Icosaedrita

Icosaedrita
Fórmula química	Al63Cu24Fe13
Epònim	icosaedre
Localitat tipus	Meteorit Khatyrka, Rierol Listvenitovyi, Riu Khatyrka, Melange tectònica Chetkinvaiam, Massís Iomrautvaam, Koryak Upland (Koriak; Koriakskhiye), Koriàkia, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria	elements natius
Propietats
Sistema cristal·lí	icosaèdric
Grup puntual	5 3m - grup de simetria puntual
Color	gris-negre fosc
Fractura	irregular, desigual
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	gris
Diafanitat	opaca
Propietats òptiques	isotròpica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2010-042
Símbol	Ihd
Referències	[1]

La icosaedrita és un mineral de la classe dels elements natius. Rep el seu nom per la simetria icosaèdrica del seu arranjament atòmic intern, tal com s'observa en el seu patró de difracció.

La icosaedrita és un element de fórmula química Al₆₃Cu₂₄Fe₁₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2010.

És el primer quasicristall descrit com una espècie mineral. L'any 2011, Dan Shechtman va rebre el Premi Nobel de Química pel seu descobriment del primer quasicristall. L'any anterior, aquesta espècie de Luca Bindi, el primer quasicristall d'origen natural, va ser aprovat com a nou mineral per la Comissió de Nous Minerals i Classificació Mineral, amb el codi IMA2010-042. El 2012, el grup de Bindi va publicar proves que la icosaedrita natural és d'origen extraterrestre. Es forma amb altres aliatges de coure, alumini i ferro, i un conjunt de silicats i òxids com el diòpsid, la forsterita, l'espinel·la i l'stishovita, un polimorf de SiO₂ d'extremadament alta pressió que conté icosaedrita com a inclusions. La formació i la composició d'isòtops d'oxigen són coherents amb la formació fora de la Terra, concretament en una inclusió rica en calci i alumini en un meteorit condritic CV3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz la icosaedrita pertany a «01.AA - Metalls i aliatges intermetàl·lics de la família coure-cupalita» juntament amb els següents minerals: alumini, coure, or, plom, níquel, plata, steinhardtita, auricuprur, cuproaurur, tetraauricuprur, anyuiïta, khatyrkita, novodneprita, cupalita, hunchunita, stolperita, hollisterita, kryachkoïta i proxidecagonita.

Va ser descoberta al meteorit Khatyrka, una condrita carbonatada trobada l'any 2011 al rierol Listvenitovyi, al massís Iomrautvaam, dins el Districte Federal de l'Extrem Orient, a Rússia. Al meteorit han estat trobades més d'una trentena d'espècies minerals diferents, de les quals 8 han estat descobertes a la seva composició.^[2]