[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

José Ely de Miranda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaZito

Zito al 50è aniversari de Brasil campió del Món el 1958
Biografia
NaixementJosé Ely de Miranda
8 d'agost de 1932
Roseira, São Paulo, Brasil
Mort14 de juny de 2015(2015-06-14) (als 82 anys)
Santos, Brasil
Causa de mortaccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,79 m.
Pes69 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1948 Modifica el valor a Wikidata - 1967 Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaBrasil Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipCentrecampista
Clubs juvenils
Anys Equip
1948-1950 Roseira
Clubs professionals
Anys Equip
1950-1952 Taubaté
1952-1967 Santos 727 (57)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1955-1964 Brasil Brasil 52 (3)
Participà en
juliol 1966Mundial de Futbol 1966
1962Mundial de Futbol 1962
juny 1958Mundial de Futbol 1958 Modifica el valor a Wikidata


FIFA: 63867 UEFA: 100488 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1950–1952 Esporte Clube Taubaté
1952–1967 Santos FC 727(57)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1955–1964   Brasil 52(3)

José Ely de Miranda, més conegut com a Zito, (Roseira, São Paulo, 8 d'agost de 1932 - Santos, 14 de juny de 2015) fou un futbolista brasiler de les dècades de 1950 i 1960.

Trajectòria

[modifica]

La major part de la seva carrera la passà al Santos, club on ingressà el 1952, després de formar-se al club de la seva ciutat natal, Roseira FC, i passar dos anys al Taubaté.[1] Debutà amb el Santos el 29 de juny de 1952 amb victòria 3-1 enfront del Madureira.[2]

Amb el Santos jugà regularment durant 15 anys, disputant 733 partits i marcant 57 gols. Fou capità de l'equip i jugà al costat d'homes com Pelé o Pepe.[3]

Zito (dempeus, tercer per l'esquerra) a la final del Mundial 1958.

Era nomenat el Gerente, perquè ajudava a l'entrenador Lula.[4] Com no podia disputar la final de la Copa Intercontinental de 1963 per una lesió, actuà com a assistent de l'entrenador durant els dos partits.[4]

El darrer partit de Zito fou el 7 de novembre de 1967, en una victòria per 5-0 davant el Ferroviário i el Fortaleza a l'Estadi Presidente Vargas.[2]

Fou 52 cops internacional amb el Brasil on formà un centre del camp al costat de Didi. Disputà els Mundials de 1958, 1962 i 1966, essent campió el 1958 i 1962.[5][6] L'any 1962 fou escollit en l'onze ideal del Mundial.[3]

Un cop retirat fou vicepresident del Santos entre 1978 i 1982. També fou director de futbol i coordinador del futbol base, on descobrí futbolistes com Robinho i Diego.[7] També descobrí Neymar als 11 anys, l'any 2003.[3]

Palmarès

[modifica]

Nacional

[modifica]

Santos

International

[modifica]

Brasil

Referències

[modifica]
  1. «De Roseira para o mundo: veja fotos de Zito antes e depois dos gramados» (en portuguès). A Tribuna, 15-06-2015. Arxivat de l'original el 30 de desembre 2016. [Consulta: 15 juny 2015].
  2. 2,0 2,1 «A história do maior capitão do Santos FC» (en portuguès). Santos' official website, 15-06-2015. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 15 juny 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Zito: Two-time Brazilian World Cup-winning midfielder dies at 82». BBC Sport, 15-06-2015 [Consulta: 15 juny 2015].
  4. 4,0 4,1 «'Gerente', Zito deu broncas em Pelé e ria com apelido de 'chulé'» (en portuguès). NE10, 15-06-2015. [Consulta: 15 juny 2015].
  5. «Após 50 anos, Zito derruba lenda sobre jogadores e Feola» (en portuguès). Folha de S. Paulo, 29-06-2008. [Consulta: 15 juny 2015].
  6. «Brazil flying high with 'Little Bird' Garrincha». FIFA. Arxivat de l'original el 13 de juliol 2015. [Consulta: 15 juny 2015].
  7. «Além de história e títulos, Zito moldou quatro gerações de ídolos do Santos» (en portuguès). Terra, 15-06-2015. [Consulta: 15 juny 2015].