Jadarita

Jadarita
Jadarita al Centre d'Història Nacional de Svilajnac, Sèrbia
Fórmula química	LiNaB₃SiO₇(OH)
Epònim	Jadar (en)
Any descobriment	2006
Localitat tipus	Regió del Jadar, Sèrbia
Classificació
Categoria	silicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AJ.40
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AJ.40
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 6,816(2) Å; b = 13,789(2) Å; c = 6,758(2) Å; β = 111,08(2)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	blanc
Macles	exhibida per la llum transmesa en plaques i grans en alguns cristalls
Fractura	irregular, desigual, concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	4 a 5
Lluïssor	mat
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	translúcida, opaca
Densitat	2,45 g/cm³ (mesurada); 2,46 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial
Pleocroisme	no pleocroica
Fluorescència	rosa-taronja feble (sota la llum ultraviolada d'ona curta i d'ona llarga).
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2006-036
Any d'aprovació	2006
Símbol	Jad
Referències	[1]

La jadarita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser descoberta l'any 2006 en un nucli de perforació de la regió del Jadar, a Sèrbia, de la qual rep el nom. Aquesta és la seva localitat tipus i l'únic lloc on ha estat trobada fins ara.^[1]

La jadarita és un nesosilicat de fórmula química LiNaB₃SiO₇(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic en cristalls d'entre 5 i 10 μm. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4 a 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jadarita pertany a «09.AJ: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), amb triangles de BO₃ i/o B[4], tetraèdres de Be[4], compartint vèrtex amb SiO₄» juntament amb els següents minerals: grandidierita, ominelita, dumortierita, holtita, magnesiodumortierita, garrelsita, bakerita, datolita, gadolinita-(Ce), gadolinita-(Y), hingganita-(Ce), hingganita-(Y), hingganita-(Yb), homilita, melanocerita-(Ce), minasgeraisita-(Y), calcibeborosilita-(Y), stillwellita-(Ce), cappelenita-(Y), okanoganita-(Y), vicanita-(Ce), hundholmenita-(Y) i prosxenkoïta-(Y).

Un equip dirigit pel mineralogista britànic Chris Stanley va analitzar els fragments del material que van extreure els geòlegs del grup miner de l'empresa britànica Rio Tinto a la regió del Jadar. Després d'obtenir-ne la fórmula química, Stanley la va introduir en un cercador d'Internet per comprovar si ja s'havia descobert alguna cosa similar. Va quedar sorprès perquè el més semblant a la jadarita que va trobar va ser el mineral fictici que debilita en Superman, la kryptonita.^[2]

En la pel·lícula Superman Returns, un tros de kryptonita és exhibit en un museu amb un rètol que diu: hidròxid de silicat de sodi liti bor. Aquesta composició pràcticament la mateixa que la jadarita, exceptuant el fluor, fet pel qual Stanley va declarar: "Tindrem cura amb el mineral, no voldríem privar el món del seu superheroi més famós». Les altres diferències entre la jadarita i la kryptonita són el color (blanc, i no verd), la textura (terrosa, i no cristal·lina), la radioactivitat (nul·la, no com en el cas de la kryptonita) i l'absència de brillantor en comparació amb el mineral extraterrestre.