[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Unió Esportiva Sant Andreu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: L'Avenç de l'Sport)
Infotaula d'organitzacióUnió Esportiva Sant Andreu
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtUE Sant Andreu Modifica el valor a Wikidata
SobrenomQuadribarrats i Andreuencs Modifica el valor a Wikidata
Tipusclub de futbol Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat anònima esportiva Modifica el valor a Wikidata
Creació1909
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaSegona Federació Modifica el valor a Wikidata
Instal·lació esportivaCamp Municipal Narcís Sala: Barcelona . 6.563  Modifica el valor a Wikidata
Socis4.000 (2024) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Presidència Manuel Camino[1]
Entrenador principal Xavi Molist[3]
Capità Albertito Garcia[4]
Propietat de Taito Suzuki[2]
Altres
Color          groc, vermell
Equipament esportiu
EquipamentMeyba Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttps://www.uesantandreu.cat/
Facebook: uesaoficial X: uesantandreu Instagram: uesantandreu Twitch: uesantandreu1909 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

La Unió Esportiva Sant Andreu, S.A.E. és un club de futbol de Barcelona vinculat a Sant Andreu de Palomar. Va ser fundat el 1909 i és conegut principalment pel seu primer equip masculí, que competeix a Segona Federació de la Lliga espanyola de futbol, la quarta categoria estatal. A més, compta amb una àmplia estructura de futbol base amb més de 60 equips, tant masculins com femenins.[5][6]

El Club va viure la seva millor època entre els anys 50 i anys 70, jugant 11 temporades a la Segona divisió espanyola i arribant als quarts de final de la Copa del Rei de 1970-71. El seu camp, el Camp Municipal Narcís Sala, es va inaugurar a la mateixa època.[7]

En l'actualitat, el rival principal del Sant Andreu és el CE Europa, contra qui juga al Derbi del Pla de Barcelona.[8] A part de l'Europa, el Sant Andreu ha tingut rivalitats amb el CD Fabra i Coats, el CF Muntanyesa i la UDA Gramenet, entre altres.[9]

El Sant Andreu és considerat com un dels clubs històrics del futbol català per la seva antiguitat i la seva llarga presència a categories nacionals i estatals. A més, ha guanyat dues Copes Catalunya, ha campionat a vàries lligues estatals i compta amb el tercer nombre de socis més alt de Barcelona, darrere el FC Barcelona i el RCD Espanyol.[10][11]

Història

[modifica]

La primera referència de la creació d'un club de futbol a Sant Andreu la trobem en una nota d'El Mundo Deportivo del dia 21 de gener de 1909.[12] Aquest club fou anomenat FC Z[13] o simplement Zeta. El mateix 1909, aquest club s'oficialitzà amb el nom de FC Andreuenc. El primer terreny del club fou el Camp de les Medecines, situat al carrer Escòcia amb la carretera de Barcelona (avui Concepció Arenal) i més tard es traslladà a Can Tisó, a la Trinitat, i adoptà un uniforme amb franges vermelles i grogues.[14]

El 1911 alguns jugadors van separar-se de l'Andreuenc per cercar alberg a la societat Casal Nacionalista Republicà, on va néixer la idea de fundar un club, posada tot seguit en pràctica, naixent així l'Avenç FC. El 1913 L'Avenç passà a la societat el Fènix Andreuenc, i adopta el nom de L'Avenç del Sport.[15] El club fou fundat per Lluís Montell, qui era amic del poeta de Sant Andreu Ignasi Iglésias, i el nom del club feia al·lusió a la impremta que el mateix Iglesias havia creat juntament amb Àngel Guimerà.[16]

La temporada 1914-15 L'Avenç del Sport jugà per primer cop a uns terrenys situats entre els carrers Virgili i Santa Coloma, actual ubicació de l'estadi Narcís Sala. El club adoptà els colors vermell i blanc per la seva samarreta.

L'any 1925 els diversos club del barri (Avenç, FC Andreuenc, Esport Ciclista Andreuenc i Secció Atlética Vida de l'Ateneu Obrer de Sant Andreu) es fusionaren, prenent el nom definitiu d'Unió Esportiva Sant Andreu,[17] només alterat durant la República (on es tornà a dir Avenç) i el període del franquisme (CD San Andrés). El club va debutar a la Segona Divisió A la temporada 1950/51, durant la primera etapa de la presidència de Narcís Sala i Vila.

El Camp Municipal Narcís Sala es va inaugurar el 19 de març de 1970, obrint una dècada que seria històrica per la trajectòria de l'equip a la Segona Divisió.

L'any 1992, quan tot era propici per a tornar a pujar a la Segona Divisió, l'arbitre Japon Sevilla no va assenyalar un clar penal comès sobre Calderé al camp del Lugo, privant el club de l'ascens. En aquesta època el club arribà a jugar a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc, en el partit d'inaguración de l'estadi, contra el Santurtzi. Anys més tard i en el tombant de segle, un altre club del barri, la Unió Esportiva Besòs-Baró de Viver es convertí en la UE Sant Andreu B a partir del 2000, filial del club.

Després d'un període de set anys a Tercera i un a Primera Catalana, la temporada 2004/05 l'equip aconsegueix l'ascens a Segona Divisió B. Aquest mateix any, s'incorpora com a vicepresident a Ferran Martorell, la Fundació Esportiva del qual passa a formar part del futbol base del club.

