferma.

Política i Govern

A l'Alcúdia, el Partit Socialista ha guanyat totes les convocatòries electorals des de l'any 1979, encara que en les eleccions municipals espanyoles de 2011 perdé la majoria absoluta i va fer un «acord programàtic» amb Compromís per a afavorir la governabilitat.^[3] En la següent legislatura (2015), la pèrdua de majoria es traduí en un pacte entre ambdós formacions pel qual Compromís entrà en el govern i ostentà la primera tinència d'alcaldia i cinc de les quinze regidories.^[4] El socialiste Salom revalidà l'alcaldia l'any 2019 amb una majoria absoluta d'onze regidors.^[5]

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 8 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 7 del Partit Popular (PP) i 2 de Compromís per l'Alcúdia (Compromís).

Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - l'Alcúdia
Candidatura		Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE	Andreu Salom Porta	3.080	46,87%	8 (-3)
	Partit Popular	Juan Manuel Arnandis Arnandis	2.406	36,62%	7 (+3)
	Compromís per l'Alcúdia	Toni Montes Barbarroja	1.002	15,25%	2 ()
	Vots en blanc		82	1,24%
Total vots vàlids i regidors			6.488	100 %	17
	Vots nuls		149	2,21%
Participació (vots vàlids més nuls)			6.719	74,94%**
Abstenció			2.246*	25,05%**
Total cens electoral			8.965*	100 %**
Alcalde: Andreu Salom Porta (PSPV)
Fonts: -https://www.vilaweb.cat/eleccions/municipi/l-alcudia-municipals-28-maig-resultats-2023/ -https://www.publico.es/resultados-elecciones/municipales/2023/municipio/3446019/alcudia-https://eleccions.ara.cat/municipals/28m-2023/municipi/pais-valencia-lalcudia (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcalde de l'Alcúdia és Andreu Salom Porta (PSPV-PSOE).^[6]^[7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Celio Crespo Almela	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983–1987	Celio Crespo Almela	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Celio Crespo Almela	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Francesc Signes i Núñez	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Francesc Signes i Núñez	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Francesc Signes i Núñez	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	Francesc Signes i Núñez	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	Roberto Martínez Correcher	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	Roberto Martínez Correcher	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015–2019	Andreu Salom Porta	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Andreu Salom Porta	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	Andreu Salom Porta	PSPV-PSOE	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana^[7]

Patrimoni

Monuments religiosos

Convent de Santa Bàrbara (1600) de l'orde dels Franciscans Alcantarins, en ruïnes des de la desamortització de Mendizábal i actualment en procés de restauració
Ermita de Sant Antoni
Església de la Immaculada de Montortal (segle XVII)
Església de Sant Andreu Apòstol: d'estil neoclàssic, acabada en 1780, sobresortint un elevat campanar (60 m.) i la cúpula de rajoles; té diversos frescs pintats per Vergara. El 6 d'octubre de 2006 va ser declarada Bé d'Interés Cultural amb categoria de monument per la Generalitat Valenciana
L'Hort de Manus, antic convent reconvertit en quinta i, actualment, en un lloc d'ús cultural

Església de la Puríssima (Montortal)
Restes del Convent de Santa Bàrbera
Campanar

Monuments civils

Olivera bimil·lenària, situada a l'extrem nord de l'avinguda Antoni Almela, davant de l'estació de servei Comte del Serrallo. Aquesta olivera de més de 2000 anys estava situada antigament junt a la Via Augusta.
Els Arcs de la Mota, aqüeducte construït l'any 1842, pren el nom de la sénia ubicada dins la séquia reial d'on rebia l'aigua per al reg de gran pàrt de les terres del terme; té dos-cents seixanta metres de llarg i venç un desnivell de tres metres d'alçària
La Casa de la Cultura, inaugurada l'any 1987, compta amb una sala d'exposicions i un teatre amb més de sis-centes localitats (entre altres dependències)
La Casa de la Música Arxivat 2008-05-11 a Wayback Machine. ubicada en l'antic escorxador, és un conservatori de grau mitjà i llar social de la Filharmònica Alcudiana
La Casa de la Solera, antiga llar senyorial del segle xviii restaurada, seu del Museu d'Instruments Musicals Manuel Celdrán
La Nòria, una sénia monumental del segle xix, instal·lada al parc de l'Homenatge al llaurador.
Antiga nau de la cooperativa agrícola, construïda l'any 1933 pel conegut arquitecte Cayetano Borso di Carminati, amb un clar estil Art déco valencià. Avui dia sols es manté la façana.

Homenatge al llaurador
Sénia de la Séquia Reial del Xúquer
Casa de la Cultura
Escrit a la Nòria de Sant Antoni
Museu de la Música
Estació de la línia 1 del metro de València
Mercat Municipal de l'Alcúdia, 1967 per l'arquitecte Rafael Contel Comenge.
Façana de l'antiga nau de la Cooperativa Nostra Senyora del Oreto.

Calendari de celebracions

La processó de la Mare de Déu de l'Oreto

En contrast amb la resta de pobles valencians, l'Alcúdia no celebra Falles ni té festes de Moros i Cristians; en canvi, la festa popular més multitudinària és la Setmana Santa.

