James Craig Watson
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 gener 1838 Fingal (Canadà) (en)  |
| Mort | 22 novembre 1880 (42 anys) Madison (Wisconsin) |
| Causa de mort | peritonitis |
| Catedràtic | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Michigan Universitat de Leipzig |
| Director de tesi | Karl Christian Bruhns i Wilhelm Scheibner |
| Activitat | |
| Camp de treball | Astronomia |
| Ocupació | astrònom, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Michigan Observatori Detroit |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Premis | |
| |
James Craig Watson (Fingal, 28 de gener de 1838 - Madison, 22 de novembre de 1880) va ser un astrònom estatunidenco-canadenc.[1][2] La seva família es va traslladar a Ann Arbor, Michigan el 1850.
A quinze anys es va matricular a la Universitat de Michigan, on va estudiar idiomes clàssics. Més tard va rebre lliçons d'astronomia del professor Franz Brünnow.
Va ser el segon director de l'observatori Angell Hall a prop de Detroit (del 1863 al 1879), succeint a Franz Brünnow. Va escriure el llibre Theoretical Astronomy el 1868.[1]
Creia fermament en l'existència del planeta Vulcà, un hipotètic planeta més proper al Sol que Mercuri, que - ara ho sabem - no existeix (no obstant això, l'existència de petits planetoides vulcanoides continua sent una possibilitat). Va pensar que havia observat 2 planetes d'aquest tipus durant l'eclipsi solar de juliol de 1878 a Wyoming.
Va morir de Peritonitis quan només tenia quaranta-dos anys. Havia acumulat una fortuna considerable a través d'activitats comercials no relacionades amb l'astronomia. Va crear per llegat la medalla James Craig Watson, atorgada cada tres anys per l'Acadèmia Nacional de Ciències per contribucions a l'astronomia.
L'asteroide (729) Watsonia es diu així en honor seu.[2]
Descobriments
[modifica]Va descobrir 22 asteroides, començant per (79) Eurínome el 1863. Tanmateix, un dels seus descobriments d'asteroides, (139) Juewa, va tenir lloc a Pequín on Watson havia d'observar el Trànsit de Venus el 1874. Les autoritats xineses van escollir el nom de Juewa (瑞華, o en pinyin modern, ruìhuá).
| (79) Eurínome | 14 setembre 1863 |
| (93) Minerva | 24 agost 1867 |
| (94) Aurora | 6 setembre 1867 |
| (100) Hècate | 11 juliol 1868 |
| (101) Hèlena | 15 agost 1868 |
| (103) Hera | 7 setembre 1868 |
| (104) Climene | 13 setembre 1868 |
| (105) Àrtemis | 16 setembre 1868 |
| (106) Dione | 10 octubre 1868 |
| (115) Tira | 6 agost 1871 |
| (119) Altea | 3 abril 1872 |
| (121) Hermione | 12 maig 1872 |
| (128) Nèmesi | 25 novembre 1872 |
| (132) Etra | 13 juny 1873 |
| (133) Cirene | 16 agost 1873 |
| (139) Juewa | 10 octubre 1874 |
| (150) Nuwa | 18 octubre 1875 |
| (161) Athor | 19 abril 1876 |
| (168) Sibil·la | 28 setembre 1876 |
| (174) Fedra | 2 setembre 1877 |
| (175) Andròmaca | 11 octubre 1877 |
| (179) Clitemnestra | 11 novembre 1877 |
Bibliografia
[modifica]- A la recerca del planeta Vulcà, The Ghost in Newton's Clockwork Machine, Richard Baum i William Sheehan, 1997.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Michigan Alumnus (en anglès). Alumni Association of the University of Michigan., 1907.
- ↑ 2,0 2,1 Schmadel, Lutz D. Dictionary of minor planet names. 5th rev. & enl. ed. Berlín: Springer, 2003. ISBN 978-3-540-29925-7.
- ↑ Baum, Richard. In search of planet Vulcan : the ghost in Newton's clockwork universe. Nova York: Plenum Press, 1997. ISBN 0-306-45567-6.