Kranj

Kranj
Tipus	ciutat
Localització
	46° 14′ 20″ N, 14° 21′ 20″ E / 46.23887°N,14.35561°E
Estat	Eslovènia
Municipalitat	City Municipality of Kranj (en)
Capital de	Gorenjska (oc) ; City Municipality of Kranj (en)
Població humana
Població	37.553 (2017) (253,74 hab./km²)
Geografia
Superfície	148 km²
Banyat per	Sava i Kokra (en)
Altitud	386 m-387 m
Identificador descriptiu
Codi postal	4000
Fus horari	Hora Central Europea; hora d'estiu d'Europa Central, horari d'estiu; UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	04
ISO 3166-2	SI-052
Altres
Agermanament amb	Oldham ; Osijek ; Pula ; Herceg Novi ; Rivoli ; Kočani ; Amberg ; Zemun ; Senta ; Banja Luka (1965–)
Lloc web	kranj.si

Arcades i font de l'arquitecte Joze Plecnik

Kranj (alemany: Krainburg) és la quarta ciutat més gran d'Eslovènia, aproximadament a 20 km cap al nord de Ljubljana amb una població de 37.553 habitants al centre i 56.081 a la mancomunitat de tots els barris exteriors el 2017.^[1] Situada a la part central de Gorenjska, la regió nord-occidental d'Eslovènia, al peu de les muntanyes. És principalment una ciutat industrial amb una forta indústria electrònica. També ha conservat un nucli antic medieval al punt de trobada dels rius Kobra i Sava.

La ciutat se situa a la connexió ferroviària i viària entre Ljubljana, Jesenice, Villach i Múnic. L'aeroport de Ljubljana (a Brnik) també és molt a prop de Kranj.

El nom de l'antiga província austríaca de la Carniola (fins al 1918, en eslovè Kranjska) prové d'aquesta ciutat, de la qual fou originàriament la seva capital, juntament amb els Alps carnians, actualment a la frontera entre Àustria i Itàlia.

Història

El promontori de roca grisa en el qual la ciutat antiga de Kranj estava situada va ser habitada des del segle i aC a l'edat mitjana, que es convertiria en un centre de comerç important i per això adquiria l'estatus de ciutat al segle xiii. El desenvolupament de la indústria de ferro a Gorenjska i Carinthia al segle xvi també va influir en el creixement econòmic de la ciutat. Els primers fabricants apareixien a la primera meitat del segle xix i s'incrementaren al pas cap al segle xx. D'aquesta manera, Kranj es convertia en centre econòmic, comercial, cultural, administratiu, educatiu, i religiós de la regió de Gorenjska, tal com ho és encara avui dia.

Kranj també s'anomena la ciutat de Preseren perquè el poeta més gran d'Eslovènia, France Preseren (1800-1849), hi va viure, treballar i morir.

Economia

Hi destaquen la indústria de pneumàtic, calçat, teixit i electrònica.^[2]

Llocs d'interès

les arcades i font de l'arquitecte Joze Plecnik,
l'ajuntament del segle xvi i xvii,
la casa Pavslar,
el castell Kislkamen.
l'església de Sant Kancijan, monument gòtic completat el 1491,
l'església de Rozenvenska ('Rosari'),
l'església de Sant Sebastià.

Referències

↑ «Kranj (Stadtgemeinde, Gorenjska, Slowenien) - Einwohnerzahlen, Grafiken, Karte und Lage» (en alemany). City Population, 2017. [Consulta: 9 febrer 2019].
↑ «Kranj». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs

Kranj - Lloc web oficial
^{[Enllaç no actiu]} http://www.slovenia-tourism.si/ Arxivat 2006-01-04 a Wayback Machine.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kranj

[1] «Kranj (Stadtgemeinde, Gorenjska, Slowenien) - Einwohnerzahlen, Grafiken, Karte und Lage» (en alemany). City Population, 2017. [Consulta: 9 febrer 2019].

[2] «Kranj». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1]

[2]