El 18 de novembre de 2008 la U.E Sant Andreu passà a ser Societat Anònima Esportiva. En total, es van posar a la venda 35.200 accions, per un valor global de 3,52 milions d'euros. Joan Gaspart Solves es convertí en el major accionista del club fins a l'any 2011, en que va vendre les seves accions al que seria nou president Manuel Camino[18] Camino ha estat president del Sant Andreu fins a l'actualitat, amb l'excepció de la temporada 2014/2015, quan va vendre i posteriorment recomprà la propietat del club a la brasilera Dinorah Santa Ana.[19][20]

El 4 de juny de 2023 es va aconseguir l'ascens a 2a RFEF en la final del play-off d'ascens contra el Salamanca Club de Fútbol UDS a l'Helmántico (1-2) en un partit que es va aturar per pedregada més d'una hora i amb més de 400 aficionats andreuencs mobilitzats al camp rival.[21][22]

Plantilla de la temporada 2009-2010 de la UE Sant Andreu.

Símbols

[modifica]

Escut

[modifica]

L'escut original del Sant Andreu tenia un disseny completament diferent al disseny contemporani i incloïa un escut amb el nom del Club i amb l'escut del Sant Andreu de Palomar per davant d'una bandera amb els colors del Club.[23][24] Això va canviar amb l'arribada del franquisme, pel qual el Club havia de retirar la senyera del seu escut, havia de canviar el seu nom a castellà i va començar a emprar un disseny nou, el què encara s'utilitza avui en dia.[25][7] Malgrat seguir amb el disseny del 1939, el Club ha recuperat la senyera, el seu nom en català i la bandera de Sant Andreu. L'any 2005 l'escut del club va ser modificat per últim cop, per votació popular dels socis.[26]

Colors

[modifica]

La samarreta de l'equip és groga amb les quatre barres vermelles, i el pantaló és negre, tal com els primers jugadors del Sant Andreu jugaven. No obstant això, el Sant Andreu també ha jugat amb una samarreta blanc-i-vermella quan encara es coneixia com a l'Avenç del Sport (1911-1925), amb una samarreta blanca just després de la Guerra Civil espanyola (1939-1940) i amb una samarreta amb ratlles blaves i grogues (1940-1954).[23][24] El Club va haver de fer aquests dos últims canvis pel règim franquista, que va prohibir qualsevol mostra de la identitat catalana.[25][7]

Evolució de l'uniforme

[modifica]
Andreuenc
1909-1925
Avenç
1911-1925
UESA
1925-1940
CDSA
1939-1940
CDSA
1940-1954
CDSA
1954-1973
UESA
1973-2009
UESA
2009-2010
UESA
2010-2012
UESA
2012-2013
UESA
2013-2014

Himne

[modifica]

L'himne del Sant Andreu es diu Flames i ginesta i va ser interpretat l'any 1959 amb motiu de les Noces d'Or del club per l'Orfeó Eco de Catalunya.[27] La lletra l'ha escrit en Bru Romeo i la música va ser composada per en Ricard Castells. Aquest himne encara se sent abans i després de cada partit al Narcís Sala. La lletra és la següent:


Flames i ginesta són nostres colors;
Els crits són de festa i els cants són d'amor,
Perquè les quatre barres les portem al cor.

La nostra història va unida i això cal fer-ho constar
A l'època més florida del bon futbol català.
Per això els fundadors nostres li van dir "Avenç de l'Esport"
Perquè era la seva fita que avancés sempre el futbol.

Flames i ginesta són nostres colors...

Hem cedit sense recança i ho diem amb el cap ben alt
'Jugadors que han donat glòria en el futbol nacional.
Hem sigut, també, modestos, virtut que tenim per dot
I tenim l'orgull i el lema de treballar per l'esport.

Flames i ginesta són nostres colors...

No volem mai adormir-nos al damunt nostres llaurers;
Hem de forjar futbolistes que ens honorin Sant Andreu.
Aquests han d'ésser els propòsits de les nostres actuacions:
Germanor entre els deportistes i enaltir sempre l'esport.

Flames i ginesta són nostres colors...

Visca l'esport!
Visca l'esport!
Visca el futbol!

Instal·lacions

[modifica]
El Camp Municipal Narcís Sala.
El Camp Municipal Narcís Sala.

Narcís Sala

[modifica]
Article principal: Camp Municipal Narcís Sala

El Sant Andreu juga els seus partits en el Narcís Sala, inaugurat el 19 de març de 1970 amb un partit contra el FC Barcelona.[28] L'estadi té unes dimensions de 105 x 64 metres, és de gespa artificial i té una capacitat de 6.563. A part del seu primer equip, també hi juga el futbol base del Sant Andreu.

Camps històrics

[modifica]

Anteriorment, el Club ha jugat a diversos camps, tots ubicats al Districte de Sant Andreu.

  • Can Tisó (1909-1914), a prop del barri de la Trinitat Vella.
  • Camp de les Medicines (1912-1925), a prop de l'actual Carrer Concepció Arenal.
  • Camp del carrer Santa Coloma (1924-1969), als mateixos terrenys de l'actual Narcís Sala.

