Hel·leni (Nàucratis)
Aparença
Hel·leni | |||
---|---|---|---|
Dades | |||
Tipus | Santuari grec | ||
Localització geogràfica | |||
Entitat territorial administrativa | Nàucratis (Egipte) | ||
L'Hel·leni (en grec Ἑλλήνιον) fou un santuari comú dels antics grecs a Nàucratis, al delta del Nil (Egipte).[1][2]
L'Hel·leni fou un recinte sagrat dedicat "als déus dels grecs", segons consta en ceràmica grega trobada al templet, on predominen les figures de terracota, sobretot pròtoms.[3] Es va erigir quan la ciutat de Nàucratis va florir amb el faraó Amosis (570 - 526 ae), en concedir-li un estatus especial per als mercaders grecs. El tèmenos va ser construït amb l'esforç conjunt de nou polis gregues orientals, les jònies de Quios, Teos, Focea i Clazòmenes, les dòries de Cnidos, Rodes, Halicarnàs i Faselis i l'eòlia de Mitilene.[4]
« | "El faraó Amosis fou també amic dels grecs i els feu molt de bé. Als que arribaven a Egipte els donà Nàucratis perquè hi visqueren. Als que no volien viure-hi, sinó dedicar-se al comerç marítim, els regalà camps perquè hi alçaren altars i recintes sagrats per als déus. El més important, el més famós, anomenat Hel·leni, fou erigit entre totes aquestes ciutats: de les jònies, Quios, Teos, Focea i Clazòmenes; d'entre les ròdies, Cnido, Rodes, Halicarnàs i Faselis; d'entre les eòlies, només Mitilene." | » |
— Heròdot. Historiae II, 178.[5] |
Referències
[modifica]- ↑ Thomas J. Figueira. Excursions in Epichoric History: Aiginetan Essays. Lanham: Rowman & Littlefield Publishers, 1993, p. 319. ISBN 0-8476-7792-3.
- ↑ Mogens Herman Hansen y Kurt A. Raaflaub. More Studies in the Ancient Greek "polis" (en anglés). Stuttgart: Franz Steiner Verlag, 1996, p. 23-24. ISBN 3-515-06969-0.
- ↑ Woudhuizen, Frederik Christiaan. The Ethnicity of the Sea Peoples: De Etniciteit Van de Zeevolken (en anglès). Erasmus Universiteit Rotterdam, 2006, p. 22.
- ↑ Thomas, Ross I. «Naukratis: Stone and terracotta figures – an introduction (2015)». Naukratis: Greeks in Egypt. The British Museum, Online Research Catalogue., 01-01-2015.
- ↑ Los nueve libros de la Historia: Libro II Wikisource.