Julià de Le Mans
 Saint Julien en un vitrall a la Catedral de Le Mans  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Julianus, Julien (francès) segle III Roma |
| Mort | segle IV Saint-Marceau (França) |
| Sepultura | Crani a la catedral de Saint-Julien-du-Mans (Le Mans) |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (segle III–), sacerdot catòlic |
| bisbe | |
| |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme |
| Pelegrinatge | Le Mans |
| Festivitat | 27 de gener; translació de les relíquies: 25 de juliol; 9 de febrer (ortodoxos, correspon al 27 de gener del calendari julià) |
| Iconografia | Com a bisbe, traient aigua del terra amb el bàcul; ressuscitant un nen o vencent un drac |
| Patró de | Le Mans |
Julià de Le Mans (Roma?, s. III - Sarthe, Gàl·lia, s. III o IV) fou el primer bisbe de Le Mans. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Les seves relíquies, al monestir benedictí de Saint-Julien-du-Pré, foren cremades i dispersades pels hugonots en 1562. El crani del bisbe, que es conservava a la catedral de Le Mans, hi és des del 1254. La catedral de Le Mans li ha estat dedicada. El seu culte passà a Anglaterra, on el portà Enric II d'Anglaterra que havia nascut a Le Mans.
Se sap poc de la seva vida: podria haver estat un patrici romà que, consagrat com a bisbe a Roma, fou enviat a la Gàl·lia a mitjan segle iii, per predicar l'Evangeli a la regió dels cenomans.S'establí a la Civitas Cenomanorum, actual Le Mans, capital de la regió. En arribar, la ciutat patia una gran sequera i, segons la llegenda, Julià va obrir una font a terra picant-lo amb el seu bàcul i pregant. El miracle va fer que molta gent l'escoltés i es convertís al cristianisme, entre ells, gent principal que donà al nou bisbe part dels seus palaus perquè servissin com a catedral.
Julià, igualment, destacà per la seva caritat envers els necessitats, malalts i orfes. Ja gran, es retirà a una ermita a Sarthe, on morí després de 47 anys de bisbat, en data desconeguda. Una tradició posterior, sense cap fonament històric i volent fer el sant molt més proper als apòstols, diu que Julià era un dels Setanta deixebles de Crist. Encara una altra tradició, recollida per Jacopo da Varazze, l'identifica amb Simó, el leprós guarit per Crist.
Enllaços externs
[modifica]