Primer equip

[modifica]

Temporada 2024-25

[modifica]

Així queda la plantilla del Sant Andreu a la temporada 2024-25.[29]

N. Pos. Nac. Jugador
1 POR Catalunya Eric Mourin
2 DEF Catalunya Guille Torres
3 DEF Catalunya Sergio Castillo
4 DEF Catalunya Sergi Vives
5 DEF Catalunya Emilio Lucas Viña
6 MIG Catalunya Carlos Guzmán
7 MIG Catalunya Pau Darbra
8 MIG Catalunya Albertito García Capità
9 DAV Catalunya Ernest Forgàs
10 DAV Catalunya Gerard Oliva
11 MIG Catalunya Juanan Gallego
12 MIG Comunitat de Madrid Dani Torices
N. Pos. Nac. Jugador
13 POR Catalunya Nil Torreguitart
14 DAV Catalunya Sergi Serrano
15 DEF Catalunya Jordi Méndez
16 MIG Catalunya Adri García
17 DAV Catalunya Marc Jurado
18 DAV Argentina Marcos Gorriti
20 DAV Catalunya Toni Paredes
21 DEF Catalunya Antonio Pelegrín
22 DAV Catalunya Josu Rodríguez
23 DAV Catalunya Max Marcet
24 DEF Catalunya Pablo Santiago

Cos tècnic

[modifica]
  • Entrenador: Xavi Molist
  • Segon entrenador: Cristian Gómez
  • Preparador físic: Sergi Seró
  • Entrenador de porters: Iván Pérez
  • Doctora: Sònia Cibrián
  • Fisioterapeuta: Derek Gordillo
  • Fisioterapeuta: Adri Miró
  • Readaptador: Carlos Montolio
  • Delegat d'equip: Francesc Vives
  • Encarregat de material: Leonardo López
  • Auxiliars: Issa Kassim
  • Analista tàctic: Rubén Cordero

Dades del Club

[modifica]

Temporades a la Lliga espanyola

[modifica]
  • Temporades a Segona divisió (11): 1950-51 a 1952-53 i 1969-70 a 1976-77
  • Temporades a Segona divisió B (19): 1977-78 a 1979-80, 1990-91 a 1996-97, 2005-06 a 2006-07 i 2008-09 a 2014-15
  • Temporades a Segona Federació (2): 2023-24 a 2024-25
  • Temporades a Tercera divisió (44): 1940-41, 1947-48 a 1949-50, 1953-54 a 1968-69, 1980-81 a 1989-90, 1997-98 a 1998-99, 2000-01 a 2004-05, 2007-08 i 2015-16 a 2020-21
  • Temporades a Tercera Federació (2): 2021-22 a 2022-23
  • Temporades a categories regionals (8): 1939-40, 1941-42 a 1946-47 i 1999-2000

Classificacions a la Lliga espanyola

[modifica]

El Sant Andreu ha militat un total de 78 temporades a categories estatals: 11 a Segona divisió, 19 a Segona divisió B, dues a Segona Federació, 44 a Tercera divisió i dues a Tercera Federació, a més d'un total de vuit temporades a categories regionals sota diverses denominacions.[14]

