Hyōjōshū

Hyōjōshū

Dades
Tipus	càrrec
Història
Creació	1225
Fundador	Hōjō Yasutoki (en)

El Hyōjōshū (評定衆) va ser el Consell d'estat que va existir durant el shogunat Kamakura i el shogunat Ashikaga al Japó. Dins el sistema bakufu, el Hyōjōshū era un òrgan parlamentari, administratiu i judicial d'alt nivell, on participaven els estadistes, guerrers i erudits més importants. Només per sobre del Hyōjōshū es trobava el shōgun, el seu regent (shikken) i el seu respectiu consignatari (rensho).^[1]

Si més no el Hyōjōshū era un prototip de parlament, les decisions més significatives estaven supeditades pel shikken, incloent la convocatòria de reunions, la presa de decisions judicials i el nomenament o remoció dels membres; no era un òrgan independent, i estava sota els designis del clan Hōjō, que també controlava els llocs claus del shogunat.^[2]

Aquest òrgan va ser creat el 1225 pel shikken Hōjō Yasutoki, com un reemplaçament del Jūsannin no Gōgisei («sistema del consell de 13 homes») que havia estat fundat pel shōgun Minamoto no Yoritomo el 1199. La diferència amb el Hyōjōshū és que va ser un òrgan consultiu que representava les veus dels vassalls del shogunat, ampliant el poder efectiu del govern militar. Les decisions es prenien amb el vot majoritari.^[1]

Inicialment, el cos estava conformat per 11 membres, amb augments progressius des del 1232: el 1242 el conformaven 19 membres, i el 1284 va augmentar a 28 membres. Tots els integrants del Hyōjōshū eren homes adults amb experiència en assumptes del shogunat. Dels 11 membres inicials, vuit van ser buròcrates (tres membres del clan Miyoshi, dos del clan Nikaidō i la resta d'altres clans aliats a Yasutoki), i els altres tres van ser guerrers associats amb el shogunat.^[2]

Malgrat que en la fase inicial de l'òrgan existien més buròcrates que guerrers per raons pràctiques, eventualment durant l'acreixement del Hyōjōshū cap a la dècada de 1230, es va permetre l'ingrés de més guerrers, sobretot de clans que no tenien veu en el shogunat com Chiba, Sasaki, Iūki, Koyama, Mutō o Ashikaga. No obstant, això va generar problemes amb l'adaptació dels samurais a l'entorn burocràtic, on era normal que els guerrers renunciaven aviat al Hyōjōshū, arribant a existir casos com el del samurai Iūki Tomomitsu el 1235, que va renunciar per la seva incapacitat de destriar en els assumptes del consell.^[2]

Si bé els buròcrates estaven en una millor posició com a membres del Hyōjōshū que els guerrers (alguns romanent al voltant d'una dècada), Yasutoki va mantenir la idea de tenir representació dels guerrers en el consell, però el 1239 els guerrers provenien del seu propi clan. Durant aquest any, es van fer designacions a tres buròcrates i cinc guerrers, quatre d'ells pertanyents al clan Hōjō i el cinquè Adachi Yoshikage, primer membre d'aquest clan a ingressar al consell, però molt aliat als Hōjō. El punt de fallida va ser que un dels Hōjō recentment nomenats fou un jove de 17 anys i sense experiència, Hōjō Tsunetoki, que estava destinat a ser el proper regent; això va provocar la fúria dels altres membres, ja que estava sobrepassant la representació del clan Hōjō en el consell, amb membres que no precisament eren erudits o experts en la matèria.^[2]

Durant la regència de Yasutoki, el Hyōjōshū es va mantenir com un òrgan administratiu i judicial funcional, però amb la mort d'aquest el 1242 van aflorar els ressentiments d'altres clans sobre els Hōjō. El 1246 Tsunetoki va traspassar de manera secreta el càrrec de regent al seu germà Hōjō Tokiyori, generant un ambient d'insatisfacció i va desencadenar un intent de cop planificat per l'antic shogun Kujō Yoritsune, però que Tokiyori va aconseguir aixafar, i en la purga posterior va destituir a quatre membres del Hyōjōshū, incloent un fundador, Gotō Mototsuna. El 1247, el clan Miura, que tenia certa influència partisana en el consell, es va rebel·lar contra Tokiyori, però van ser derrotats i purgats.^[2]

