Ikea
Botiga d'IKEA a Suècia | |||||
Epònim | Ingvar Kamprad, Elmtaryd i Agunnaryd | ||||
---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||
Tipus | cadena de botigues de mobles marca comercial | ||||
Indústria | fabricació, disseny i comerç al detall | ||||
Història | |||||
Creació | 28 juliol 1943, Älmhult | ||||
Fundador | Ingvar Kamprad | ||||
Activitat | |||||
Produeix | moble en kit, matalàs, electrodomèstic, moble, estri de cuina, decoració d'interior, roba blanca i sofà | ||||
Lloc web | ikea.com | ||||
IKEA és una multinacional d'origen suec centrada en la venda de mobles i altres objectes domèstics a preus reduïts, que hom ha de muntar per si mateix.[1]
El concepte clau de l'èxit d'aquest model de negoci consisteix a oferir articles de qualitat i disseny a un baix preu, però sense renunciar a certes exigències en el procés de producció, com ara la prohibició del treball infantil (la presència del qual en països asiàtics que el proveïen amb catifes havia generat polèmica a Suècia). El fet que hom compri els productes desmuntats els fa més barats perquè redueix la mà d'obra necessària així com el volum de transport i emmagatzematge. Considerat com a llibre, el catàleg d'IKEA, que conté uns 12.000 productes, és el segon més distribuït després de la Bíblia, amb cent milions de còpies produïdes anualment.
IKEA és un acrònim format per les inicials del fundador (Ingvar Kamprad), la masia (Elmtaryd) i el poble (Agunnaryd) on va créixer: Ingvar Kamprad Elmtaryd i Agunnaryd.[1] A diversos països, però, hom ha trobat altres possibles significats humorístics a aquest acrònim:
- Ik koop echt alles (ho compro realment tot), als Països Baixos.
- Idioten kaufen einfach alles o Idioten kaufen eben alles (idiotes compren realment de tot), als països de parla alemanya.
Història
[modifica]L'empresa fou fundada el 1943 pel suec Ingvar Kamprad amb 17 anys, havent acumulat un petit capital amb la venda a petita escala de productes a pagesos de la rodalia. L'empresa es dedica a la importació i venda d'articles d'oficina. L'any 1948 començà a vendre per correspondència mobles fabricats per artesans locals.[2] Durant els anys 50 l'empresa adoptà l'actual estructura, amb local de mostra dels mobles comprables i auto-muntatge. L'any 1952 IKEA ja només es dedicava a la venda de mobles per correspondència. Un any més tard, muntà una exposició permanent dels mobles en una fàbrica vella a fi que la gent pogués avaluar-los abans de comprar-los.[2] També aquest any, Gillis Lundgren, un treballador d'IKEA, tingué la idea d'enviar el mobles embalats en paquets plans, fet que permet una disminució molt important dels costos de transport (que, per aquella època, encara assumia l'empresa). A finals dels anys 50, l'empresa ja realitzava un volum molt important de vendes. L'any 1961, en plena guerra freda, arribà a un acord amb l'agència estatal polonesa d'exportacions, perquè li subministrés mobles a preus més reduïts que els proveïdors de l'Europa de l'oest (els salaris a Polònia eren quatre vegades més baixos que a Suècia)[2] Aquesta col·laboració amb el govern polonès finalitzà els anys 90 amb la desaparició del govern comunista en aquest país. El 1963 s'obrí la primera botiga fora de Suècia a Asker, un suburbi d'Oslo, Noruega.[1] L'any 1971 s'incendià la botiga d'Estocolm i, amb la indemnització de la companyia d'assegurances, es reconstruí la botiga amb un model que faria fortuna: per un costat l'exposició, un restaurant i una àrea de jocs per nens i, per l'altre, un magatzem on el client recollia el mobles.[2] El 1973, amb l'obertura d'un establiment a Zúric, IKEA traspassà per primer cop l'àmbit d'Escandinàvia. Seguiren, entre altres, Alemanya (1974), Austràlia (1975), el Canadà (1976), els EUA (1985), la Xina (1998), Rússia (2000) i el Japó (2006).[1]