Temporada Categoria Grup Posició Punts PJ PG PE PP GF GC
1947-48 Tercera V 2n/14 33 26 14 5 7 67 39
1948-49 Tercera III 4t/14 31 26 15 1 10 73 45
1949-50 Tercera III 1r/18 49 34 23 3 8 117 56
1950-51 Segona I 4t/17 35 32 15 5 12 70 76
1951-52 Segona I 12è/16 28 30 12 4 14 51 57
1952-53 Segona I 8è/16 30 30 13 4 13 50 58
1953-54 Tercera III 3r/19 43 36 18 7 11 56 42
1954-55 Tercera VI 3r/11 26 20 11 4 5 37 23
Fase Perm. 1r/12 28 22 12 4 6 65 32
1955-56 Tercera VII 8è/12 20 22 8 4 10 33 36
Fase Perm. 3r/12 27 22 12 3 7 40 23
1956-57 Tercera VI 10è/24 49 46 21 7 18 90 75
1957-58 Tercera VI 1r/22 61 42 25 11 6 82 33
1958-59 Tercera VI 13è/18 30 34 11 8 15 50 60
1959-60 Tercera VI 12è/16 27 30 10 7 13 48 62
1960-61 Tercera VI 12è/16 23 30 10 3 17 42 63
1961-62 Tercera VI 10è/17 31 32 11 9 12 39 50
1962-63 Tercera VII 5è/16 35 30 16 3 11 59 45
1963-64 Tercera VI-VII 5è/20 44 38 17 10 11 65 47
1964-65 Tercera VI-VII 11è/20 39 38 15 9 14 65 60
1965-66 Tercera VI-VII 5è/20 41 38 16 9 13 59 50
1966-67 Tercera VI-VII 8è/20 41 38 16 9 13 55 52
1967-68 Tercera VI-VII 5è/20 43 38 15 13 10 51 49
1968-69 Tercera IV 1r/20 53 38 22 9 7 64 31
1969-70 Segona - 8è/20 37 38 13 11 14 32 34
1970-71 Segona - 7è/20 40 38 14 12 12 34 36
1971-72 Segona - 10è/20 38 38 15 8 15 36 33
1972-73 Segona - 6è/20 40 38 14 12 12 49 51
1973-74 Segona - 8è/20 39 38 16 7 15 47 38
1974-75 Segona - 7è/20 39 38 12 15 11 35 31
1975-76 Segona - 14è/20 35 38 14 7 17 38 45
1976-77 Segona - 19è/20 33 38 10 13 15 39 52
1977-78 Segona B II 11è/20 37 38 15 7 16 34 46
1978-79 Segona B II 8è/20 40 38 14 12 12 45 45
1979-80 Segona B II 17è/20 32 38 10 12 16 39 45
1980-81 Tercera V 9è/20 39 38 15 9 14 66 52
1981-82 Tercera V 9è/20 41 38 18 5 15 67 54
1982-83 Tercera V 4t/20 46 38 20 6 12 68 49
1983-84 Tercera V 4t/20 47 38 17 13 8 59 36
1984-85 Tercera V 1r/20 57 38 25 7 6 73 30
1985-86 Tercera V 3r/20 46 38 19 8 11 66 43
1986-87 Tercera V 20è/20 19 38 5 9 24 29 76
1987-88 Tercera V 2n/20 53 38 23 7 8 85 42
Temporada Categoria Grup Posició Punts PJ PG PE PP GF GC
1988-89 Tercera V 3r/22 52 42 20 12 10 72 42
1989-90 Tercera V 1r/20 56 38 22 12 4 65 24
1990-91 Segona B IV 13è/20 35 38 12 11 15 43 44
1991-92 Segona B II 1r/20 54 38 23 8 7 70 35
1992-93 Segona B III 2n/20 53 38 24 5 9 84 43
1993-94 Segona B III 7è/20 44 38 16 12 10 62 34
1994-95 Segona B III 15è/20 33 38 11 11 16 52 47
1995-96 Segona B III 12è/20 49 38 12 13 13 51 58
1996-97 Segona B III 19è/20 33 38 7 12 19 30 43
1997-98 Tercera V 15è/20 44 38 12 8 18 52 62
1998-99 Tercera V 19è/20 27 38 6 9 23 30 68
1999-00 Primera Cat. - 1r/20 82 38 25 7 6 77 37
2000-01 Tercera V 13è/20 49 38 13 10 15 46 58
2001-02 Tercera V 4t/20 62 38 18 8 12 57 59
Fase Ascens 3r/4 6 6 2 2 2 10 9
2002-03 Tercera V 3r/20 68 38 20 8 10 60 44
Fase Ascens 4t/4 2 6 0 2 4 2 8
2003-04 Tercera V 8è/20 51 38 13 12 13 47 44
2004-05 Tercera V 3r/20 72 38 22 6 10 58 34
2005-06 Segona B III 11è/20 55 38 15 10 13 47 40
2006-07 Segona B III 17è/20 45 38 12 9 17 35 43
2007-08 Tercera V 2n/20 82 38 25 7 6 74 25
2008-09 Segona B III 3r/20 62 38 15 17 6 45 34
2009-10 Segona B III 1r/20 78 38 23 9 6 66 35
2010-11 Segona B III 7è/20 55 38 13 16 9 37 29
2011-12 Segona B III 10è/20 53 38 14 11 13 47 44
2012-13 Segona B III 17è/21 58 40 15 13 12 39 37
2013-14 Segona B III 15è/20 44 38 11 11 16 33 44
2014-15 Segona B III 18è/20 39 38 10 9 19 37 48
2015-16 Tercera V 7è/20 55 38 15 10 13 54 46
2016-17 Tercera V 5è/20 60 38 16 12 10 51 40
2017-18 Tercera V 2n/20 71 38 19 14 5 61 24
2018-19 Tercera V 5è/21 71 40 20 11 9 65 34
2019-20 Tercera V 3r/20 53 27 15 8 4 46 25
2020-21 Tercera 5.B 4t/11 31 20 9 4 7 24 21
Segona Fase 1r/6 42 26 12 6 8 30 23
2021-22 3a RFEF V 5è/17 53 32 16 5 11 47 33
2022-23 3a RFEF V 2n/16 56 30 15 11 14 50 31
2023-24 2a RFEF III 4t/18 58 34 16 10 8 53 33

Estadístiques a la Lliga espanyola

[modifica]

Segona divisió

[modifica]
Gols històrics a Segona Divisió
[modifica]

Segona Divisió B

[modifica]
Gols històrics a Segona Divisió B
[modifica]

Tercera DivisióActualitzat per últim cop el 17 de maig de 2017.[cal actualització]

[modifica]
Gols històrics a Tercera Divisió:
[modifica]

Copa del ReiActualitzat per últim cop el 17 de maig de 2017.[cal actualització]

[modifica]
  • Participacions en la Copa del Rei: 30
  • Millor posició a la Copa: 1/4 de final (eliminat pel Sevilla 1970-71)
  • Eliminatòries disputades: 65
  • Eliminatòries superades: 35
  • Partits jugats: 115 (58 a casa, 57 fora)
  • Partits guanyats: 46 (33 a casa, 13 fora)
  • Partits empatats: 22 (9 a casa, 13 fora)
  • Partits perduts: 47 (16 a casa, 31 fora)
  • Gols a favor: 167 (114 a casa, 53 fora)
  • Gols en contra: 159 (70 a casa, 89 fora)
  • Golejada més àmplia aconseguida a casa: 6-0 (Vilobí 1991-92)
  • Golejada més àmplia aconseguida fora: 0-4 (Vilobí 1991-92, Blanes 1992-93)
  • Golejada més àmplia encaixada a casa: 1-5 (Lleida 1985-86), 0-4 (Atlètic de Madrid 2013-14)
  • Golejada més àmplia encaixada fora: 7-0 (Lleida 1985-86)

Palmarès

[modifica]
L'escut del Club al Narcís Sala.
L'escut del Club al Narcís Sala.