Gener

Dia de Reis: Cercavila dels Reis d'Orient la vespra del dia 6
Sant Antoni: danses, benedicció d'animals, fogueres i correfoc el cap de setmana més pròxim al 17 (aniversari de la carta pobla)

Abril

25 d'abril: commemoració cívica de la desfeta d'Almansa organitzada pel Bloc de Progrés

Juny

Sant Joan: dansà, foguera i correfocs, el dissabte més pròxim a la nit del 23 de juny

Juliol

CauC: festival biennal de contacontes que se celebrava els anys senars
FesMón: festival biennal de músiques del món que se celebrava els anys parells

Agost

Sant Roc: festes del carrer
Torneig Internacional de Futbol Sub-20, campionat anual que té lloc des de 1984.^[8]
Santa Rosa: festes del barri homònim

Setembre

1 al 8, Festes Majors en honor de la Mare de Déu de l'Oreto i els sants Abdó i Senén, en les quals destaquen la processó de l'Entrà, la nit de les disfresses i la traca quilomètrica del dia 8 acabada en una gran mascletà al migdia i la processó religiosa el dia 8 per la vesprada.

En la processó de l'entrada apareixen els següents balls o danses de guerra:

La muixeranga Els Negrets: els negrets que conserven una de les figures muixerangueres més antigues, la campana amb més de 300 anys d'història.Quan entra la Máre de Déu de Loreto a l'església se li fa una xicoteta representació.
El Bolero i el Grup de Danses
Els tornejants:que originàriament obrien l'entrada de la Mare de Déu.
Les pastoretes: ball que acostumen a practicar els xiquets i xiquetes del poble.
La carxofa:característic ball amb una carxofa central al mig que s'obri gradualment mentre dansen.
Els arquets:grup de balladores dones amb un arc a les mans, i el típic ball circular.
Els bastonets: ball que es pot realitzar amb bastó i planxa.
Els cabuts:ball de xicotetes figures a escala natural amb el cap més prominent que el cos.

Octubre

Correllengua: cercavila pel lliurament dels Premis Jaume I el divendres immediatament anterior al 9 d'octubre
Nou d'Octubre: Diada de la Comunitat Valenciana, festa popular de les paelles
Fira Gastronòmica Arxivat 2008-05-09 a Wayback Machine. fira de productes cassolans tradicionals i atraccions infantils pel cap de setmana més pròxim al 9 d'octubre
La Pilarica: dansà del «ball de carrer» en la festa del Carrer Nou

Novembre

Mes de les lletres, organitzat pel Bloc de Progrés en col·laboració amb els centres educatius i amb el suport de l'Ajuntament
Sant Andreu, festivitat local en honor del titular de la parròquia

Un altre esdeveniment cultural ressenyable és el Festival Agroèrotic, que se celebra aperiòdicament des de 1996, sense data estipulada; així mateix, el poble també ha acollit festivals itinerants nacionals com el Tourbolet Show o internacionals com l'Aztlan Music Festival.

Gastronomia

La gastronomia es basa en l'arròs en qualsevol de les seues preparacions, principalment en paella (que en esta comarca es fa amb conill, pollastre, fessols de garrofó, bajoqueta i tomaca) o al forn; també té nomenada l'all i pebre i els dolços, dels quals cal destacar la carabassa santa, que es prepara en Setmana Santa, i els pastissets de moniato, típics pel nadal.

Cal destacar la tradició de sopar «rosca amb all» (pa torrat amb all i oli) els diumenges, fet que ha donat origen al malnom de «roscans».

Alcudians
A	Nom i cognoms	Ocupació	Ω
	Joan Batiste Albert	coronel	1897
1910	Josep Lluís Bausset i Ciscar	activiste	2012
1961	Toni Benavent	productor
1942	Manuel Boix	artiste
1965	Òscar Briz	cantautor
1959	Rafa Martínez	Pintor
1870	Vicente Calvo Acacio	escriptor	1953
197?	Toni de l'Hostal	cantant
1932	Antonio Galbis Domènech	cuiner	2017
1963	Salvador González "Voro"	futboliste
	Oreto Isona Lorente^[9]	sindicalista	1992
1946	Vicent Madramany	activiste	2018
1943	José Martínez Esterlich	cicliste
1978	Andreu Martínez Ferrandis	deportiste	2015
1946	Josep-Lluís Millo Vallés	escriptor
1967	Dani Miquel i Antich	músic
1954	Boro Miralles	escriptor
1919	Ricardo Miralles Tarín	fotògraf	2001
1925	Llorenç Millo	escriptor	1998
1957	Vicent Ortega	escriptor
1973	Andreu Palop i Cervera	futboliste
1991	Jonatan Penalba	cantaor
1990	Los Perros	grup de rock	2003
1959	Adrià Pina Alegre	pintor
1900	Concepció Puig i Sanchis	activista	1997
1915	Luis Puig Esteve	cicliste	1990
1869	José Ribera Montes	mestre	1953
1950	Francesc Santacatalina	sindicaliste	2010
	Paco Sanz Sanz	activiste
1954	Francesc Signes i Núñez	polític
1963	Arturo Torró Chisvert	empresari
1967	Santi Vallés Casanoves	filòleg
1700	Francesc Vergara Bartual^[10]	escultor