Ixcateca
xuani, xjwa | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 213 (2005)[1] 21 (2010)[2] 8 (2008)[3] |
Autòcton de | Mèxic |
Estat | Oaxaca |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües otomangues llengües popolocanes | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Institució de normalització | SEP |
Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
Codis | |
ISO 639-2 | ixc |
ISO 639-3 | ixc |
Glottolog | ixca1245 |
Ethnologue | ixc |
UNESCO | 1265 |
IETF | ixc |
Endangered languages | 2057 |
L'ixcateca (xjwa, xuani)[4] és una llengua popolocana pertanyent a la família de llengües otomang. Abans es creia parlat per la majoria dels membres de l'ètnia ixcateca,[5] no obstant això en estudis recents s'esmenta que de tota la comunitat, solament uns quants parlen aquesta llengua, i segons el Consejo Nacional para la Cultura y las Artes només en quedaven vuit parlants el 2008.[6][7] L'ixcateca pren el seu nom de la població on es concentren principalment: Santa María Ixcatlán, Oaxaca.
Es considera que la llengua ixcateca està circumscrita únicament a Santa María Ixcatlán, però altres dades assenyalen que aquesta llengua podria tenir presència també a Tuxtepec i Nuevo Soyaltepec.
Classificació
[modifica]La classificació de l'ixcateca ha estat complexa. En les primeres temptatives se li va intentar associar al mixteca i al zapoteca. Finalment s'ha arribat a la conclusió que és una llengua molt propera al chocho, amb el qual forma part del grup de llengües popolocanes.
Característiques
[modifica]Comparteix amb altres llengües otomang el caràcter de llengua tonal, la distinció de vocals allargades i curtes. Pel reduït de la seva comunitat lingüística, és una llengua en procés avançat d'extinció.
Fonologia
[modifica]Vocals
[modifica]Anterior | Central | Posterior | |
---|---|---|---|
Tancada | i ĩ | u ũ | |
Mitjana | e ẽ | o õ | |
Oberta | a ə̃ |
Breu vocabulari
[modifica]Els numerals en ixcateca són:[8]
- /hngu²/: un
- /ju¹hu¹/: dos
- /nĩ¹hẽ²/: tres
- /njũ¹hũ¹/: quatre
- /ʃʔõ¹/: cinc
- /ʃhõ³/: sis
- /ja¹tu²/: set
- /hni²/: vuit
- /nĩ¹njẽ²/: nou
- /ʔu²te³/: deu
Referències
[modifica]- ↑ INEGI, 2005, pàgina 41.
- ↑ INALI. «Población de 5 años y más hablante de alguna lengua indígena por variante lingüística según bilingüismo lengua indígena-español. Localidades con asentamientos históricos, 2000». Estadística básica de la población hablante de lenguas indígenas nacionales, 2010.
- ↑ Consejo Nacional para la Cultura y las Artes, "SÓLO QUEDAN OCHO HABLANTES DE XWJA O IXCATECO EN SANTA MARÍA IXCATLÁN, OAXACA", Press Release, May 27, 2008
- ↑ http://www.e-mixteca.org/culturas-populares-huajuapan/sala-de-prensa/52.html Arxivat 2010-05-01 a Wayback Machine.
- ↑ http://www.britannica.com/eb/article-9043097
- ↑ http://noticiasinteresantes.blogcindario.com/2007/05/00724-el-ixcateco-un-idioma-a-punto-de-extinguirse-solo-lo-hablan-4-personas.html Arxivat 2012-01-31 a Wayback Machine.
- ↑ http://www.sorosoro.org/lixcateco
- ↑ Chan Eugene. «Ixcatec» (en anglès). Numeral Systems of the World's Languages: Oto-manguean numerals, 1998. Arxivat de l'original el 2011-05-13. [Consulta: 10 desembre 2013].
Bibliografia
[modifica]- Fernández de Miranda, María Teresa. Diccionario ixcateco. México: INAH, 1961. OCLC 25096289.
- Suaréz, Jorge. The Mesoamerican Indian Languages (en anglès). Cambridge: CUP, 1983.
Enllaços externs
[modifica]- Ixcateco, al web de la Comisión Nacional para el Desarrollo de los Pueblos Indios (Mèxic) Arxivat 2017-03-05 a Wayback Machine.
- Ixcateco a Native Languages.