Tornejos estatals

[modifica]

Tornejos nacionals

[modifica]

Tornejos amistosos

[modifica]

Reconeixements institucionals

[modifica]

Junta directiva

[modifica]

L'any 2024, la junta directiva del Sant Andreu és formada per les següents persones:[53]

  • President: Manuel Camino
  • Vicepresident Jurídic: Josep Lluís Climent
  • Vicepresident Esportiu: Mario Iniesta
  • Secretari Consell d'administració: Miguel Montero
  • Àrea Organització: Juan A. Iniesta
  • Àrea Comunicació i Màrqueting: Gerard Álvarez
  • Àrea Social: Josep Hormigo
  • Àrea Cultural: Jesús Manzano

Presidents

[modifica]

Al llarg de la seva història, el Sant Andreu ha tingut 26 presidents.[14]

  • Josep Guàrdia (1925)
  • Julio Alcoriza (1926)
  • Pere Fontfreda (1927-1928)
  • Jaume Camprubí (1932-1935)
  • Pere Vinyals i Bogunyà (1939-1940)
  • Ramon Vallribera (1940-1941)
  • Joan Pagès (1941-1942)
  • Benet Ferrer i Sauqué (1942-1945)
  • Narcís Sala i Vila (1945-1952)
  • Antoni Guasch i Carreté (1952-1958)
  • Josep Marigó i Torras (1958-1960)
  • Lluís Salafranca i Ribera (1960-1961)
  • Francesc Aresté i Prats (1961-1963)
  • Antoni de Haro i Castro (1963-1965)
  • Narcís Sala i Vila (1965-1971)
  • Joan Coma i Carbonell (1971-1977)
  • Félix Romero Vicente (1977-1978)
  • Josep Vivancos i Tarragó (1978-1979)
  • Lluís Camilleri i Rigal (1978-1979)
  • Francesc Aresté i Prats (1979-1986)
  • Jaume Vila (junta gestora) (1986-1987)
  • Josep Vivancos i Tarragó (1987-1994)
  • Joan Coma i Carbonell (1994-1996)
  • Carles Caparrós Sacristán (junta gestora) (1996)
  • José Manuel Serrano Martínez (junta gestora) (1996)
  • Basilio Corral Peralvo (1996-1998)
  • Miquel Bacardit i Gamisans (1998-2004)
  • Joan Gaspart i Solves (2004-2011)
  • Manuel Camino Martínez (2011-2014)
  • Dinorah Santa Ana Da Silva (2014-2015)
  • Manuel Camino Martínez (2015-present)

Entrenadors

[modifica]
Categoria principal: Entrenadors de la UE Sant Andreu

Al llarg de la seva història, el Sant Andreu ha tingut 64 entrenadors.[14]

Jugadors destacats

[modifica]
Pàgina principal: Categoria:Futbolistes de la UE Sant Andreu
Anys 10-20
Anys 30
Anys 40
Anys 50-60
Anys 70
Anys 80
Anys 90
Anys 2000

Jugadors amb més partits

[modifica]
  1. Antoni Moya Ribalta, amb 332 partits (1968-1978)
  2. Guillermo Tovar Tous, amb 331 partits (1968-1979)
  3. Antonio Martín López, amb 286 partits (1968-1977)
  4. José Miguel Morales Martínez, amb 275 partits (2008-2015)
  5. Josué Rodríguez Giménez, amb 250 partits (2012-2014, 2017-2020, 2022-present)
  6. Lluís Guri Lázaro, amb 250 partits (1977-1984)
  7. Ángel Valencia Omedes, amb 247 partits (1952-1961)
  8. Antoni Font Costa, amb 245 partits (1973-1981)
  9. Hans Schonhöfer Martí, amb 244 partits (1987-1993)
  10. Ricard de Frías Carabias, amb 243 partits (1977-1980 i 1981-1988)

Trofeu Memorial Narcís Sala

[modifica]

El Sant Andreu organitza anualment el Trofeu Memorial Narcís Sala, un torneig estiuenc que commemora a l'antic president del Club Narcís Sala i Vila. El trofeu va ser organitzat per primer cop als anys 90 i s'ha celebrat en quatre etapes (1991 a 1993, 2014 a 2015, 2017 i 2022 a 2024).[60] De les nou edicions, el Sant Andreu n'ha guanyat vuit (1991, 1992, 1993, 2014, 2015, 2022, 2023 i 2024) i el CF Peralada una (2017).[61]

Rivalitats

[modifica]

Rivalitats històriques

[modifica]

Al llarg de la seva història, el Sant Andreu ha mantingut rivalitats amb diferents equips. El rival històric del Sant Andreu va ser el CD Fabra i Coats, un altre equip de Sant Andreu de Palomar. Es van disputar varis derbis andreuencs entre els dos equips, fins que el Fabra i Coats va quedar assimilada a l'estructura del FC Barcelona als anys seixanta.[62] A la resta del segle XX, la CF Muntanyesa i la UDA Gramenet van ser els principals rivals del Sant Andreu.[9]

Derbi del Pla de Barcelona

[modifica]
Article principal: Derbi del Pla de Barcelona

La principal rivalitat contemporània del Sant Andreu és la amb el CE Europa, conegut com el derbi del Pla de Barcelona, el segon derbi de Barcelona o la Vila contra el Poble.[63][64] Tot i que ja hi havia una rivalitat menys intensa als anys 80 i 90, es considera generalment que la rivalitat es va intensificar l'any 2007.[65][66] La rivalitat ha crescut més a la dècada del 2010 i la del 2020, sobre tot entre els grups d'animació dels dos clubs: els Desperdicis i els Eskapulats.

