Oberto II de Biandrate

Oberto II de Biandrate

Biografia
Naixement	segle XII
Mort	segle XIII
Activitat
Ocupació	trobador
Altres
Títol	Comte

Oberto II, també Uberto o Umberto, (fl. segle xiii), va ser comte de Biandrate (Blan-Dras),^[1] al Piemont, i trobador. Va participar en la Quarta Croada.

Oberto va acompanyar Bonifaci I de Monferrat a la quarta croada. Després de la coronació de Bonifaci com a rei de Tessalònica i la seva mort, Oberto va esdevenir el regent del seu fill Demetri (1207-1209).

De seguida, Oberto i Amadeo Buffa, el conestable de Tessalònica, van començar a complotar per enderrocar Demetri i van reeixir fer pujar al tron Guillem de Montferrat, el fill gran de Bonifaci. Tot i això, Enric, l'emperador de Constantinoble, se'n va anar cap a Tessalònica per obligar els senyors llombards a retre-li homenatge a favor de Demetri, però Oberto va tancar les portes de la ciutat i va demanar tot l'Epir sencer, des de Vardar fins a l'Adriàtic, i un corredor cap a la mar Negra que arribés a l'oest de Plovdiv. Enric va acceptar amb la condició que Margarita, vídua de Bonifaci, també hi estigués d'acord. Tanmateix, a l'entrar a la ciutat l'emperador la va convèncer perquè s'hi negués, i així va eliminar el poder d'Amadeo i Oberto.

Oberto da Briandate va ser empresonat al castell de Serres sota custòdia de Bernhard von Katzenelnbogen, que després el va alliberar. Oberto va arribar a Negrepont maquinant contra l'emperador, però Ravano dalle Carceri, senyor d'aquella illa i exconfederat de Biandrate, va prendre partit en defensa de l'emperador i Oberto es va veure obligat a desistir en tornar a Montferrat, on intenta convèncer Guillem de reclamar Tessalònica. Més tard, Oberto va ser acusat d'enverinar Enric, que va morir a Tessalònica el 1216. El 1224, segons el papa Honori II, Oberto i Guillem es van dirigir a l'est per ajudar Tessalònica durant el setge, però va caure en mans del Despotat de l'Epir abans de la seva arribada.

Hi ha un trobador documentat amb el nom de Coms de Blandra, Comte de Biandrate o Comte Ubert de Blandra, que s'ha identificat, encara que no amb absoluta certesa, amb Oberto II di Biandrate (potser el mateix Uberto celebrat per Nicoletto da Torino)^[2] o menys probablement amb el seu germà Giuffredo (fl. 1201-1229). Se li atribueix un intercanvi de cobles (181,1)^[3] amb Folquet de Romansː^[4]

[OBERTO]

Pois vezem qu'el tond e pela,

Falkez, e no gara cui,

s'eu era no.m gart de lui,

serai folz, zo poira[n] dire;

e consell li darai gen

et er folz s'el no l'enten:

c'ades tegna viatge

dreit lai vas son estatge;

qe zai van las genz disen

qe per cinc cenz marcs d'argen

no.ill calria metre gage.

[RESPOSTA DE FOLQUET]^[5]

Aissi com la clara'stela

guida las naus e condui,

si guida bos pprez selui

q'es valens, francs e servire

e sel fai gran faillimen

que fo pros e s'en repen

per avol corageː

q'un sai tal c'a mes en gage

prez e valor e joven

si qe·l febres lo repren

qi lenqer, tant l'es salvage

• Llista de trobadors i trobairitz

• Bertoni, Giulio. I Trovatori d'Italia: Biografie, testi, tradizioni, note (en italià). Mòdena: Umberto Orlandini, 1915. «Reeditat per Società Multigrafica Editrice Somu el 1967» 
• Billy, Dominique; Clément, François; Combes, Annie. L'espace lyrique méditerranéen au Moyen Âge: nouvelles approches (en francès). Tolosa de Llenguadoc: Presses Universitaires du Mirail, 2006. ISBN 2-85816-811-3. 
• Bury, John B. «The Lombards and Venetians in Euboia (1205-1303)» (en anglès). The Journal of Hellenic Studies, vol. 7, 1886, pàg. 309–352. DOI: 10.2307/623649.
• Burigny, Jean Lévesque de. Histoire des révolutions de l'Empire de Constantinople: depuis la fondation de cette ville, jusqu'à l'an 1453, que les Turcs s'en rendirent maîtres (en francès). vol. 2. París: Bure l'aîné, 1750. 

• Biografia d'Oberto II de Biandrate a Treccani (extret de Dizionario Biografico degli Italiani - Volume 10, 1968).