A març de 2021, IKEA tenia 422 establiments IKEA a 50 països.[3] El primer centre IKEA obert a Catalunya va ser al Centre Comercial Montigalà, situat a Badalona, el 15 de maig de 1996,[4] sent la primera gran botiga a l'estat Espanyol,[1] tot i que abans ja s'havien obert petites franquícies a Canàries i Balears.[5] L’any 2003 obrí el centre d’Hospitalet de Llobregat i el 2013 el de Sabadell.[1] D’altra banda, des del centre logístic de Valls (2003), distribueix els seus productes a tota la península Ibèrica.[1] A Catalunya, ocupa directament unes 2.000 persones.[1]
Model de negoci
[modifica]Sovint s'intenta explicar l'èxit de IKEA per un conjunt d'innovacions, fonamentalment l'embalatge pla dels mobles i el seu lliurament en la botiga, amb el que l'empresa s'estalviava costos en el transport i muntatge. Tanmateix, segons els acadèmics Michel Villette i Catherine Vuillermot,[2] el procés va ser a la inversa: l'èxit inicial de l'empresa li va permetre tenir els recursos necessaris per poder aprofitar la innovació, que no es va posar a punt fins a l'any 1971. Un factor clau de l'èxit anterior a 1971, va ser "la compra massiva de mobles a baix preu a Polònia, gràcies a una hàbil col·laboració amb les autoritats comunistes. [...] IKEA no existiria avui sense aquest fet"[2] Un altre factor clau va ser l'incendi del magatzem d'Estocolm que va permetre a IKEA reconstruir-lo amb la indemnització de l'assegurança i "corregir els seus errors [en el disseny de la primera botiga] a baix cost construint la botiga ideal, adossada a un magatzem on els clients podien retirar directament els seus mobles tots embalats i transportar-los fins a casa seva (1971)".[2] Per tant, segons aquests investigadors, l'acumulació inicial de capital que va permetre a IKEA beneficiar-se de la innovació implementada més tard (1971), no va tenir res a veure amb cap innovació, sinó amb l'habilitat comercial de negociar i arribar a un acord amb les autoritats comunistes de Polònia que va permetre a IKEA utilitzar al clàssic mecanisme de comprar a un lloc barat (Polònia) i vendre en un lloc car (Escandinàvia). Les innovacions completades el 1971 "no permeten explicar l'èxit inicial, sinó només la seva extensió i la seva ampliació".[2]
Estructura de la botiga
[modifica]IKEA tendeix a col·locar-se als afores de les grans ciutats, a prop dels grans eixos de comunicació, preferentment autopistes. El fet que el client s'endugui i munti els mobles empeny cap a l'ús del cotxe com a mitjà habitual de visita a l'establiment. Als Estats Units, l'obertura d'una nova botiga IKEA sol anar acompanyada d'un increment espectacular dels embussos de trànsit a l'àrea del voltant. Ultra un gran aparcament, l'estructura típica de la botiga és darrerament un gran bloc blau amb poques finestres. Sovint està dissenyada amb un trajecte unidireccional obligatori, que força els clients a travessar-ne totes les seccions abans d'arribar a les caixes. Típicament, la botiga inclou també un restaurant de menjar suec.
Bibliografia
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Ikea». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Villette, Michel; Vuillermot, Catherine. Portrait de l'homme d'affaires en prédateur (en francès). París: La Découverte, 2007:127 i ss.
- ↑ «IKEA Faits et chiffres 2018».
- ↑ «Hoy abre IKEA.». La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó, 15-05-1996. [Consulta: 23 juny 2018].
- ↑ Macpherson, Ana. «La mayor multinacional del mueble abrirá en Montigalà». La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó, 04-03-1996. [Consulta: 23 juny 2018].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- IKEA – Web oficial (en diverses llengües, testimonialment en català)