Penyes i massa social

[modifica]

Socis

[modifica]
Sant Andreu-Gramenet a l'Estadi Narcís Sala.

El Sant Andreu compta amb una de les aficions més nombroses del futbol català, superant els 4.000 socis de cara la temporada 2024-25, el tercer nombre més alt de Barcelona.[11]

Pel que fa a la distribució territorial dels socis, una gran part té residència al districte de Sant Andreu de Barcelona, però també compta amb un percentatge de socis relativament alt als districtes de Nou Barris, l'Eixample i Sant Martí. A més, compta amb socis arreu de Catalunya i a una dotzena d'altres països.[67]

Evolució del nombre de socis

[modifica]
Temporada Nombre de socis
2020-21 670[68]
2021-22 777[68]
2022-23 1.134[69]
2023-24 3.454[67]
2024-25 4.000[11]

Penyes i grups d'animació

[modifica]

El club ha comptat amb diversos grups d'animació com Front Andreuenc, Andreuencs ’98, Eskamot Quadribarrat, Nucli Fènix i Desperdicis, aquest últim és l'únic en actiu des del 2007.[70][71][72] A partir de la temporada 2023-24, el club compta amb una Federació de Penyes, que aglutina totes les penyes existents dins el club.[73] El novembre de 2024, el Sant Andreu compta amb 12 penyes inscrites a la Federació:[74]

  • 9NATS
  • La Fumerola
  • Desperdicis, el grup d'animació amb més pes, amb una ideologia marcadament d'esquerres i catalanista i reconegut pels seus tifos.[75][76][77]
  • Quadritarats
  • The Ramblers
  • La Palmera del Palomar
  • La Moreneta
  • Lateral Quadribarrat
  • Etíliks
  • Baluard UESA
  • R2Nord
  • Comando l'Havana

Dimensió social

[modifica]

El club té una dimensió política i social molt marcada, amb vincles històrics amb el catalanisme i l'esquerra i una aposta contemporània per l'antifeixisme.[78] Un exemple de la vessant social del club és la seva cooperació amb l'ONG Proactiva Open Arms, portant el seu logo a la samarreta pel partit de Copa del Rei de 2018-19 contra l'Atlètic de Madrid. Aquest lligam amb l'ONG es va veure ampliat amb la visita al vaixell d'Open Arms el febrer del 2019 i continua a la temporada 2024-25, portant el seu logo a la samarreta.[79][80][81] A més, compta amb el suport de varis grups de música catalans, com Els Amics de les Arts, The Tyets i Ginestà.[82][83]

