José de Carvajal y Lancáster
 Retrat de José de Carvajal conservat a la seu de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) José de Carvajal y Lancaster  16 març 1698 Càceres (Extremadura) |
| Mort | 8 abril 1754 (56 anys) Madrid |
 Secretari d'Estat d'Espanya | |
| 4 de desembre de 1746 – 8 d'abril de 1754 | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Universitat de Salamanca |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Membre de | |
| Família | |
| Germans | Nicolás de Carvajal Isidro Carvajal Lancaster |
| Premis | |
José de Carvajal y Lancáster (Càceres, 1698 - Madrid, 8 d'abril de 1754)[1][2] va ser un polític i diplomàtic espanyol actiu durant els regnats de Felip V i Ferran VI.
Després d'una brillant carrera diplomàtica, de la seva carrera política destaca durant el regnat de Ferran VI, quan és nomenat secretari d'Estat, a instàncies del marquès de La Ensenada per a substituir a Sebastián de la Cuadra.[1][3] A la fi de la Guerra de Successió Austríaca, signada la pau d'Aquisgrà el 1748, i seguint el mateix desig que els monarques, Carvajal va mantenir una política de neutralitat de la monarquia, contrària a la que propugnava el marquès de La Ensenada.[1] A més, la posició d'ambdós ministres diferien en l'àmbit internacional: Ensenada s'inclinava per mantenir una relació estreta amb l'altre tronc de la dinastia Borbó, mentre que Carvajal apostava per mantenir una aliança amb Gran Bretanya.[4]
Durant l'exercici del càrrec va arribar a un acord amb el Sacre Imperi per tal de mantenir l'equilibri polític a la península italiana i va signar un nou concordat amb la Santa Seu, que augmentava les possibilitat d'intervenció de la monarquia dins de l'Església espanyola.[1]
Va ser president de la Junta de Comerç i Moneda, fundador de l'Acadèmia de Belles Arts i oïdor de la Cancelleria de Valladolid.[1][2] Va ser el cinquè director de la Reial Acadèmia Espanyola, escollit el 13 de maig de 1751, ocupà el càrrec fins a la seva mort. La seva elecció va ser a través d'una dispensa estatutària de la institució demanada a Ferran VI, perquè Carvajal pogués esdevenir-ne director sense ser-ne acadèmic.[2]
En morir Carvajal el 1754 i caure en desgràcia Ensenada, Ricardo Wall y Devereux es va convertir en el nou home fort de la monarquia.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «José de Carvajal y Lancáster». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r agost 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «José de Carvajal y Lancáster». Reial Acadèmia Espanyola. [Consulta: 1r agost 2014].
- ↑ Martín, 1998, p. 1720.
- ↑ Martín, 1998, p. 1728.
- ↑ Martín, 1998, p. 1733.
Bibliografia
[modifica]
- Martín, Ricardo (dir.); AADD. Historia de España, 9. Del reinado de Felipe V a las reformaciones de Carlos III (en castellà). Barcelona: Salvat, 1998. ISBN 84-345-9922-8.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Sebastián de la Cuadra y Llarena |
Secretari d'Estat 1746-1754 |
Succeït per: Fernando de Silva y Álvarez de Toledo |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: Diego de Villegas y Saavedra Quevedo |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira O 1751-1774 |
Succeït per: Fernando de Silva y Álvarez de Toledo |