Isabel Andreu de Aguilar
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 novembre 1887 Fajardo (Puerto Rico) |
| Mort | 7 abril 1948 (60 anys) |
 Senadora de Puerto Rico | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Puerto Rico Universitat de Colúmbia |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, activista, filantropa, educadora, suffragette |
 | |
Isabel Andreu de Aguilar (nom de naixement Isabel Andreu y Blanco; Fajardo, 15 de novembre de 1887 - 7 d'abril de 1948) fou una escriptora, educadora, sufragista i activista pels drets de les dones porto-riquenyes. Va participar en la fundació de la «Lliga Feminista de Puerto Rico» i fou co-fundadora de l'«Associació de Dones Llicenciades» de la Universitat de Puerto Rico. Va ser la segona presidenta de l'«Associació de Dones Sufragistes de Puerto Rico» i una de les primeres dones en presentar-se per a un lloc al Senat una vegada aconseguit el sufragi.
Biografia
[modifica]Isabel Andreu y Blanco era filla del mallorquí Cristóbal Andreu Comendador i de la porto-riquenya Blanca Irene Blanco Guzmán.[1] Va néixer durant el període en què l'illa era un districte administratiu d'Espanya[2] i el seu pare va arribar a ser alcalde de Fajardo. Després d'anar a l'escola elemental, va guanyar una beca per assistir a Escola Normal el 1902, graduant-se el 1907 com una de les primeres antigues alumnes de l'Escola Normal de la Universitat de Puerto Rico.
Andreu va començar a treballar com a mestre en l'escola model afiliada amb la universitat, però aviat va retornar a Fajardo. El 1917, va formar part de la junta directiva de la biblioteca Carnegie just quan va ser creada i esdevingué la vicepresidenta de la Lliga Feminista Porto-riquenya, fundada per Ana Roqué (1853-1933).[1] La Lliga intentava obtenir el dret de vot de les dones i quan el seu senador local, Antonio Rafael Barceló, va rebutjar parlar de l'assumpte, Andreu, María L. de Ashford i Milagros Benet de Mewton van anar a advocar el seu cas a Washington DC.[3] El 1921, l'organització va canviar el seu nom a «Lliga Social Sufragista» que va expandir la plataforma pel sufragi femení cap a una plena participació cívica i política.[4] El 1924, Andreu, juntament amb Rosario Belber, Maria Cadilla de Martínez, Luisa Callejo, Beatriz Lasalle, Ana López de Vélez, Roqué, i Amina Tió de Malaret van dimitir de la Lliga per diferències ideològiques. L'any següent Roqué i Andreu van formar la «Associació Porto-riquenya de Dones Sufragistes». El quid de la ruptura ideològica fou que si s'estenia el vot a les dones s'hauria d'incloure el sufragi universal o s'hauria de restringir només a dones amb educació.[5] Andreu i Roqué van afavorir l'educació com a requisit previ a votar.[6] El 1925, Andreu va ser fixada per servir en la Junta Directiva de la Universitat de Puerto Rico.[1]
El 1929, Isabel Andreu va ser seleccionada com a presidenta de l'Associació de Dones Sufragistes i van aconseguir el vot per dones cultes.[1] El 1932, va concórrer com a Senadora pel Partit Liberal,[7] la primera dona que ho va fer,[8], que advocava per la independència absoluta de Puerto Rico. Després de perdre l'elecció, va retornar a l'escola on va completar un Bachelor d'Educació a la Universitat de Puerto Rico el 1935.[1] Més tard va estudiar sociologia a la Universitat de Colúmbia,[9] i després es va graduar amb un Master en arts especialitzant-se en educació d'adults.[1] El 1936, Andreu i altres dones professionals van fundar l'«Associació de Dones Llicenciades» de la Universitat de Puerto Rico amb els objectius de millorar el desenvolupament professional, acadèmic i cultural dels seus membres i de la universitat.[10] Al llarg dels 1930s i 1940s, va continuar els seus fideïcomisos amb la Biblioteca i Universitat, així com fent conferències[11] i escrivint sobre educació, els drets de les dones i l'alfabetització d'adults.[12] Andreu va morir el 7 d'abril de 1948[1] i pòstumament, un edifici a la Universitat de Colúmbia porta el seu nom,[13] així com un carrer a San Juan.[14]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Grupo Editorial EPRL, 2010.
- ↑ Morris, 1995, p. 21.
- ↑ Roy-Féquière, 2004, p. 61.
- ↑ Barceló-Miller, 2015, p. 128-129.
- ↑ Barceló-Miller, 2015, p. 131.
- ↑ Barceló-Miller, 2015, p. 132.
- ↑ Barceló-Miller, 2015, p. 138.
- ↑ Grant, 1932, p. 89.
- ↑ Barnard Bulletin, 1935, p. 2.
- ↑ Roy-Féquière, 2004, p. 77.
- ↑ The Brooklyn Daily Eagle, 1943, p. 19.
- ↑ Roy-Féquière, 2004, p. 93.
- ↑ The Terre Haute Star, 1958, p. 2.
- ↑ Advanced Technology Institute, 2016.
Bibliografia
[modifica]- Barceló-Miller, María de Fátima. «Halfhearted Solidarity: Women Workers and the Women's Suffrage Movement in Puerto Rico During the 1920s». A: Puerto Rican Women's History: New Perspectives. London, England: Routledge, 2015. ISBN 978-1-317-46160-9.
- «Porto Rican Women Out for Reform». Brooklyn Eagle Magazine [Brooklyn, New York], 02-10-1932 [Consulta: 19 març 2016].
- Grupo Editorial EPRL. «Andreu de Aguilar, Isabel». Fundación Puertorriqueña de las Humanidades, 08-07-2010. Arxivat de l'original el 16 de març 2014. [Consulta: 16 març 2014].
- Morris, Nancy. Puerto Rico: Culture, Politics, and Identity. Westport, Connecticut: Praeger/Greenwood, 1995. ISBN 978-0-275-95452-9.
- Roy-Féquière, Magali. Women, Creole Identity, and Intellectual Life in Early Twentieth-century Puerto Rico. Philadelphia, Pennsylvania: Temple University Press, 2004. ISBN 978-1-59213-231-7.
- «Dr. D. M. Sharpe». The Terre Haute Star [Terre Haute, Indiana], 15-08-1958 [Consulta: 19 març 2016].
- «IAT–Institute Advanced Technology San Juan» (en castellà). San Juan, Puerto Rico: Venues San Juan, 2016. [Consulta: 19 març 2016].
- «Spanish Department». Barnard Bulletin [Brooklyn, New York], 19-11-1935 [Consulta: 19 març 2016].
- «To Discuss Puerto Rico». The Brooklyn Daily Eagle [Brooklyn, New York], 23-05-1943 [Consulta: 19 març 2016].