Referències

[modifica]
  1. ↑ [enllaç sense format]https://www.uesantandreu.cat/2015/10/manuel-camino-es-president-a-tots-els-efectes-de-la-ue-sant-andreu/
  2. ↑ [enllaç sense format]https://www.uesantandreu.cat/2024/11/taica-corporation-adquireix-la-majoria-de-laccionariat-de-la-ue-sant-andreu/
  3. ↑ [enllaç sense format]https://www.uesantandreu.cat/2024/06/xavi-molist-renova-com-a-entrenador-del-sant-andreu/
  4. ↑ [enllaç sense format]https://www.uesantandreu.cat/2024/05/albertito-renova-amb-el-sant-andreu-3/
  5. ↑ «Futbol base». UE Sant Andreu. [Consulta: 20 novembre 2024].
  6. ↑ «Futbol femení». UE Sant Andreu. [Consulta: 20 novembre 2024].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «Història». UE Sant Andreu. [Consulta: 20 novembre 2024].
  8. ↑ Díaz, José. «FOTOS | Així era un derbi del pla de Barcelona a principis de segle». Tot Barcelona, 30-01-2024. [Consulta: 20 novembre 2024].
  9. ↑ 9,0 9,1 González, Gabriel. «Del Sants al Fabra: les altres rivalitats futbolístiques de Sant Andreu i Europa». Tot Barcelona, 17-11-2024. [Consulta: 22 novembre 2024].
  10. ↑ Asensio, Juan. «El Sant Andreu, el més Històric del futbol català». Diari de Barcelona, 08-08-2023. [Consulta: 20 novembre 2024].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Agudo, Pablo. «El Sant Andreu supera els 4.000 socis, un èxit sense precedents en les darreres dècades». Betevé, 09-09-2024. [Consulta: 13 novembre 2024].
  12. ↑ Mundo Deportivo, 21/01/1909, pàgina 4
  13. ↑ «Mundo Deportivo, 09/09/1909, pàgina 4». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 19 gener 2010].
  14. ↑ 14,00 14,01 14,02 14,03 14,04 14,05 14,06 14,07 14,08 14,09 14,10 14,11 Unió Esportiva Sant Andreu 1909-2009, vegeu apartat Bibliografia
  15. ↑ Notas Varias Arxivat 2021-01-09 a Wayback Machine., Mundo Deportivo, 19 febrer de 1914, pàgina 4]
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 «Mundo Deportivo, 01/10/1924, pàgina 9». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 31 desembre 2009].
  17. ↑ «Mundo Deportivo, 30/11/1924, pàgina 2». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 31 desembre 2009].
  18. ↑ Garreta, Angel «Joan Gaspart confirma la venda de les seves accions a l'empresari andreuenc Manuel Camino». ARA, 15-04-2011 [Consulta: 4 setembre 2020]. Arxivat 9 August 2020[Date mismatch] a Wayback Machine.
  19. ↑ Miró, Ruben «Camino, part II». L'Esportiu, 23-06-2015 [Consulta: 4 setembre 2020]. Arxivat 26 de febrer 2021 a Wayback Machine.
  20. ↑ «L'exdona de Dani Alves compra el Sant Andreu». CCMA, 10-07-2014 [Consulta: 4 setembre 2020]. Arxivat 3 de març 2021 a Wayback Machine.
  21. ↑ «Salamanca - Sant Andreu: la mare de totes les finals», 03-06-2023. Arxivat de l'original el 2023-06-05. [Consulta: 5 juny 2023].
  22. ↑ «El Sant Andreu aconsegueix un ascens històric a Segona RFEF», 04-06-2023. Arxivat de l'original el 2023-06-05. [Consulta: 5 juny 2023].
  23. ↑ 23,0 23,1 «Els Escuts i les Samarretes». UE Sant Andreu. Arxivat de l'original el 12 juny 2024. [Consulta: 29 desembre 2017].
  24. ↑ 24,0 24,1 «Unió Esportiva Sant Andreu, S.A.D.» (en castellà). La Futbolteca. [Consulta: 22 novembre 2024].
  25. ↑ 25,0 25,1 Petit i Gil, Jordi. «L’ultim partit amb la quadribarrada abans del franquisme». UESA Fans, 24-10-2024.
  26. ↑ «La bandera espanyola fora de l'escut de la UE Sant Andreu». Racó Català, 31-01-2005. [Consulta: 22 novembre 2024].
  27. ↑ «Himne». UE Sant Andreu. [Consulta: 20 novembre 2024].
  28. ↑ «Estadi Narcís Sala». UE Sant Andreu. [Consulta: 22 novembre 2024].
  29. ↑ «Primer equip». UE Sant Andreu. [Consulta: 22 novembre 2024].
  30. ↑ «El Mundo Deportivo, 11/09/1950, pàgina 4». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 octubre 2011].
  31. ↑ «El Mundo Deportivo, 09/12/1951, pàgina 3». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 octubre 2011].
  32. ↑ «El Mundo Deportivo, 08/06/1970, pàgina 20». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 octubre 2011].
  33. ↑ «El Mundo Deportivo, 08/06/1970, pàgina 21». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 octubre 2011].
  34. ↑ «El Mundo Deportivo, 19/02/1973, pàgina 20». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 octubre 2011].
  35. ↑ «El Mundo Deportivo, 05/05/1975, pàgina 28». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 octubre 2011].
  36. ↑ «El Mundo Deportivo, 12/09/1977, pàgina 26». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 octubre 2011].
  37. ↑ «El Mundo Deportivo, 25/02/1980, pàgina 27». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 octubre 2011].
  38. ↑ «El Mundo Deportivo, 10/02/1992, pàgina 26». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 octubre 2011].
  39. ↑ «El Mundo Deportivo, 22/03/1993, pàgina 27». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 octubre 2011].
  40. ↑ «El Mundo Deportivo, 14/11/1994, pàgina 22». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 octubre 2011].
  41. ↑ «El Mundo Deportivo, 02/02/1997, pàgina 28». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 octubre 2011].
  42. ↑ «El Mundo Deportivo, 20/10/2008, pàgina 34». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 octubre 2011].
  43. ↑ «El Mundo Deportivo, 19/04/2010, pàgina 34». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 15 octubre 2011].
  44. ↑ «El Mundo Deportivo, 26/11/2012, pàgina 30». Arxivat de l'original el 2017-07-28. [Consulta: 28 juliol 2017].
  45. ↑ «El Mundo Deportivo, 03/09/1956, pàgina 7». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 17 octubre 2011].
