Hipòlit Lázaro i Higueras

Hipòlit Lázaro i Higueras

Biografia
Naixement	(es) Hipólito Lázaro Higueras 13 setembre 1887 Barcelona
Mort	14 maig 1974 (86 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	cantant d'òpera
Gènere	Òpera i sarsuela
Veu	Tenor líric
Instrument	Veu

Hipòlit Lázaro i Higueras (Vila de Gràcia, actualment Barcelona, 13 de setembre de 1887 - Barcelona, 14 de maig, 1974) fou un tenor català.

Posseïdor d'una esplèndida veu de tenor líric, va destacar per la brillantor dels seus aguts i per les interpretacions d'òpera italiana, en especial de Verdi i Mascagni.^[1]

Els seus estudis foren precaris, per manca de recursos. Debutà a Olot el 1906 amb Marina, d'Arrieta. Després de cantar sarsueles,^[1] el 1910 es presentà al Teatre Novetats de Barcelona amb La favorita, de Donizetti i direcció de Sebastià Rafart i Llatas. El 1910 es trasllada a Milà per perfeccionar els seus coneixements. Aviat es destacà, i assolí èxits a Itàlia, al Caire i a Anglaterra (Rigoletto, 1912).

Durant els anys 1917 i 1920 fou l'ídol de la Metropolitan Opera de Nova York, tenint com a rival a Enrico Caruso. Després d'Isabeau, preferí el repertori verista, especialment de Mascagni, del qual es convertí en el seu protegit i en feu les estrenes mundials de Parisina (Teatro alla Scala de Milà, 1913) i Il piccolo Marat (Roma, 1921), així com de La cena delle beffe (1924), de Giordano.

El públic admirava les seves grans facultats vocals i la seva rivalitat amb Miguel Fleta feu època. Actuà per tot el món, especialment als Estats Units i a Cuba. Al Liceu de Barcelona, on havia debutat el 1914 amb Rigoletto i La favorita, va participar en la reestrena el 1934 de l'òpera Euda d'Uriac, d'Amadeu Vives, i el 1935, El estudiante de Salamanca, de Joan Gaig.

D'entre els nombrosos discs que enregistrà, destaca la versió completa de Marina, amb Mercè Capsir.

L'any 1947 publicà a Barcelona el volum Mi método de canto, que prologà el pedagog Frank Marshall. Dos anys després edità a Cuba la seva autobiografia El libro de mi vida.

Es retirà el 1950 i residí a l'Havana fins que deu anys després el règim de Fidel Castro expropià tots els seus béns. Aleshores retornà a Barcelona per a viure-hi en la modèstia més absoluta. Hi rebé diversos homenatges abans de morir. Està enterrat al Cementiri de Montjuïc.

Des de l'any 1931 l'antic carrer Matadero de Gràcia, on va néixer, porta el seu nom.

Al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques conserven el vestit que portà en el paper de Duc de Mantua a Rigoletto (al Gran Teatre del Liceu el 1914).^[2]

• Pérez García, Miquel. Hipólito Làzaro, o paradiso!. Témenos Edicions, 2010. ISBN 9788493834104. 

• Biografia a grandi-tenori.com (anglès)