Josephine de Boer

Josephine de Boer

Biografia
Naixement	26 febrer 1886 Nova York
Mort	11 febrer 1972 (85 anys) Chapel Hill (Carolina del Nord)
Formació	Universitat de Colúmbia Universitat Johns Hopkins
Es coneix per	Impulsora dels estudis de catalanística a Estats-Units
Activitat
Ocupació	Professora universitària de literatura
Ocupador	Vassar College Sweet Briar College Universitat de Califòrnia a Berkeley

Josephine de Boer (Nova York, 26 de febrer de 1886 - Chapel Hill, 11 de febrer de 1972) fou una filòloga estatunidenca que s'interessà per la literatura catalana i la difongué en el seu país a partir dels anys 30 del segle xx, i així esdevingué pionera dels estudis de catalanística a Nord-amèrica.^[1][2][3]

Josephine de Boer nasqué en el si d'una família d'emigrants neerlandesos. Va acabar els estudis en literatura francesa a la Universitat de Colúmbia el 1907 i va continuar estudiant a Chicago, en una estada a França (a la Sorbona i al Collège de France), i obtingué el títol de doctora el 1925 a la Universitat Johns Hopkins. Va ensenyar en diverses universitats americanes (Vassar, 1924; Sweet Briar College de Virginia, 1928-1931; Connecticut College, 1935-1936; Wittemberg College de Springfield, 1937-1940) fins que el 1946 obtingué una plaça a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, on restà fins a la jubilació el 1957.

La seva especialitat fou en el primer moment la literatura francesa del segle XVII; la seva tesi doctoral fou sobre Guillaume Colletet. Però a partir dels anys 20 i 30, en visites que feu a Catalunya i Mallorca, s'interessà per la literatura catalana contemporània, sobretot per la poesia. Precisament estava a Catalunya a l'inici de la guerra civil i fou evacuada amb altres estrangers per un vaixell de guerra estatunidenc.^[4] Començà a contribuir amb temes de literatura catalana als congressos de la Modern Language Association i a publicar sobre diversos autors en revistes i llibres: publicà estudis sobre Costa i Llobera, Joan Alcover, Gabriel Alomar, Rusiñol, López-Picó, etc. El 1951 se celebraren els Jocs Florals a Nova York i en fou la mantenidora.^[5] Durant els anys 50 i 60 continuà publicant sobre autors catalans; també dedicà un article a les poetesses catalanes contemporànies.

El 1955 fou nomenada membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Després de diversos anys d'esforços organitzatius i en col·laboració amb altres estudiosos del català i l'occità,^[6] el 1958, aconseguí crear una secció permanent occitano-catalana en els congresos de la MLA, on continuà participant. Els anys finals de la seva vida, els passà a Chapel Hill, on continuà assessorant estudiants de doctorat i fent altres treballs científics fins a la seva mort.^[7]

• Rusiñol the Writer in: The Spanish Review IV (1937), p. 1-23
• Bard of Barcelona: Josep Maria López-Picó in: Bulletin of Spanish Studies XIV (1937), p. 173-190
• Diversos articles sobre autors mallorquins a Mallorcan Moods in Contemporary Art and Literature (Williamsport, Bayard, 1938)
• Four Mallorcan Satirists in: Symposium XIV (1960), p. 188-198
• Catalan Women Poets in: Books Aboard XXXVI (1962), p. 32-34 (sobre Maria Antònia Salvà, Clementina Arderiu i altres)
• Mallorcan Literature: 1920-1960 in: Kentucky Romance Quaterly XVI (1969), p. 329-348

• Joseph Gulsoy / Josep M. Solà-Solé, Catalan Studies. Estudis sobre el català. Volume in Memory of Josephine de Boer. Volum en memòria de Josephine de Boer. Barcelona: Hispam, 1977 [El volum s'inicia amb una biografia de Josephine de Boer per J. Gulsoy; una avaluació de les seves contribucions científiques per Ll. Alpera i unes notes personals de la seva neboda, Virginia McKenzie]
• «Josephine de Boer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

• http://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/00397709.1951.9955477?journalCode=vsym20