Joan Culleré i Ibars

Joan Culleré i Ibars

Biografia
Naixement	24 juny 1916 Barcelona
Mort	9 octubre 1995 (79 anys) Lleida
Activitat
Ocupació	polític
Partit	Estat Català Nacionalistes d'Esquerra
Membre de	Front Nacional de Catalunya
Família
Fills	Pere Culleré Ruciero
Premis
(1990)  Creu de Sant Jordi

Joan Culleré i Ibars (Barcelona, 24 de juny de 1916 - Lleida, 9 d'octubre de 1995) fou un polític català, militant d'Estat Català, el Front Nacional de Catalunya i Nacionalistes d'Esquerra.

De petit va marxar a viure a Lleida i va treballar en una ferreteria. El 1931 va afiliar-se a la Joventut Republicana de Lleida i participà en els fets del sis d'octubre de 1934, on fou ferit i detingut. Un cop alliberat, es va afiliar a Estat Català. Durant la guerra civil espanyola formà part del cos d'intendència i lluità a Albacete (1937) i a la batalla de l'Ebre amb Enrique Líster. El 1939 marxà cap a l'exili i fou internat als camps de Sant Cebrià de Rosselló i Agde. El 1943 es va unir al Front Nacional de Catalunya (FNC) i el 1948 tornà a Lleida, on fou l'enllaç del FNC a l'interior.

El 1971 participà en la fundació de l'Assemblea de Catalunya, on hi fou delegat del FNC i fou detingut el 1973. El 1979 fou un dels fundadors de Nacionalistes d'Esquerra. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou candidat de Nacionalistes d'Esquerra per la província de Lleida i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 ho fou per l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra, però no fou escollit. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1995 la Paeria li va atorgar la Medalla d'Argent de la Ciutat de Lleida. Un carrer de Lleida porta el seu nom.^[1]

• Dalmau, Ferran. Joan Culleré (1916-1995). La llibertat per maleta. Lleida: Pagès editors, 2021. ISBN 978-84-1303-266-5.