Ida de Bernícia

Ida

Representació d'Ida en el llibre Heptarquia saxona de John Speed.
Nom original	(en) Ida of Bernicia
Biografia
Naixement	segle V
Mort	559
rei de Bernícia
c. 547 – 559
← cap Glappa →
Activitat
Ocupació	governant
Família
Cònjuge	Bearnoch
Fills	Adda Æthelric Theodric Eadric/Bealric Theodhere Osmere Ocga Alric Ecca Oswald Sogor Sogothere
Pare	Eoppa
Llista Rei de Bernícia 547 – 559 – Glappa de Bernícia →

Ida, mort el 559, és el primer rei conegut del regne angle de Bernícia, situat al nord-est del que avui és Anglaterra. Governà durant dotze anys, del 547 al 559.

Si bé no se sap massa de la seva vida o del seu regnat, fou el fundador d'una dinastia de la qual molts reis posteriors del nord d'Anglaterra i del sud d'Escòcia reclamarien procedència.

Fou fill d'Eoppa, net d'Esa.^[1]i segons la Historia Brittonum fou el primer rei de Bernícia.^[2] Hauria estat el constructor de la capital berniciana, Bamburgh.^[1] Fou el prolífic pare de dotze fills, sis dels quals foren reis i lluitaren contra la resistència britona a la conquesta dels angles.^[3] El seu net Etelfred fou el primer rei de Northúmbria, i aconseguí expandir Bernícia més enllà de les fronteres d'Ida, que es limitaven a la costa.

Alguns autors del segle xviii i XIX, entre els quals està Lewis Morris, van identificar Ida amb un personatge de la llegenda gal·lesa anomenat Fflamddwyn («El Portador de la Flama»).^[4] Aquest era un líder anglosaxó que va presentar oposició a Urien Rheged i als seus fills, en particular a Owain, que el va matar amb l'espasa. La historiadora Rachel Bromwich ha fet notar que no hi ha prou informació que doni suport a aquesta identificació.^[5] Altres escriptors, com Thomas Stephens i William Forbes Skene, identifiquen Fflamddwyn amb el fill d'Ida, Theodric, basats en alguns paràgrafs dels textos sobre genealogies de reis, on s'esmenten batalles de Theodric contra Urien i els seus fills.^[4]

Durant el regnat d'Ida, Bernícia encara era un territori reduït a la costa.[9]No va ser fins a l'època del seu net Æthelfrith, que el reialme es va expandir terra endins, cap a l'oest. Això es pot comprovar per les descripcions, en la Historia Brittonum, de lluites entre la gent de Bernícia i els britans. També se sap per la manca de proves arqueològiques relacionades amb els anglosaxons del segle VI en l'àrea interior de Bernícia.^[6]

• Bromwich, Rachel. Trioedd Ynys Prydein: The Triads of the Island of Britain. University of Wales Press, 2006. ISBN 0-7083-1386-8. 
• Fletcher, Richard. Who's Who in Roman Britain and Anglo-Saxon England. Shepheard-Walwyn, 1989. ISBN 0-85683-089-5. 
• Morris-Jones, John «Taliesin». Y Cymmrodor, 28, 1918.