[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Jean Capréolus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJean Capréolus
Biografia
Naixement1380 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Rodés (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 abril 1444 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Rodés (França) Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióteòleg Modifica el valor a Wikidata
AlumnesHenry of Gorkum (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata
In libros sententiarum amplissimae quaestiones, 1589

Jean Capréolus O.P. (ca. 1380, Rodez - 6 d'abril de 1444, ídem) fou un religiós francès de l'Orde dels Predicadors, un dels primers seguidors de Tomàs d'Aquino. A vegades ha estat anomenat Príncep dels Tomistes. Els seus Quatre llibres de la teologia de Sant Tomàs d'Aquino iniciaren una renovació del tomisme.[1]

Biografia

[modifica]

Només se'n coneixen pocs detalls de la seva vida. Fou un dominic incardinat a la província de Tolosa, i mestre general de l'orde a Poitiers el 1407, li fou assignada la tasca de comentar el Liber sententiarum a la Universitat de París. Començà el 1408 i fou tot un èxit.

L'any següent acabà la primera part de la seva famosa defensa de la teologia de Tomàs d'Aquino. A la Sorbona passà tots els exàmens i obtingué graus acadèmics el 1411 i el 1415. Després de servir un temps com a regent d'estudis a Tolosa, acabà a Rodés, on treballà en els seus comentaris completant les tres parts restants el 1426, 1428 i 1433.

Obres

[modifica]

Al prefaci d'un compendi de l'obra de Capréolus, escrit per Isidor d'Isolanis, s'hi afirma que els manuscrits allà presents estigueren a punt de cremar-se en un incendi, però un germà llec va poder salvar-los.

Tot i que seguint l'ordre de Les sentències, els comentaris de Capréolus són una exposició aguda i calma dels ensenyaments de Tomàs d'Aquino, així com una defensa completa contra els seus crítics i detractors, entre els quals poden comptar-se Enric de Gant, Joan de Ripa, Joan Duns Escot, Pere Aureolus, Gregori de Rímini, Guillem d'Occam i altres nominalistes. Tot de cites mostren que Jean Capréolus coneixia molt bé Aristòtil i Averrois, el seu comentador. La seva escrupolosa fidelitat a Tomàs d'Aquino li valgué el sobrenom d'«Ànima de Tomàs».

Els seus comentaris foren publicats en quatre volums en foli a Venècia el 1483, el 1514, el 1519 i el 1589. El 1881, el bisbe Borret de Rodez, qui havia escrit la biografia i preparat les obres de Capréolus, suggerí que es realitzés una edició crítica dels seus comentaris, tasca que fou duta a terme pels dominics. El primer volum en va ser publicat a Tours el 1900 sota el títol Johannis Capreoli Tholosani, Ordinis Praedicatorum, Thomistarum principis, Defensiones Theologiae Divi Thomae Aquinate de novo editae cura et studio RR.PP. Ceslai Paban et Thomae Pegues.

Referències

[modifica]
  1.   «John Capreolus». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton Company, 1913.