Després de 1247, els buròcrates seguien sent nomenats en el Hyōjōshū per meritocràcia, mentre que els guerrers havien d'acceptar el seu rol dins d'un ambient dominat totalment pel clan Hōjō; no obstant això, van sorgir dos nous canvis. El 1248, els membres del Hyōjōshū van ser dividits en membres junior i sènior sota el control del shikken o del rensho, prenent com a criteri l'edat i l'experiència del membre. El regent podia tenir reunions tant amb cada secció per separat o com en conjunt. Després, el 1249, Tokiyori va crear el Hikitsukeshū, que es convertiria en un òrgan judicial de suport del Hyōjōshū, que rebia una major quantitat de demandes judicials.^[3][2] El Hikitsukeshū estava format inicialment per membres selectes del Hyōjōshū i altres exclusius del Hikitsukeshū, dividits entre tres i sis tribunals, que s'encarregaven d'establir els fets del cas i aquests el passaven al Hyōjōshū que feia la interpretació de les lleis, fent més expedit el procés judicial.^[3]

Amb aquests canvis, el Hyōjōshū va augmentar la seva capacitat administrativa però va apuntalar el domini del clan Hōjō, minimitzant qualsevol oposició política. Dels membres del clan Hōjō representats en el consell, tècnicament eren 'veus' del regent, i estaven representats sobretot per una sensació d'unitat familiar. No obstant això, va generar un punt de discordança sobre el caràcter consultiu del Hyōjōshū.^[2]

Amb l'aparició del yoriai el 1277, que eren reunions privades fetes per membres del clan Hōjō i els seus vassalls en la residència del cap principal del clan (tokusō) sobre assumptes del shogunat, es va aguditzar el caràcter absolutista del clan i va erosionar més, tant al Hyōjōshū com al Hikitsukeshū. El yoriai es va convertir en un òrgan extraoficial del shogunat, ja que havien membres del Hyōjōshū que assistien a les reunions, però també havien membres no participants del consell (especialment vassalls fidels al Hōjō), que estaven assistint i prenent decisions.^[2]

Amb l'enfortiment del yoriai, el Hyōjōshū eventualment es va convertir en una mera façana durant la segona meitat del shogunat. Finalment el consell, igual que les altres institucions fundades i dominades pel clan Hōjō, va desaparèixer junt amb la destrucció del shogunat Kamakura el 1333.^[2]

Durant el Shogunat Ashikaga, es va restaurar el concepte de consell consultiu usat en el shogunat Kamakura, però aquesta vegada dominat pel clan Ashikaga, el nou clan dominant. Va estar dividit en dos òrgans: el Shikihyōjōshū (式評定衆), conformat pels caps dels clans aliats al Ashikaga com el clan Kira i el clan Hatakeyama; i el Shussehyōjōshū (出世評定衆), format per membres d'altres clans. L'òrgan consultiu durant el Ashikaga va ser molt feble i aombrat pel clan dominant.

Membres fundadors

1. Chūjō Ienaga (desembre 1225 - agost 1236)
2. Nikaidō Yukimura (desembre 1225 - febrer 1238)
3. Machino (Miyoshi) Yasutoshi (desembre 1225 - juny 1238)
4. Saitō Nagasada (desembre 1225 - octubre 1239)
5. Miura Yoshimura (desembre 1225 - desembre 1239)
6. Satō Naritoki (desembre 1225 - maig 1241)
7. Yano (Miyoshi) Tomoshige (desembre 1225 - juny 1244)
8. Gotō Mototsuna (desembre 1225 - juny 1246)
9. Nakahara no Morokazu (desembre 1225 - juny 1251)
10. Nikaidō Yukimori (desembre 1225 - desembre 1253)
11. Ōta (Miyoshi) Yasutsura (desembre 1225 - octubre 1256)

Addicions