Isòtops del neptuni

El neptuni (Np) no té cap isòtop estable. S'han caracteritzat 19 radioisòtops del neptuni, els més estables dels quals són el ²³⁷Np amb un període de semidesintegració de 2,14 milions d'anys, el ²³⁶Np amb un període de semidesintegració de 154.000 anys, i el ²³⁵Np amb un període de semidesintegració de 396,1 dies. La resta d'isòtops radioactius tenen períodes de semidesintegració de menys de 4,5 dies, i la majoria d'ells per sota dels 50 minuts. Aquest element té quatre metaestats, el més estable dels quals és el ^236mNp (t_½ 22,5 hores).

Els isòtops de neptuni varien en massa atòmica dels 225,0339 u del ²²⁵Np als 244,068 u del ²⁴⁴Np. El mode de desintegració primari abans de l'isòtop més estable és la captura electrònica (amb força emissió alfa), i el mode primari després és l'emissió beta. El producte de desintegració abans del ²³⁷Np són isòtops de l'element 92, l'urani (No obstant l'emissió alfa produeix element 91 protoactini) i el producte de desintegració després són isòtops de l'element 94 plutoni

El ²³⁷Np es desintegra via la sèrie del neptuni a tal·li, a diferència de la majoria d'altres actínids, que es desintegren a isòtops del plom.

Recentment es va mostrar que el ²²⁵Np era capaç de sostenir una reacció en cadena amb neutrons ràpids, com en una arma nuclear.^[1] Això no obstant, té una baixa probabilitat de fissió per bombardejos amb neutrons tèrmics, fet que el fa poc adient com a combustible per a plantes nuclears.

El ²³⁷Np és l'únic isòtop del neptuni que es produeix en quantitat significativa en el cicle del combustible nuclear, per successives captures neutròniques sobre l'urani 235 i l'urani 236, o reaccions (n,2n) on el neutró ràpid colpeja ocasionalment un neutró solt de l'urani 238 o d'isòtops del plutoni. A llarg termini, el ²³⁷Np també forma americi 241 com a producte de desintegració.

• Els valors marcats amb # no estan derivats únicament de dades experimentals, sinó que en part es basen en tendències sistemàtiques. Els espins amb arguments d'assignació febles es troben entre parèntesis.
• Les incerteses es troben en forma concisa entre parèntesis després dels últims dígits corresponents. Els valors d'incertesa indiquen una desviació estàndard, tret de la composició isotòpica i la massa atòmica estàndard de la IUPAC, que utilitzen incerteses expandides.

• Masses isotòpiques de l'Ame2003 Atomic Mass Evaluation Arxivat 2008-09-23 a Wayback Machine. by G. Audi, A.H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon in Nuclear Physics A729 (2003).
• Composicions isotòpiques i masses atòmiques estàndard de Atomic weights of the elements. Review 2000 (IUPAC Technical Report). Pure Appl. Chem. Vol. 75, No. 6, pp. 683-800, (2003) and Atomic Weights Revised (2005) Arxivat 2008-03-05 a Wayback Machine..
• Semivida, espín i dades d'isomers triades d'aquestes fonts:
  • Audi, Bersillon, Blachot, Wapstra. The Nubase2003 evaluation of nuclear and decay properties, Nuc. Phys. A 729, pp. 3-128 (2003).
  • National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory. Information extracted from the NuDat 2.1 database (retrieved Sept. 2005).
  • David R. Lide (ed.), Norman E. Holden in CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th Edition, online version. CRC Press. Boca Raton, Florida (2005). Section 11, Table of the Isotopes.