  46. ↑ «El Mundo Deportivo, 18/01/1965, pàgina 8». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 17 octubre 2011].
  47. ↑ «El Mundo Deportivo, 06/02/1984, pàgina 25». Arxivat de l'original el 2010-03-04. [Consulta: 17 octubre 2011].
  48. ↑ «El Mundo Deportivo, 04/09/2000, pàgina 34». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 17 octubre 2011].
  49. ↑ «Seus / Finals». Torneig d'Històrics del Futbol Català. [Consulta: 28 setembre 2024].
  50. ↑ Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació «DECRET 57/2009, de 7 d’abril, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya» (pdf). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya [Barcelona], vol. 5360, 07-04-2009, pàg. 6. 31457.
  51. ↑ «El Sant Andreu rep la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu». UE Sant Andreu, 25-11-2009. [Consulta: 22 novembre 2024].
  52. ↑ «La UE Sant Andreu rep la Distinció com a Entitat Centenària de l’Ajuntament de Barcelona». UE Sant Andreu, 09-02-2023. [Consulta: 22 novembre 2024].
  53. ↑ «Junta directiva». UE Sant Andreu. [Consulta: 22 novembre 2024].
  54. ↑ 54,00 54,01 54,02 54,03 54,04 54,05 54,06 54,07 54,08 54,09 «SANT ANDREU VINTAGE». flamaiginesta.com, 30-03-2013. Arxivat de l'original el 2016-04-04. [Consulta: 20 gener 2014].
  55. ↑ 55,0 55,1 55,2 55,3 55,4 55,5 «SANT ANDREU VINTAGE 2». flamaiginesta.com, 30-03-2013. Arxivat de l'original el 2016-04-04. [Consulta: 20 gener 2014].
  56. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-10-21. [Consulta: 18 desembre 2014].
  57. ↑ «Mundo Deportivo, 02/08/1958, pàgina 3». Arxivat de l'original el 2014-02-23. [Consulta: 16 febrer 2014].
  58. ↑ 58,0 58,1 «Mundo Deportivo, 19 octubre de 1969, pàgina 15». Arxivat de l'original el 2014-02-23. [Consulta: 16 febrer 2014].
  59. ↑ «Mundo Deportivo, 25/08/1977, pàgina 13». Arxivat de l'original el 2024-06-12. [Consulta: 31 desembre 2009].
  60. ↑ «La UE Sant Andreu recupera el Memorial Narcís Sala». UE Sant Andreu, 24-07-2014. [Consulta: 22 novembre 2024].
  61. ↑ «Dissabte, presentació de la plantilla i partit del VII Memorial Narcís Sala». UE Sant Andreu, 01-09-2022. [Consulta: 22 novembre 2024].
  62. ↑ Petit i Gil, Jordi. «Refundat un antic equip de futbol andreuenc, la Fabra i Coats.». Sant Andreu de Palomar, 13-06-2013. [Consulta: 22 novembre 2024].
  63. ↑ Díaz, José. «FOTOS | Així era un derbi del pla de Barcelona a principis de segle». Tot Barcelona, 30-01-2024. [Consulta: 26 maig 2024].
  64. ↑ CCMA. «Futbol modest - T1xC1 - La vila contra el poble - 3Cat». [Consulta: 26 maig 2024].
  65. ↑ Solano, Alexandre. «Sant Andreu-Europa, el derbi que trenca el sostre del futbol popular català». VilaWeb, 21-01-2024. [Consulta: 22 novembre 2024].
  66. ↑ Borchers, Liam. The Story of Europa: A Unique Football Club from Catalonia (en anglès). Groningen: Autopublicat, abril 2024, p. 150. ISBN 978-9-0903-8388-0. 
  67. ↑ 67,0 67,1 «El Sant Andreu té socis a tots els districtes de Barcelona». UE Sant Andreu, 25-01-2024. [Consulta: 24 setembre 2024].
  68. ↑ 68,0 68,1 «📈 Estem a punt de tancar un any històric també en el creixement social del Sant Andreu 💛❤️». Twitter. UE Sant Andreu, 29-12-2023. [Consulta: 20 novembre 2024].
  69. ↑ «Acaba amb èxit la campanya de socis Ànima UESA». UE Sant Andreu, 07-10-2022. [Consulta: 20 novembre 2024].
  70. ↑ Tedó, Xavi. «Els altres grans derbis del futbol català». Diari ARA, 30-04-2017. Arxivat de l'original el 2023-12-21. [Consulta: 21 desembre 2023].
  71. ↑ «Narcís Sala: Nucli Fènix s’acomiada en el partit de Copa de dimecres», dimarts, 6 setembre 2011. Arxivat de l'original el 2023-12-21. [Consulta: 21 desembre 2023].
  72. ↑ «LA BANDA IZQUIERDA: Entrevista a Desperdicis», 17-07-2010. Arxivat de l'original el 2022-02-08. [Consulta: 10 maig 2022].
  73. ↑ «El Sant Andreu estrena Federació de Penyes», 07-11-2023. [Consulta: 24 setembre 2024].
  74. ↑ «📄CONSIDERACIONS SOBRE EL NOU RUMB DE LA UE SANT ANDREU.». Twitter. Federació Penyes UE Sant Andreu, 21-11-2024. [Consulta: 21 novembre 2024].
  75. ↑ «Catalunya es más que un club» (en castellà), 11-06-2012. [Consulta: 24 setembre 2024].
  76. ↑ «“Emoció, rebel·lia i animació”: l’evolució de les aficions del futbol barceloní». [Consulta: 24 setembre 2024].
  77. ↑ «Los tifos que compiten con la Champions están en la Segunda RFEF catalana... y tienen mensaje más allá del fútbol» (en castellà), 15-05-2024. [Consulta: 24 setembre 2024].
  78. ↑ «La rivalitat històrica Europa – Sant Andreu: l’historiador Carles Viñas ens en dona les claus». Betevé, 13-11-2024. [Consulta: 22 novembre 2024].
  79. ↑ «El gesto solidario del Sant Andreu con Open Arms» (en castellà), 05-12-2018. [Consulta: 24 setembre 2024].
  80. ↑ «El Sant Andreu visita el vaixell de Proactiva Open Arms | betevé», 25-02-2019. [Consulta: 24 setembre 2024].
  81. ↑ «El Sant Andreu i la lluita contra la “mercantilització” del futbol», 18-05-2024. [Consulta: 24 setembre 2024].
  82. ↑ Riu, Mònica. «El nou disc d’Els Amics de les Arts es retroba amb Sant Andreu». L'Exprés de Sant Andreu, 19-11-2024. [Consulta: 20 novembre 2024].
  83. ↑ Marbà, Marc. «En Pau, del duet Ginestà, un fidel de la UE Sant Andreu». 3Cat, 24-05-2022. [Consulta: 20 novembre 2024].

Bibliografia

[modifica]
  • Unió Esportiva Sant Andreu 1909-2009. Autors: Xavier Araguz, Joan Esteve, Àngel Domingo, Jordi Petit, Eduardo Quintana, Quim Terrè i Vicenç Martínez. Editorial: Ajuntament de Barcelona. ISBN 978-84-9850-175-9.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unió Esportiva Sant Andreu
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Unió_Esportiva_Sant_Andreu&oldid=34274015»