Ishi
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 1860  Nord de Califòrnia (Califòrnia) | ||
| Mort | 25 març 1916 (55/56 anys) Universitat de Califòrnia a Berkeley (Califòrnia) | ||
| Causa de mort | tuberculosi | ||
| Grup ètnic | Yana | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | societat caçadora-recol·lectora | ||
| Premis | |||
 | |||
Ishi "persona" (1864 - 25 de març de 1916) fou el darrer indi yahi (subgrup dels yana). Amb la seva família, hagué d'amagar-se a la muntanya, i restà fugitiu des del 1871. Fou trobat casualment el 1911 a Oroville (Califòrnia), als peus de la muntanya Lassen. Des d'aleshores fins a la seva mort, va residir al museu d'Antropologia de la Universitat de Califòrnia. Allí va col·laborar amb els antropòlegs Kroeber i Waterman, que van codificar la seva llengua i recolliren els seus costums i llegendes. En morir de tuberculosi, Theodora Kroeber compongué Ishi in Two Worlds: A Biography of the Last Wild Indian in North America.[1][2][3] El 1999, les seves despulles foren lliurades a membres de la tribu yana.
Biografia
[modifica]
El 1865,[4] Ishi i la seva família van ser atacats en la massacre de Three Knolls, en què van morir 40 membres de la seva tribu. Encara que 33 yahi's van sobreviure i van escapar, els ramaders van matar a la meitat dels supervivents. Els últims supervivents, inclosos Ishi i la seva família, es van amagar durant els següents 44 anys. Es creia que la seva tribu s'havia extingit.[5] Abans de la Febre de l'Or de Califòrnia de 1848-1855, la població Yahi ascendia a 404 persones a Califòrnia, però el total de Yana a la regió més àmplia era de 2.997.[6]
La febre de l'or va atreure a desenes de milers de miners i colons al nord de Califòrnia, pressionant a les poblacions natives. Les mines d'or van malmetre els subministraments d'aigua, matant els peixos i provocant l'abandonament dels cérvols a la zona. Els colons van portar noves malalties infeccioses, com la verola i el xarampió.[7] El poble Yana de nord es va extingir, mentre que les poblacions del centre i del sud (que més tard van formar part de la ranxeria Redding) i les poblacions Yahi van disminuir dràsticament. En 1865, els colons van atacar als Yahi mentre dormien.[8]
A finals de 1908, un grup de topògrafs va donar amb el campament habitat per dos homes, una dona de mitjana edat i una dona gran. Aquests eren Ishi, el seu oncle, la seva germana menor i la seva mare, respectivament. Els tres primers van fugir, mentre que l'última es va amagar amb mantes per evitar ser detectada, ja que estava malalta i no podia fugir. Els topògrafs van saquejar el campament, i la mare de Ishi va morir poc després del seu retorn. La seva germana i el seu oncle mai van tornar.[9]
Referències
[modifica]
- ↑ Makoni, Sinfree «Book Review». Journal of Multilingual and Multicultural Development, 27, 3, 15-05-2006, pàg. 260–262. DOI: 10.1080/01434630608668780. ISSN: 0143-4632.
- ↑ O'Connor, John J. «TV: ‘Ishi,’ a Chronicle Of the Yahi Indian Tribe - The New York Times» (en anglès). New York Times, 22-04-2019. Arxivat de l'original el 22 abril 2019. [Consulta: 2 agost 2021].
- ↑ «Makers of HBO's 'Tribe' Given a Warm Reception - Los Angeles Times» (en anglès). The Los Angeles Times, 04-03-2014. Arxivat de l'original el 4 març 2014. [Consulta: 2 agost 2021].
- ↑ «California State Parks» (en anglès). [Consulta: 2 agost 2021].
- ↑ «ISHI: A Real-Life Last Of The Mohicans» (en anglès). Mohican Press. [Consulta: 2 agost 2021].
- ↑ Rockafellar, Nancy. «The Story of Ishi - Special Topics - A History of UCSF» (en anglès). A History of UCSF. [Consulta: 2 agost 2021]. «El traductor de Yahi, Sam Batwai, Alfred L. Kroeber, i Ishi, fotografiats en Parnassus el 1911... Zona de Deer Creek de comtat de Tehama... 10 de desembre de 1914 a 1 de febrer de 1915: Ishi hospitalitzat durant 62 dies, primer diagnòstic de tuberculosi a principis de 1915. Estiu de 1915: Treball de lingüística amb Edward Sapir; Ishi es queda amb Watermans a Berkeley durant tres mesos i és "cuidadosament atès". 22 d'agost de 1915: Ishi és hospitalitzat durant sis setmanes, després és traslladat al Museu d'Antropologia»
- ↑ «Ishi» (en anglès). biography.yourdictionary.com. [Consulta: 2 agost 2021].
- ↑ Thornton, Russell. American Indian holocaust and survival : a population history since 1492. 1st ed. Norman: University of Oklahoma Press, 1987, p. 110. ISBN 978-0-8061-2074-4.
- ↑ Kamiya, Gary. «Ishi, last 'wild' Indian, found refuge in S.F.» (en anglès americà). SFGATE, 06-09-2014. [Consulta: 2 agost 2021]. «A finals de la dècada de 1860, quan Ishi era un nen petit, el ramader anomenat Norman Kingsley i tres blancs van matar a 30 yahi's, inclosos nadons i nens petits, en una cova de Mill Creek. Enmig de la matança, Kingsley va canviar el seu rifle Spencer del 56 per un revòlver Smith and Wesson del 38, perquè el rifle "els destrossava molt", especialment als nadons.»