[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Ixcateca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaIxcateca
xuani, xjwa
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants213 (2005)[1] 21 (2010)[2] 8 (2008)[3]
Autòcton deMèxic Mèxic
EstatOaxaca
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües otomangues
llengües popolocanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióSEP
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2ixc
ISO 639-3ixc Modifica el valor a Wikidata
Glottologixca1245 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueixc Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1265 Modifica el valor a Wikidata
IETFixc Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2057 Modifica el valor a Wikidata
Distribució del mixtec, i d'altres idiomes del voltant, entre els quals hi ha l'ixcateca

L'ixcateca (xjwa, xuani)[4] és una llengua popolocana pertanyent a la família de llengües otomang. Abans es creia parlat per la majoria dels membres de l'ètnia ixcateca,[5] no obstant això en estudis recents s'esmenta que de tota la comunitat, solament uns quants parlen aquesta llengua, i segons el Consejo Nacional para la Cultura y las Artes només en quedaven vuit parlants el 2008.[6][7] L'ixcateca pren el seu nom de la població on es concentren principalment: Santa María Ixcatlán, Oaxaca.

Es considera que la llengua ixcateca està circumscrita únicament a Santa María Ixcatlán, però altres dades assenyalen que aquesta llengua podria tenir presència també a Tuxtepec i Nuevo Soyaltepec.

Classificació

[modifica]

La classificació de l'ixcateca ha estat complexa. En les primeres temptatives se li va intentar associar al mixteca i al zapoteca. Finalment s'ha arribat a la conclusió que és una llengua molt propera al chocho, amb el qual forma part del grup de llengües popolocanes.

Característiques

[modifica]

Comparteix amb altres llengües otomang el caràcter de llengua tonal, la distinció de vocals allargades i curtes. Pel reduït de la seva comunitat lingüística, és una llengua en procés avançat d'extinció.

Fonologia

[modifica]

Vocals

[modifica]
Anterior Central Posterior
Tancada i ĩ u ũ
Mitjana e o õ
Oberta a ə̃

Breu vocabulari

[modifica]

Els numerals en ixcateca són:[8]

  • /hngu²/: un
  • /ju¹hu¹/: dos
  • /nĩ¹hẽ²/: tres
  • /njũ¹hũ¹/: quatre
  • /ʃʔõ¹/: cinc
  • /ʃhõ³/: sis
  • /ja¹tu²/: set
  • /hni²/: vuit
  • /nĩ¹njẽ²/: nou
  • /ʔu²te³/: deu

Referències

[modifica]
  1. INEGI, 2005, pàgina 41.
  2. INALI. «Población de 5 años y más hablante de alguna lengua indígena por variante lingüística según bilingüismo lengua indígena-español. Localidades con asentamientos históricos, 2000». Estadística básica de la población hablante de lenguas indígenas nacionales, 2010.
  3. Consejo Nacional para la Cultura y las Artes, "SÓLO QUEDAN OCHO HABLANTES DE XWJA O IXCATECO EN SANTA MARÍA IXCATLÁN, OAXACA", Press Release, May 27, 2008
  4. [enllaç sense format] http://www.e-mixteca.org/culturas-populares-huajuapan/sala-de-prensa/52.html Arxivat 2010-05-01 a Wayback Machine.
  5. [enllaç sense format] http://www.britannica.com/eb/article-9043097
  6. [enllaç sense format] http://noticiasinteresantes.blogcindario.com/2007/05/00724-el-ixcateco-un-idioma-a-punto-de-extinguirse-solo-lo-hablan-4-personas.html Arxivat 2012-01-31 a Wayback Machine.
  7. [enllaç sense format] http://www.sorosoro.org/lixcateco
  8. Chan Eugene. «Ixcatec» (en anglès). Numeral Systems of the World's Languages: Oto-manguean numerals, 1998. Arxivat de l'original el 2011-05-13. [Consulta: 10 desembre 2013].

Bibliografia

[modifica]
  • Fernández de Miranda, María Teresa. Diccionario ixcateco. México: INAH, 1961. OCLC 25096289. 
  • Suaréz, Jorge. The Mesoamerican Indian Languages (en anglès). Cambridge: CUP, 1983. 

Enllaços externs

[modifica]