[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Ignazio Danti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIgnazio Danti

Retrat d'Ignazio Danti per Bartolomeo Passerotti (Bolonya 1529-1592). Musée des Beaux-Arts de Brest. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Egnatio Danti Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Pellegrino Danti Rainaldi Modifica el valor a Wikidata
30 abril 1536 (<29 abril 1536) Modifica el valor a Wikidata
Perusa (Estats Pontificis) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 octubre 1586 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Alatri (Estats Pontificis) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaConcatedral de Sant Pau Apòstol 41° 43′ 30″ N, 13° 20′ 39″ E / 41.725°N,13.3442°E / 41.725; 13.3442 Modifica el valor a Wikidata
Bisbe diocesà Alatri
14 novembre 1583 – 1586
← Pietro Franchi GiannuzziBonaventura Furlani →
Diòcesi: bisbat d'Alatri
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perReforma del calendari
Activitat
Lloc de treball Florència
Bolonya
Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbisbe catòlic (1583–), catedràtic, cosmògraf, filòsof, sacerdot catòlic, cartògraf, matemàtic, astrònom Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Bolonya (1575–1580)
Universitat de Pisa (1569–1571) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsGiulio Danti Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióInnocenci IX Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesGiulio Danti Modifica el valor a Wikidata  i Biancafiore degli Alberti Modifica el valor a Wikidata
GermansVincenzo Danti
Girolamo Danti Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 229987757 Modifica els identificadors a Wikidata

Ignazio o Egnatio Danti (nom de naixement: Pellegrino Rainaldi) va ser un matemàtic i cartògraf italià, del segle xvi.

Vida

[modifica]

Ignazio Danti va néixer en una família d'artistes amb habilitats matemàtiques; tant el seu pare com el seu avi eren arquitectes i orfebres i tenien com a malnom Danti malgrat tenir com cognom Rainaldi.[1] El seu nom de bateig va ser, doncs, Pellegrino Rainaldi, però a més d'utilitzar normalment el malnom en lloc del cognom, també va canviar el seu nom per Ignazio quan va entrar en l'orde dels dominics. El seu pare i una tia, anomenada Teodora, van ser els seus mestres de petit.

El 1555 va ingressar als dominics i va seguir estudis a la universitat de Perusa, inclinant-se per l'estudi de les matemàtiques, l'astronomia i la cartografia, a més de la teologia que havia d'estudiar com frare dominic.

El seu germà, Vincenzo, sis anys més gran era un escultor reconegut a la cort dels Mèdici. Probablement per això, Cosme I de Mèdici el va cridar a la cort florentina per a ser cosmògraf de la cort[2] A Florència, Danti vivia al convent dominic de Santa Maria Novella on va dissenyar el 1574 l'esfera armil·lar i el gnòmon que es troben a esquerra i dreta de la façana[3] i la coneguda meridiana solar que projecta la llum solar a l'interior del temple.

El 1569, Cosme I, el nomena professor de matemàtiques a la Universitat de Pisa i també continua sent professor dels fills de Cosme I. Després de la mort del duc, Danti és obligat a abandonar Florència el 1575. Se'n va a Bolonya, on el senat l'anomena catedràtic de matemàtiques de la seva Universitat.[4]

El 1580, el papa Gregori XIII el crida per a exercir com cosmògraf pontifici i participarà en els treballs finals de la comissió de reforma del calendari dirigida per Clavius. El mateix papa el nomena bisbe d'Alatri tres anys més tard, càrrec en el qual romandrà fins a la seva mort.

En ser nomenat bisbe el 1583 i abandonar la seva càtedra de Bolonya, Galileo Galilei va sol·licitar la càtedra de matemàtiques, però li va ser denegada pel senat bolonyès, que la va atorgar a Pietro Cataldi.

Obra

[modifica]
Euclides, Optica, tradotta dal R.P.M. Egnatio Danti
Mapa d'Indoxina i les illes d'Indonèsia (1573). Palazzo Vecchio, Florència

Les obres més conegudes de Danti, són els planells murals dels salons de mapes del Palazzo Vecchio (Florència)[5] i dels palaus vaticans (Roma).[6]

També va escriure els següents llibres:

  • 1569: Trattato dell'uso et della fabrica dell'astrolabio con l'aggiunta del planisfero del Rojas
  • 1572: La sfera di messer Giovanni Sacrobosco
  • 1573: La sfera di Proclo Liceo
  • 1573: Trattato dell'vso della sfera
  • 1573: La prospettiva di Euclide
  • 1576: Vsvs et tractatio gnomonis magni
  • 1577: Le scienze mathematiche ridotte in tavole
  • 1578: Anemographia
  • 1583: Le due regole della prospettiva pratica
  • 1586: Trattato del radio latino

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]