Orsola Benincasa

Orsola Benincasa

Retrat de la fundadora, d'una pintura del s. XVII
Biografia
Naixement	Orsola Benincasa 21 octubre 1547 (Gregorià) Cetara (Itàlia)
Mort	20 octubre 1618 (70 anys) Nàpols (Itàlia)
Sepultura	Església de la Immaculada (Istituto Suor Orsola Benincasa, Nàpols)
Religió	Església Catòlica
Es coneix per	Fundadora de les Germanes Teatines
Activitat
Ocupació	monja
Orde religiós	Eremites de la Immaculada Concepció
verge i fundadora
Celebració	Església Catòlica Romana
Festivitat	20 d'octubre
Iconografia	Hàbit de monja teatina, pregant

Orsola Benincasa (Nàpols, 21 d'octubre de 1547 - 20 d'octubre de 1618) fou una religiosa i mística napolitana, fundadora de les Eremites i Oblates de la Immaculada Concepció, avui Germanes Teatines de la Immaculada Concepció de Maria Verge. Ha estat proclamada venerable per l'Església catòlica.^[1]

Sor Orsola representa en el panorama religiós de la Nàpols de la Contrareforma l'expressió i la voluntat d'una religiositat autònoma que la institució de l'Església no admeté; per això es proposà reintegrar la religiosa dins dels límits de l'obediència a l'autoritat.^[2]

Orsola Benincasa va néixer a Nàpols, filla de Girolamo, originari de Siena, i emparentat amb Santa Caterina de Siena, i de Vincenza Genuina. Dotada de gran fervor religiós, de jove volgué ingressar en les Clarisses Caputxines de Santa Maria di Gerusalemme, però no hi fou acceptada. El 1581 va retirar-se a un eremitori al Castel Sant'Elmo, al turó del Vomero, adquirint fama de santedat i atraient moltes deixebles.

Després d'una experìència mística, el 3 de maig del 1582 fou rebuda a Frascati per Gregori XIII, a qui comunicà que havia rebut de Déu l'encàrrec de fer-li arribar la necessitat de reforma de tota l'Església Catòlica Romana. Fou examinada per una comissió, de la qual formaven part Giulio Antonio Santorio i Felip Neri, que en reconegueren la virtut.

Va tornar a Nàpols i el 1582 va fundar la congregació religiosa de les Oblates de la Santíssima Concepció de Maria, germanes de vida activa dedicades a l'educació de les nenes. Una nova visió, el 2 de febrer de 1617, va fer que fundés les Eremites de la Immaculada Concepció de Maria Verge, monges de vida contemplativa i clausura, dedicades a la pregària, per donar suport espiritual a la tasca de les Oblates.

Abans de morir, Benincasa va demanar que les seves religioses estiguessin sota el govern i la direcció espiritual dels Clergues Regulars Teatins, però els teatins van refusar-ho, ja que les seves constitucions ho impedien. Només el 1633 van obtenir l'autorització d'Urbà VIII, i les Oblates i Eremites van quedar sota la jurisdicció dels teatins, passant a ésser conegudes com a Teatines.

Morí a Nàpols el 20 d'octubre de 1618.

Les virtuts heroiques d'Orsola Benincasa foren proclamades el 7 d'agost de 1793 a l'església teatina de Sant'Andrea della Valle (Roma) per Pius VI, convertint-se en venerable.

A la ciutat de Nàpols hi ha la Universitat privada Suor Orsola Benincasa (en italià Università degli Studi Suor Orsola Benincasa, UNISOB), fundada el 1885, que ofereix estudis jurídics, humanitats i ciències de l'educació, psicològiques i de la comunicació. La seu ocupa dos monestirs fundats entre els segles XVI i XVII per Orsula Benincasa, dins de la Ciutadella Monàstica que avui porta el seu nom.^[2]

• Germanes Teatines de la Immaculada Concepció de Maria Verge

• Compendio de la vida de la venerable madre Vrsula Benincasa, virgen napolitana, fundadora de las Religiosas Teatinas de san Gaetano. Madrid: Imprenta Real, 1663.